Política 25/03/2019

Diana Riba: “Tot el que hem fet fins ara no ha estat en va”

Entrevista a la número dos a la llista d'ERC en coalició amb el BNG i EH-Bildu a les pròximes europees i esposa de Raül Romeva

Pere Antoni Pons
8 min
190325 - Diana Riba - IB 03

PalmaDiana Riba (Barcelona, 1975) és la número dos, darrere d'Oriol Junqueras, a la llista d'ERC en coalició amb el BNG i EH-Bildu a les pròximes europees, a més de l'esposa de Raül Romeva. Riba ha participat aquesta tarda en un acte de precampanya que ha tingut lloc a l'Estudi General Lul·lià, de Palma.

Com està en Raül?

Està bé. Ahir vam ser a Soto del Real en un vis a vis per a tota la família. Són només dues hores al mes per a tota la família. Ahir hi vam ser amb la filla, que feia l’aniversari. El vam veure bé, el Raül. Després del moment d’impasse que representa la presó provisional, ara per fi es poden explicar. En aquest sentit, la presó provisional congela el temps, mentre que el judici et permet avançar. Ara, el judici està sent molt cansat, i més havent-lo d’afrontar en presó preventiva. Els jutjats no estan preparats per això, i ells, diàriament, han de fer viatges que són molt cansats.

I la família, com es troba?

La família, després d’un any, ens estem adaptant a la situació. Mirem al futur, i el futur és amb el Raül lliure. No sabem quan ho serà, però sabem que un dia serà lliure. Aquesta és la nostra força. Ara: la incertesa hi és, no sabem quant durarà tot això, i a més per una causa tan injusta.

Quina valoració fa del que duem de judici? Està anant com s’esperava, o com es temia?

El judici ha tingut dues etapes. Primer va haver-hi les declaracions de l’Oriol, el Raül i els altres, que van poder fer una declaració política i deixar clar que es tracta d’un judici polític. I ara hi ha l’etapa dels testimonis, en què allò més destacable és el que ha fet el Marchena de no permetre contrastar el que diuen els testimonis amb proves visuals, que desmentirien moltes coses que s’estan dient. Aquesta impossibilitat vulnera els drets dels acusats, perquè no poden demostrar que el que el testimoni diu és totalment oposat del que es veu a les imatges. Aquests testimonis són l’únic que permet muntar el relat de la violència. Això ens situa als familiars amb ganes d’arribar a la següent etapa, quan es podran mostrar les proves.

Més enllà de si a la fi es poden veure les proves i els vídeos, la percepció entre els familiars és que hi ha possibilitats que es faci justícia, o és més aviat que la sentència ja està escrita i no hi ha res a pelar?

Hem tingut una instrucció injusta i s’ha usat la justícia per incidir en la política. Per tant, no esperem una sentència justa. Sí que esperem que la injustícia no sigui total. Estem totalment convençuts que la rebel·lió i la sedició cauran, i hem de recordar que si són a la presó és per això: si se’ls acusés de sedició i malversació, no hi serien. I cal deixar clar que, per molt que diguin els testimonis, de moment no hem vist cap mostra de rebel·lió: cap ferit, cap mort. No hi ha hagut rebel·lió.

Es presenta com a candidata a les eleccions europees per ERC. Què hi anirà a fer, a Brusel·les?

El primer que farà ERC en aquestes eleccions és mostrar la situació política que estem vivint: per això l’Oriol va de número 1 i jo de número 2. Podem explicar molt bé a les institucions europees el que estem vivint. Som a primera línia de la repressió. També, a part d’això, farem aquelles polítiques que ha fet sempre ERC en relació al medi ambient, a l’habitatge... Seguirem dins el grup ALE i lluitarem pels drets i la força dels pobles sense estat. Un altre objectiu és aconseguir que, com han fet altres països de la Unió Europea, el referèndum a l’estat espanyol no sigui un delicte. No podem estar en una UE en què per entrar t’exigeixin uns valors i uns criteris democràtics i, en canvi, per mantenir-t’hi a dintre no hagis de demostrar diàriament que els segueixes tenint. En aquest sentit, i això és el que explica que anem en coalició amb BNG i Bildu, partits d’esquerres i republicans, volem ser la veu de moltes lluites: la del Valtònyc, la del poble de Mallorca a qui no han permès de fer un referèndum sobre monarquia o república, la dels que pateixen una vulneració de drets civils, polítics i socials...

Anirà a Brussel·les a denunciar la repressió de l’estat. Què farà si Europa continua com fins ara i no reacciona o fins i tot si continua blanquejant l’autoritarisme?

El que s’està veient ara és el poder dels estats membres, que diuen que la repressió a l’estat espanyol és un assumpte intern i que, com dius tu, blanquegen el que passa. Però alhora, més enllà de l’Europa dels estats, també està agafant força l’Europa de la ciutadania, la que defensa els joves d’Altsasu, la de la quarantena de senadors francesos que critiquen la repressió de l’estat espanyol i donen suport als presos polítics catalans... Nosaltres empenyerem perquè aquesta segona Europa sigui cada vegada més forta. Les enquestes vaticinen una crescuda important dels Verds. I falta veure com es repartiran els escons del Brexit. Nosaltres som una coalició que creiem que Europa no és el problema sinó la solució. Cal treballar per una Europa més social i més justa, tot i les traves dels grans estats.

Més enllà de la qüestió catalana, quins creu que són els principals reptes que afronta ara mateix Europa, la Unió Europea?

El tema de la immigració és central, com s’ha vist en aquesta última legislatura amb el decalatge que hi ha hagut entre els valors de la UE i la gestió que s’ha fet de la immigració. És un tema davant del qual una gran estructura com és el Parlament Europeu no pot anar actuant amb urgències i segons les necessitats que es presenten. Necessitem un pla. Igual que necessitem un pla en el tema del canvi climàtic.

