El que existeix i el que no, un debat metafísic
A mesura que arriba el migdia i augmenta la gana, l'humor de Manuel Marchena es torça
MadridLa cinquena jornada del judici comença amb un debat gairebé metafísic sobre el que existeix i el que no. No és un debat menor en un Procés en què la República va existir i deixar d'existir 10 segons després, i en una causa judicial en què les acusacions han demostrat una capacitat innata per construir relats del no-res. "Josep Maria Fugé no existeix", dispararà primer Josep Rull, per deslegitimar els escrits de la Fiscalia, incapaç d'afinar a l'hora d'escriure el nom de l'exalcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé.
Explotant aquesta vessant creativa, la representant al matí de la Fiscalia, Consuelo Madrigal, fusionarà el full de ruta de l'ANC i el pactat el març de 2015 entre CDC, ERC, Òmnium, l'ANC i l'AMI per posar en boca de Rull una crida a buscar "mobilitzacions multitudinàries i espectaculars" que ell no va fer mai. Ho admetrà ella mateixa quan li faran notar l'error: "De acuerdo, no existe". Com tampoc existeix, avisarà Rull més endavant, cap factura de la Generalitat amb algun tipus de pagament a Unipost: "No la trobarà, no existeix".
El que sí que existeix és el judici, que avança a cop de pregunta del ministeri fiscal. Interpretacions que busquen fets. Sorprèn com es passa de puntetes per la violència –clau de volta per justificar la rebel·lió– i s'insisteix en preguntes sobre la desobediència i la malversació. Com sorprèn també la rotació constant de fiscals, sense que cap d'ells arribi a desfer-se de l'aura d'imprecisió i un punt d'improvisació que comença a inquietar alguns dels que fa mesos que donen per cantada la condemna exemplar.
La gana de Marchena
Cinc sessions després, a la sala comença a haver-hi una rutina de l'excepció. Ja sabem com seuen els acusats als bancs i podríem recitar l'alineació de memòria com si fos un onze de futbol. Un onze perquè el 12è, Oriol Junqueras, ha decidit no seure amb els seus companys sinó en un cantó de la sala darrere del seu advocat, lluny dels focus i remenant papers contínuament. Sabem també que a mesura que arriba el migdia ve el rau-rau de la gana i l'humor de Manuel Marchena es torça i fa recaure el seu mal geni sobre l'advocada de l'Estat, que és qui acostuma a tenir la paraula quan toquen les dues del migdia i qui, de llarg, acumula fins ara més esbroncades del president del tribunal.
A la tarda, ja ben dinat, Marchena només esbroncarà un moment el públic –molt majoritàriament favorable als acusats– perquè s'ha posat a riure desaprovant una altra confusió del fiscal, que demostrarà que definitivament la rotació no aporta frescor al ministeri públic. A aquestes altures ja és Dolors Bassa qui declara i se suma al debat metafísic, en aquest cas entre ser o no ser, quan li pregunten pels efectes de la DUI: "La prova que no en va tenir és que som aquí i la independència no".
D'acord amb la seva declaració, la independència ni hi és ni Bassa la va esperar en cap moment. Tant és així, que diu que la primera vegada que sent a parlar de la DUI és el 19 d'octubre en l'intercanvi de cartes entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont previ a l'aplicació del 155. "El referèndum no va ser mai previst com una cosa concloent per a la independència", apuntarà l'exconsellera, la primera dels acusats que rebaixa obertament el mandat de l'1-O. "Si molta gent anava a votar, ens ajudava a negociar", afegirà, i subratllarà que el Govern "no va fer cap acció" per a la celebració del referèndum després de la seva suspensió.
La nebulosa al voltant dels preparatius exaspera les acusacions, que esta a punt d'obrir, en la jornada nacional sobre la metafísica, un nou col·loqui que versi sobre el que no existeix i passa a existir de cop. Les urnes per generació espontània. No tindran temps, perquè el tribunal voldrà interrogar també avui Meritxell Borràs i Carles Mundó. Marchena no només té pressa per dinar.
