El 'farol' del jutge Vidal o el cavall de Troia

La querella admesa sobre Santiago Vidal, base de la recerca del jutge Llarena

Té el final d'una pel·lícula americana. El jutge Santiago Vidal, exsenador per Esquerra Republicana de Catalunya, que va originar amb unes declaracions que anaven de 'farol' la investigació del Procés al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, no ha estat processat i torna ara a exercir la seva activitat jurisdiccional, mentre 12 acusats de rebel·lió –a partir en gran part d'aquesta mateixa investigació– són a la recta final del judici oral al Tribunal Suprem, quatre acusats esperen el seu judici per rebel·lió a l'Audiència Nacional i trenta seran jutjats per aquests fets, encara que no per rebel·lió ni sedició, a l'Audiència Provincial de Barcelona.

Santi Vidal tornarà a exercir com a jutge a Barcelona

La història arrenca de quatre conferències que va impartir Vidal el novembre del 2016 a Barcelona, Matadepera, Garcia i Granollers. Explicava al públic que l'escoltava que la Generalitat tenia "totes les dades fiscals". "Això és il·legal perquè està protegit per la llei de bases de dades. Són unes dades reservades, en teoria els que portem aquest procés no hauríem de tenir-hi accés, però a vegades passen coses, no us direm com, perquè no és exactament legal", es vantava. També assenyalava que hi havia "una dotació d'uns 400 milions d'euros" en els pressupostos de la Generalitat del 2017 per organitzar el referèndum i construir les estructures d'estat. "No us diré en quins epígrafs dels pressupostos estan inclosos, perquè estan degudament camuflats, perquè si no ens els impugnarien immediatament", va dir.

I presumia amb el seu propi sector, el judicial. Vidal –assessor de la conselleria de Justícia– afirmava que s'havia fet "un treball de camp" sobre els jutges: "Dels 801 jutges espanyols a Catalunya, sabem quins comparteixen els nostres somnis i ideals. Sabem perfectament quins es quedaran i quins marxaran; sabem amb quins jutges podem comptar". D'acord amb els seus càlculs, uns 300 jutges destinats a Catalunya podien jurar fidelitat en el marc de la República Catalana.

L'advocat Miguel Durán, exdirector de l'ONCE, tot un rastrejador polític, va ensumar el que es cuinava. El 27 de gener del 2017 va presentar una denúncia que va fer cap al jutjat 13 d'instrucció de Barcelona. L'escrit de Durán era una obra a la recerca de personatge: el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer.

Suspenen la declaració de Santi Vidal després que l'advocada renunciï a representar-lo

Durant molts mesos el jutge va fer una investigació recolzant-se en la Guàrdia Civil sobre la fase de preparació del referèndum de l'1-O –a través d'intervencions telefòniques–, sabent que finalment acabarien trobant el que buscaven. És a dir, la materialització del referèndum. Això projectaria el treball de camp anterior.

No ha calgut conèixer la importància de l'actuació del jutjat 13. Una persona de gran amistat amb Ramírez Sunyer, company seu de pupitre a l'Escola Judicial Espanyola, a Madrid, ho revelaria el mateix dia de la seva mort, el 4 de novembre del 2018.

"El seu treball com a jutge, sempre impecable, es va fer noticiable quan va assumir la investigació inicial dels fets que van desembocar en els successos del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia de la Generalitat. Posteriorment, la seva investigació va constituir en bona mesura la base per a la que, al seu torn, ha dut a terme el jutge Llarena pels esdeveniments de l'1 d'octubre d'aquest any", va escriure José María Macías –"Advocat de Cuatrecasas. Magistrat en excedència. Professor de dret administratiu i de la UE a la UAB. Vocal del Consell General del Poder Judicial", segons consta al seu compte de Twitter.

Macías té raó. La instrucció de Llarena, basada en els informes del tinent coronel de la Guàrdia Civil i cap de la Policia Judicial a Catalunya, que al seu torn havia treballat amb el jutge Ramírez Sunyer, també va ser la font fonamental dels fiscals del Suprem i del jutge instructor. Macías, en efecte, va ocupar el lloc de Mercè Pigem, defenestrada per Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del CGPJ, i es va convertir en molt més que un vocal de la comissió permanent: en la seva mà dreta.

Va ser per un suggeriment de Macías que Lesmes va escriure una carta a Ramírez Sunyer el 2 de novembre del 2018, dos dies abans de la mort del magistrat, en la qual elogiava la seva "empenta i coratge" quan "tot el que t'envolta es converteix en hostil". Hi emfatitzava: "Vas canviar el rumb de la història del nostre país".

En la seva interlocutòria del 9 d'abril, la magistrada esmenta una sola vegada Santiago Vidal, les provocacions verbals del qual van donar origen a la investigació. És a la pàgina 42, quan assenyala que "no pertoca dictar ordre de processament respecte a la resta de persones que van declarar com a investigades". Entre elles: Santiago Vidal Marsal.