Com es coordina amb Junqueras a l’hora de preparar la campanya?

En el cas de les eleccions europees, ERC té un grup d’internacional que ho treballa tot. L’Oriol està informat de tot, naturalment, encara que els murs obliguen a tenir menys feedback i a anar menys de pressa del que voldríem. El mateix passa a nivell familiar. L’Oriol té tots els drets polítics intactes, res no impedeix que sigui eurodiputat. Farem que els polítics del Parlament Europeu prenguin consciència que tenim presos polítics.

En Raül Romeva va ser eurodiputat durant deu anys. Quins consells li ha donat de cara a treballar al Parlament Europeu?

No tenim massa temps perquè em doni consells. De totes maneres, les seves dues legislatures jo vaig viure-les de prop, perquè ja érem parella. El que m’aconsella és anar dia a dia i treballar amb tot l’equip que tindrem.

Entén que hi hagi independentistes que, més enllà de solidaritzar-se i sentir tota l’empatia del món amb la situació dels presos polítics, se senten enganyats per com els líders polítics van gestionar el procés?

Vam viure moments molt intensos fa un any i mig a Catalunya. Ara és fàcil veure-ho en perspectiva i dir què s’hauria d’haver fet i què no. La pressa que vam tenir aleshores s’entén per la immediatesa amb què vivíem les coses. L’important és que tant aleshores com ara estàvem i estem convençuts que tenim uns drets i que els hem de poder exercir perquè tot ho hem fet i ho continuem fent pacíficament i democràticament. Només per això ja tenim la raó, però el camí és molt més llarg, i no es va acabar l’octubre del 2017 ni tampoc s’acaba ara. Tot el que s’ha fet fins ara no ha estat en va. Mai s’havia tingut un suport tan majoritari a favor d’un sí a la independència. Hi ha gent que potser no és independentista però que no vol dependre de l’estat perquè no ens permet viure en una democràcia plena i forta. És el que va dir el Raül a la seva declaració i que també diu al seu llibre: hi ha molta gent que està independentista i que no ho és. Jo crec que ara ens hem d’asserenar. Hi ha una altra metàfora que fa servir el Raül i que crec que és molt útil. Ell diu que no necessitem només un mapa i una ruta sinó un GPS que, en funció dels obstacles, ens permeti anar variant el camí.

Creu que Catalunya és més a prop de la independència ara que fa dos anys?

Que fa dos anys, no ho sé. Que fa quinze anys, sí. El que compta és que a Catalunya és una gran majoria la gent que voldria una situació política diferent. En aquest sentit, cal un referèndum pactat, i aquesta és una revindicació que comparteix al voltant del 70 o 80 per cent de la població de Catalunya.

Però l’estat espanyol ha deixat molt clar que tant li és el que vol o pensa la majoria de la ciutadania de Catalunya. Quin és el pla B si no es pot aconseguir aquest referèndum pactat?

Al final ha de ser possible que l’estat canviï la seva actitud.

L’actitud, sembla que ja l’està canviant, però en termes de més involució i de més repressió, no de més predisposició a pactar un referèndum.

Però això no vol dir que nosaltres haguem de quedar-nos de braços plegats i a casa, sinó que hem de continuar lluitant. Hem de veure com queden les properes eleccions a l’estat per veure el camí que ens convé agafar. El que està clar és que no ens aturarem.

L’independentisme ha passat de parlar de la independència com una cosa imminent (fa cosa de només dos anys) a dedicar la major part de les energies a defensar els llaços grocs.

Des que l’estat ha començat a vulnerar drets d’una manera flagrant, amb els principals dirigents de l’independentisme a la presó i a l’exili, ens hem vist obligats a canviar de tema i hem hagut de començar a treballar per recuperar tots aquests drets que ens han pres. No hem canviat el discurs perquè sí, sinó perquè l’estat espanyol renuncia a fer política i passa el problema al poder judicial. El que sí que vull dir és que els ciutadans de Catalunya ho hem volgut fer tot sempre de manera democràtica i pacífica: per molt que ens empresonin i vulnerin els nostres drets, nosaltres seguim de manera democràtica i pacífica. Això sí que l’estat no s’ho esperava. Aquesta és la nostra força.

Des d’ERC es diu molt que cal eixamplar la base de l’independentisme. Com serviran per ampliar la base aquestes eleccions europees?

Amb la coalició amb el BNG i EH-Bildu, més altres forces que s’hi estan adherint, el que s’intenta és tenir majories. D’això va la democràcia: de vots, de suports. Es tracta de tenir el major suport de la ciutadania possible. Quants més siguem, més clar serà el nostre missatge. I més efectiu.

Quina opinió li mereix que MÉS optàs per anar amb Compromís i no amb ERC?

Amb MÉS, ERC hi té una relació molt propera: concorreran junts a les autonòmiques i les municipals. La de presentar-se amb Compromís és una decisió que nosaltres respectem i que no afectarà la manera com treballem amb ells.

Quan parla amb els dirigents i els militants d’ERC de les Illes, quines li diuen que són les prioritats dels illencs que cal defensar i reivindicar a Europa?

A Mallorca, una prioritat és el tema de l’habitatge. Igual que en altres territoris en què la pressió turística és molt forta, aquí cada cop la ciutadania ha de dedicar més diners a tenir un habitatge per viure. És un problema gravíssim que des d’Europa s’ha de resoldre. També hi ha el tema del medi ambient. Mallorca viu del seu medi ambient. Per tant, calen polítiques per conservar el territori i el paisatge. Una de les comissions fortes al Parlament Europeu és la de pesca, en la qual tots els territoris de la costa mediterrània hi tenim molt a dir.

stats