El 80% de les propostes de Torra són les mateixes que les del govern Puigdemont

BarcelonaQuim Torra no era la primera opció per presidir la Generalitat. Abans que ell, van ser tres els candidats proposats per JxCat i vetats pels tribunals. Tampoc va ser una de les persones que va negociar amb ERC el pla de govern, no va participar en el repartiment de les conselleries i no ha tingut gaire marge per designar els consellers. La seva situació és, si fa no fa, la mateixa que es va trobar Carles Puigdemont quan, el 2016, va acceptar l’encàrrec de la presidència només unes hores abans de ser investit. No és estrany, doncs, que les promeses que va fer durant el debat d’investidura no portin el seu segell. De fet, el 80% de les 53 propostes que va fer són les mateixes que ja es van prometre la legislatura passada.

El procés constituent, per exemple, era una proposta inclosa al programa electoral de Junts pel Sí i defensada en el discurs d’investidura, primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont. Com ells, Torra va plantejar-lo com una de les prioritats de la legislatura, tot i que, a diferència dels seus predecessors, ara el Govern ja no preveu fer un avantprojecte de llei per regular-lo: deixa la primera fase en mans de la ciutadania i, un cop s’acabi, es compromet a portar al Parlament una proposta de Constitució catalana. La creació d’una assemblea de càrrecs electes va ser dilluns passat un altre dels temes als quals va fer referència el nou president. Una assemblea que va impulsar l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el 2016, tot i que ara Torra li vulgui donar noves funcions.

En l’àmbit de l’ensenyament, Torra vol desplegar, entre d’altres, el decret d’educació inclusiva (aprovat l’octubre del 2017); aplicar el sistema STEMcat de vocacions científiques i tecnològiques (en marxa des del març de l’any passat), i progressar en l’autonomia dels centres (en la qual s’està incidint des del 2010). També es planteja potenciar la FP dual, exactament com pretenia fer-ho l’anterior executiu.

La creació de l’Agència Pública de Formació és un compromís que ja s’hauria haver desplegat des del 2015, un cop va ser aprovada la llei de formació i qualificació professional. En l’àmbit de la sanitat, Torra va incidir en la necessitat de promulgar una nova llei de salut (una de les 45 lleis que incloïa el pla de govern de Puigdemont), garantir la cobertura universal de la sanitat (de fet, des del 2012 la Generalitat s’ha negat a excloure els sensepapers malgrat la regulació estatal) i fer un pla integral per reduir les llistes d’espera, com el que pretenia impulsar el conseller Toni Comín.

La lluita contra la violència sexual i la igualtat efectiva entre homes i dones és una altra de les prioritats que Torra comparteix amb el seu predecessor. Incrementar el parc públic d’habitatge; impulsar un Pla Nacional de Lectura; fer efectiu el carnet únic de biblioteques; defensar un IVA cultural superreduït; fer una llei de l’activitat física i de l’esport; crear la T-Mobilitat; abandonar el model de gestió centralitzat de ports i aeroports; canviar els peatges per una eurovinyeta... Tot són propostes que ja s’havien sentit abans al Parlament.

Sense gaires detalls

Van ser poques les novetats, però n’hi va haver. Algunes forçades per la situació, com la restitució de les institucions -avaluant l’impacte dels set mesos de 155-, la recuperació de 16 de les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional (referides a habitatge, igualtat, pobresa energètica i sanitat, entre d’altres) i la creació del Consell de la República a l’exili. Encara n’hi va haver algunes més, com el nou Pla Nacional d’Habitatge (l’actual va caducar el 2016), l’increment de sancions per agressions homòfobes, la fixació d’un salari mínim de 1.100 euros al mes, la potenciació de l’esport femení o la creació d’una nova empresa pública que gestioni Aigües Ter-Llobregat.

Com acostuma a passar en un debat d’investidura, Torra no va donar-ne gaires detalls, ni dissabte ni dilluns passat. Caldrà esperar que presenti el pla de Govern per comprovar si té alguna altra novetat a la vista.

Les noves promeses

Avaluar l’impacte del 155

Crearà un comissionat per analitzar l’impacte de set mesos de 155.

Consell de la República

Serà un organisme presidit per Puigdemont i amb vocació d’internacionalitzar el Procés.

Recuperar 16 lleis suspeses

La d’igualtat, la del canvi climàtic, la de protecció de l’habitatge i la de sanitat universal, entre d’altres.

Incrementar sancions LGTBI

Tramitar el reglament de la llei contra la LGTBIfòbia.

Pla nacional d’habitatge 2025

Actualitzar el pla nacional del 2007/2016.

Salari mínim: 1.100 euros

Fins ara es parlava de 1.000 euros, tot i que hi ha dubtes que tingui competències per regular-ho.

Llei de recerca i innovació

L’educació i la ciència haurien de guanyar pes en el pressupost.

Pacte Nacional Bioeconomia

Potenciar l’esport femení

No s’havia concretat fins ara en un programa de govern.

Diplomàcia esportiva

ATLL: empresa pública

Era un compromís de JxCat, ERC i la CUP. Aigües Ter-Llobregat no tornarà a sortir a concurs i la gestionarà la Generalitat.