29/01/2020

El president que arrossegava els peus

2 min
El president del Govern Quim Torra aquest migdia al Parlament

SubdirectorPer entendre la figura de Quim Torra s’ha de partir de la base que ell no va entendre mai el que va passar el 27 d’octubre del 2017. No va entendre per què Carles Puigdemont se’n va anar a l’exili i Oriol Junqueras va comparèixer a l’Audiència Nacional. No va entendre per què no es van aprovar els decrets que desplegaven la independència. Tot i així, el seu sentit de lleialtat el va portar a acceptar l’oferta de Puigdemont per anar a la llista. Però tampoc era favorable a l’estratègia del govern efectiu, sinó a la de la restitució i, per això, des del primer dia que va prendre possessió s’ha sentit en fals. No va poder nomenar consellers els que havien estat destituïts pel 155 -i l’ANC el va advertir que “acotant el cap no es fa un govern efectiu”-, i cada vegada es veia engolit per una dinàmica, la governamental, amb la qual no se sentia còmode. Sempre ha anat arrossegant els peus.

El capítol de la pancarta és especialment significatiu perquè tots els departaments, inclosos els de JxCat, es van afanyar a obeir per no provocar la imatge nefasta per al Govern dels Mossos retirant llaços grocs. Però Torra es va resistir tant va poder, fins que va enviar els seus col·laboradors a fer-ho. Per què ho va fer sense consensuar-ho amb ningú? Doncs perquè buscava el seu espai com a president.

Aquest exercici de desobediència, que va durar unes hores, li va permetre ser el primer president en l’exercici del seu càrrec que era jutjat. Allà, davant del jutge, és un dels pocs moments de la seva presidència en què se l’ha vist convençut del que feia. Ara l’aberració jurídica de la JEC li ha permès empoderar-se i dibuixar un relat més propici als seus interessos. Ja no serà expulsat de la política per la justícia espanyola, sinó que se’n va ell després d’assenyalar ERC com a culpable. I, sobre aquest relat, JxCat aspira a bastir la seva victòria definitiva sobre Oriol Junqueras.

Quatre mesos de campanya

La qüestió és: ¿es pot mantenir un nivell tan elevat d’hostilitat amb els socis durant quatre mesos? Què passa si ERC no entra en el joc i es manté, com dirien en castellà, impasible el ademán? La jugada hauria estat més efectiva si la convocatòria hagués estat immediata. Però volent jugar a dues bandes -la governamental dels pressupostos i l’èpica de la traïció-, JxCat corre el risc que l’efecte president ultratjat es vagi diluint. El seu repte ara és trobar l’equilibri entre la crítica a ERC i el missatge positiu de la unitat. Perquè, com va dir Raül Romeva al Parlament, la gent també vol “que ens dediquem un somriure els uns als altres”.

stats