Publicitat
Publicitat

CAS NÓOS

El jutge veu quatre delictes contra Camps i Barberà

Castro indaga si Cristina i Urdangarin tenen béns fora

El jutge que instrueix el cas Nóos, José Castro, creu que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i l'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps poden ser autors de delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de cabals públics i frau a l'administració. Tot plegat pot sumar, d'acord amb el Codi Penal, entre 7 i 15 anys de presó i entre 21 i 36 anys d'inhabilitació per a càrrec públic, segons Europa Press. Castro va elevar l'exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de València sol·licitant que assumeixi aquesta part del cas Nóos per determinar si els dos polítics del PP han de ser cridats a declarar com a imputats per aclarir la seva responsabilitat penal en les contractacions d'institucions valencianes amb l'Instituto Nóos, presidit per Iñaki Urdangarin.

Ahir mateix, Castro va lliurar una altra providència que amplia la investigació del patrimoni de la infanta Cristina. Ara demana a Hisenda que informi si la filla del rei, així com el seu marit, Iñaki Urdangarin, el seu soci a l'Instituto Nóos, Diego Torres, i altres persones lligades a aquesta entitat han declarat tenir béns o drets a l'estranger.

Respecte a Camps i Barberà, el jutge lliga la relació de tots dos polítics amb l'Instituto Nóos -i les suposades actuacions irregulars que se'n deriven- amb la seva voluntat de complaure Urdangarin per la seva vinculació amb la família reial. De fet, Castro diu que Urdangarin va citar Camps i Barberà a una reunió al Palau de la Zarzuela -que, segons informació del soci d'Urdangarin, Diego Torres, va tenir lloc el gener del 2004- per aconseguir "un impacte psicològic més fort" sobre les autoritats valencianes, de les quals pretenia obtenir l'adjudicació de l'organització del Valencia Summit, "com a conseqüència d'un acte merament voluntarista al marge de qualsevol procediment administratiu".

La relació de l'entitat d'Urdangarin i Torres amb les institucions valencianes es va concretar en la realització dels tres esdeveniments esportius de Valencia Summit, els anys 2004, 2005 i 2006, i en l'organització d'uns Jocs Europeus que finalment no es van dur a terme, tot i que Nóos va cobrar 238.000 euros. El jutge creu que les contractacions van ser "actes estrictament voluntaristes, en la mesura que no obeïen a procurar l'interès general sinó a doblegar-se a les exigències -que, per molt cortesament que es fessin, ho eren- d'Urdangarin en atenció al seu parentiu amb la Casa del Rei".

Adjudicacions a dit

En aquest sentit, Castro assegura que totes les adjudicacions es van fer "a dit", amb l'assentiment dels aforats, Camps i Barberà, sense estudis previs de viabilitat tècnica o de mercat i deixant de banda del tot les normes per les contractacions públiques. Castro afegeix que posteriorment es buscaven "objectius d'aparent utilitat pública" i després "es vestia el sant", utilitzant una expressió feta servir per una persona interrogada a la causa.

A aquestes conclusions hi arriba Castro després d'analitzar declaracions d'imputats en la causa i l'entramat de factures que Nóos va anar presentant a les institucions valencianes. Eren factures lliurades per empreses al voltant de Nóos i que en alguns casos ja havien estat elevades al cobrament per altres esdeveniments com el Fòrum Illes Balears. També n'hi havia d'altres que responien a conceptes particulars, com la neteja del domicili de l'esposa de Diego Torres. Un testimoni va negar haver presentat factura pel logo dels Jocs Europeus per 143.840 euros: "Si hagués fet un logo per aquest preu ho recordaria".

En el cas de Valencia Summit, en el primer esdeveniment es va començar a treballar abans de la firma del conveni. L'estudi tècnic sobre el conveni és molt posterior. Tots tres van costar a les institucions valencianes 3,5 milions d'euros. Castro detalla les xifres i apunta partides que sumen 2,6 milions d'euros sense cap acreditació o il·lícitament aconseguides. Pel que fa als Jocs Europeus que mai es van fer, Nóos va cobrar fins a 382.000 euros i va intentar cobrar-ne, sense aconseguir-ho, 1,9 milions més. El jutge considera inaudit que Camps enviés el seu vicepresident i una consellera a un dinar amb Urdangarin en què no recorden de què es va parlar, però sí que no es va tractar sobre les factures de quasi dos milions que Nóos no va poder cobrar perquè una funcionària ho va impedir.

D'altra banda, el president de Telefónica, César Alierta, va defensar ahir el comportament "molt positiu" d'Urdangarin durant el temps que va ser delegat de la companyia als EUA i conseller de Telefónica Internacional.

21D