El jutge que va arxivar la causa del rei va ometre el 2018 que Joan Carles no va declarar béns ni comptes a l'estranger

La interlouctòria de reobertura de García-Castellón, autèntica capsa de Pandora

L'atenta lectura de la interlocutòria de catorze fulls del jutge Manuel García-Castellón revela les contradiccions de l'escassa o nul·la investigació que va portar a l'arxivament forçós de la peça sobre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i Joan Carles I el 2018. El jutge Diego de Egea va ometre revelar en la seva interlocutòria del 7 de setembre del 2018 el contingut d'un informe de l'Agència Tributària segons el qual el rei Joan Carles I no havia declarat béns ni comptes corrents a l'estranger. Ara afloren algunes de les estranyes, per accelerades, decisions per arxivar la causa.

El jutge De Egea va obrir la peça Carol arran de la filtració a dos mitjans digitals dels àudios ( OK Diario i El Español) amb les converses de Londres, l'estiu del 2015, entre Corinna, l'excomissari José Villarejo i l'intermediari entre tots dos, l'amic i company d'estudis a qui José María Aznar va nomenar president de Telefónica, Juan Villalonga. De Egea, jutge de reforç al jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional –el titular és Manuel García-Castellón–, va obrir les diligències prèvies el 20 de juliol del 2018. I les va arxivar el 7 de setembre. És a dir, la "investigació" va comptar amb onze dies de juliol –perquè el mes d'agost es paralitza normalment l'activitat judicial– i menys d'una setmana de setembre.

Ara el jutge García-Castellón narra que el 6 de setembre del 2018 "es rep ofici policial en què s'acompanya transcripció literal de l'enregistrament mantingut entre José Manuel Villarejo, Juan Villalonga i Corinna, segons l'arxiu trobat al dispositiu ressenyat al domicili de Rafael Rodó [soci i advocat]". I continua el jutge: "Amb la mateixa data del 7 de setembre del 2018 va tenir entrada en aquest jutjat l'informe del ministeri fiscal, en el qual se sol·licitava el sobreseïment provisional de la present peça separada". El jutge De Egea, doncs, el mateix dia 7 de setembre del 2018 va dictar la interlocutòria de sobreseïment. Restava credibilitat a les manifestacions de Corinna i va arxivar el cas perquè el testimoni no tenia suports probatoris ni versemblança.

Així, assenyalava: "Versemblança del testimoni realitzat, el qual ha d'estar envoltat d'algunes corroboracions perifèriques de caràcter objectiu sobrants en el procés, la qual cosa suposa que el mateix fet de l'existència del delicte està recolzat en una dada afegida a la pura manifestació subjectiva de la víctima, exigència que haurà de considerar-se adequadament en delictes que no deixen empremtes o vestigis materials de la seva perpetuació. Hem de destacar que en cap dels documents en format Word o PDF localitzats a la carpeta principal, no hi ha cap dada afegida que justifiqui les manifestacions. Ni tampoc la senyora Corinna va aportar documentació en què pogués fonamentar les al·legacions efectuades en la conversa".

I com a prova del que afirmava, sostenia: "Igualment cal destacar la contestació remesa per la Unitat Antifrau de l'AT del 4 de setembre, deduïda del requeriment d'aquest jutjat, a l'objecte que informés sobre la titularitat de comptes de sa majestat el rei". Aquesta referència n'omet el contingut. Què va contestar l'Agència Tributària? Ara, gairebé dos anys més tard, en deixa constància el jutge titular García-Castellón en la interlocutòria dictada el 27 de juliol.

Diu el jutge: "Mitjançant providència del 4 de setembre [2018] s'acorda lliurar ofici a l'Oficina Nacional d'Investigació de Frau de l'Agència Tributària (AEAT) a l'objecte de recaptar determinada informació sobre el rei emèrit. La resposta, amb data del 5 de setembre del 2018, apareix unida al foli 71, on s'assenyala que el rei emèrit no ha presentat declaració informativa sobre béns i drets a l'estranger (model 720). Tampoc hi ha constància que el rei emèrit posseís comptes corrents a l'estranger".

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF