Les urnes de l'1-O, protagonistes d'una exposició internacional per denunciar la repressió policial

La mostra s'inaugurarà a Brussel·les i desembarcarà a Barcelona just un any després del referèndum

Una urna amb bales de goma a l'interior i un retrat del rei Felip VI a sobre i a l’altra banda un retrat de Roger Español, l’home que va perdre un ull per una pilota de goma l’1-O, amb paperetes a dins. Aquesta és la provocativa urna que ha transformat l’artista olotí Quim Domene i que s’exposarà a Brussel·les el 15 de juny, segons ha pogut saber l'ARA. És una de les urnes del referèndum reconvertides en obres d’art que han elaborat una cinquantena de prestigiosos artistes com Franc Aleu, Nora Ancarola, Núria Batlle, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Joan Fontcuberta, Antoni Llena, Claret Serrahima i Francesc Torres. Artistes majoritàriament catalans o francesos, però també d’altres països, com la pintora alemanya Brigitte Kühlewind Brennenstuhl, més coneguda com a BKB, posen la seva creativitat al servei de la democràcia i la llibertat per denunciar la violència policial durant el referèndum amb l’objectiu de reclamar que els fets de l’1-O no es repeteixin mai més.

L’exposició, organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya del Nord, vol fer visible el compromís d’aquests artistes "amb una societat que afirma pacíficament, des de fa anys, la seva voluntat de llibertat i que observa astorada la falta de reacció per uns fets de gran gravetat". Uns treballs, com l’urna abonyegada per un bat de beisbol titulada 'En mesón Felipe, quien no paga... cobra', que serveixen per denunciar que "la força policial servís per reprimir, amb violència, la intenció d’un poble pacífic d’expressar la seva opció a través del vot". La mostra, que es podrà veure del 15 del juny al 15 de juliol a la nau central de l'església del Beguinage de la capital belga, podria ser inaugurada per l’expresident Carles Puigdemont si la justícia alemanya rebutja l’extradició abans d’aquella data i, per tant, es pot desplaçar fins a Brussel·les. El conseller de Cultura, Lluís Puig, seria l’encarregat d’inaugurar la mostra si no ho pogués fer Puigdemont. 

Com a cop d’efecte, els promotors de l’esdeveniment havien pensat inicialment d’exhibir la mostra a l’oficina de la Generalitat de Brussel·les, l’única que roman oberta després de l’aplicació del 155, que va comportar el tancament de la resta de seus catalanes. Amb tot, la manca de resposta per part de l’Estat, que és qui gestiona ara aquest espai després de la suspensió de l’autogovern, davant les dues peticions que els van fer arribar va provocar que el mateix conseller apostés per buscar un lloc alternatiu i que alhora tingués més capacitat.

Una exposició que serà itinerant i que a partir del 31 d’agost es podrà veure a Perpinyà, a pocs quilòmetres d’on van estar emmagatzemades des del mes d’agost les deu mil urnes de l'1-O, quan van arribar a un magatzem del Riberal del port de Marsella provinents de la Xina. A la capital del Rosselló, la mostra compartirà espais amb el Visa pour l'Image, el festival de fotoperiodisme més important del món i al qual s'hi acosten milers de persones cada any. Coincidint amb el primer aniversari del referèndum, l’exposició desembarcarà a Barcelona. L’entrada serà lliure, però està previst que s’apliqui una taquilla inversa i que l’espectador sigui qui decideixi, un cop hagi vist les obres, pagar el que consideri oportú i just. Aquests ingressos serviran per ajudar en la manutenció dels membres del Govern que són a l'exili. Tots els artistes, que han mostrat el seu suport al dret a decidir, han cedit el seu treball, que se subhastarà, a la caixa de solidaritat per ajudar les famílies dels presos i per a la defensa judicial de les persones encausades de resultes del Procés.

Uns ingressos que els organitzadors preveuen quantiosos per la qualitat i el prestigi dels autors. Urnes com la de l’escultor vigatà Enric Pladevall, on una falç la travessa pel mig, o la de la pintora de Barcelona, Francesca Llopis, d’on brollen uns fils vermells que evoquen la sang vessada per la gent que va defensar els col·legis electorals l’1-O amb el seu cos. Urnes que també són una crida a Europa perquè deixi de considerar la demanda del dret a l’autodeterminació de Catalunya un afer intern en què no hi pot intervenir. “Afer intern” és precisament el títol de la instal·lació de l’artista barceloní Frederic Perers, que enganxa a l’urna la bandera de les Nacions Unides.