Per què Llarena ha demanat ara l'informe a Montoro?

La polèmica sobre la malversació li esclata quan ha de resoldre els recursos del processament

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sostenia des de fa mesos que Hisenda podia acreditar que no s'havia gastat NI un euro de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre. I, a més, el magistrat instructor Pablo Llarena comptava amb els informes en aquest sentit que Hisenda havia enviat al febrer al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, a requeriment del 24 de novembre del jutge Juan Antonio Martínez Sunyer. 

Ahir el secretari d'estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, l'alt càrrec del govern de Mariano Rajoy responsable de l'aplicació de l'article 155 d'intervenció de l'autonomia, va reiterar en una entrevista a la Cadena SER que cada setmana la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, reporta les dades i certifica que no hi ha hagut cap despesa relacionada amb l'1-O. "El ministre es basa en això. El ministre sap que des que hi ha un control financer estricte hi ha un informe setmanal de la interventora de la Generalitat que certifica que no hi ha hagut aquest tipus de despesa. Pot haver-hi hagut, això sí, falsificació de factures i altres tipus de malversació, com la cessió o l'ús de locals i d'elements públics".

Aquest va ser un dels informes que la Secretaria d'Estat d'Administracions Territorials, en efecte, va enviar al jutge Martínez Sunyer al febrer en resposta al seu requeriment sobre despeses públiques de l'1-O. Vidal assenyala en aquests "informes" que no li consta cap expedient de despesa amb càrrec al programa 132 del pressupost de la Generalitat per a consultes populars, bloquejat, a més, per resolució del Tribunal Constitucional. Les úniques despeses han sigut de 19.366,68 euros i 6.154,66 euros, fetes pel CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) per al manteniment "ordinari i evolutiu" de programes ja existents al departament de Governació.

El magistrat instructor assenyala el 23 de març en l'acte de processament que "les despeses públiques que necessàriament havien de fer-se o comprometre per a la realització del referèndum [...] sumarien un total d'1.602.001,57 euros", xifra ampliada les últimes hores per la Guàrdia Civil fins a 1,9 milions. El fet de dir "necessàriament havien de fer-se" reflecteix, doncs, una afirmació molt condicional, com el terme "comprometre". Però, ¿per què Llarena davant aquesta condicionalitat i sabent que durant mesos la intervenció de la Generalitat sostenia la inexistència de suports de despesa en l'1-O no va sol·licitar una cosa tan elemental com un informe a Hisenda? Per què no ho va fer precisament a l'hora de dictar el seu acte de processament?

Hi havia en principi una contradicció que el jutge, que a part d'investigar també ha o hauria de vetllar per les garanties processals, coneixia i que es va negar a reflectir en la causa. Com és que Montoro, que va afirmar dilluns passat el mateix que ell i Rajoy ja havien dit al Congrés, ara sí que s'ha requerit al ministeri d'Hisenda? A banda del fet que les afirmacions ja conegudes de Montoro van caure en ple procés de les declaracions indagatòries que començaven precisament dilluns i que alguns dels processats, com el cas de Josep Rull, les van citar davant Llarena, hi ha una altra explicació molt suggeridora.

I és que les noves declaracions han tingut lloc enmig de la resolució, la interlocutòria, que està redactant Llarena, en què desestima els recursos de reforma que han presentat les defenses contra l'ordre de processament. Una vegada que Llarena ho faci, els recursos d'apel·lació passaran a la Sala de Recursos de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Però encara que el seu auto desestimarà els recursos dels processats, ¿com es pot resoldre fent una vegada més cas a la declaració de Montoro? Cantava molt més que la indiferència de Llarena durant aquests llargs mesos sobre les afirmacions de Montoro i Rajoy, que les defenses ja havien utilitzat abans de l'entrevista del ministre a 'El Mundo'.

Vegem un exemple. En el recurs de reforma que presenta l'advocat Pau Molins, que defensa l'exconseller Santi Vila, s'aporta, en negar que el seu client hagi incorregut en el delicte de malversació, el diari de sessions del Congrés de Diputats del 7 de febrer. En resposta a Albert Rivera, Rajoy diu: "No hi ha cap informe de ningú que digui que amb el fons de liquiditat autonòmic s'han pagat les despeses [de l'1-O] i si vostè té l'informe o pot aportar alguna prova o factura, doni-la al govern d'Espanya o digui-l'hi, si ho estima oportú i convenient, als tribunals".

La nova diligència, per tant, retarda la decisió del jutge instructor sobre els recursos al seu auto de processament i l'entrada dels recursos d'apel·lació davant la Sala de Recursos. Llarena haurà d'incorporar a la causa els informes d'Hisenda i donar oportunitat als processats perquè es pronunciïn. Les defenses podran, així mateix, en exercici dels seus drets, sol·licitar la compareixença del ministre Montoro, del secretari d'Administracions Territorials, Bermúdez de Castro, i de la interventora general Rosa Vidal.

Despatxar aquesta qüestió amb l'argument que això hauria de substanciar-se durant el judici oral seria tancar completament en fals una instrucció, i l'únic objectiu hauria consistit a dictar com més aviat millor la interlocutòria de conclusió –després de la decisió de la Sala de Recursos– per posar data a l'enjudiciament a finals d'octubre o novembre. Un curs d'acció en aquest sentit debilitaria, així mateix, la posició del Suprem i de la fiscalia en els procediments d'extradició en marxa a Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF