PARLAMENT

La proposta fiscal que JxCat i ERC van intentar acordar amb el PSC

Negociaven sobre temes pressupostaris malgrat el no de Torra als socialistes

La negociació formalment encara no ha començat, però el Govern ja ha escollit els socis potencials per aprovar els pressupostos del 2019. I, amb l’autoexclusió de la CUP, els comptes passen pels comuns o pel PSC, malgrat la divergència que hi ha ara mateix a l’executiu per negociar amb els socialistes, tal com va explicar ahir l’ARA. En tot cas, segons ha pogut saber aquest diari, JxCat i ERC van establir ara fa dues setmanes una negociació a contrarellotge per arribar a un acord en matèria fiscal amb el PSC durant el debat de política general. La proposta, que hauria inclòs compromisos específics pel que fa a la llei d’acompanyament dels pressupostos, va acabar fracassant per la negativa en l’últim moment del grup que encapçala Miquel Iceta. Malgrat això, fonts de JxCat consultades ahir per aquest diari desvinculaven la negociació del debat de política general dels pressupostos, en què mantenen que no negociaran amb el PSC si no hi ha un canvi de posicionament sobre els presos i l’autodeterminació.

En un document al qual ha tingut accés l’ARA, JxCat i ERC van plantejar obertament als socialistes incloure en la llei de mesures fiscals i financeres una reforma de l’impost de successions perquè aquesta figura “esdevingui més justa i progressiva reduint els beneficis fiscals derivats de la normativa catalana i assolint més recaptació”. La reforma de l’impost de successions és una de les reclamacions principals dels partits d’esquerra en els últims anys, però ni el PDECat ni ERC s’hi havien avingut fins ara. A més, els socis del Govern també s’haurien compromès amb els socialistes a eliminar els “beneficis fiscals clarament regressius que deriven de la normativa catalana”.

El PSC insistia que els comptes del 2019 també incorporessin una modificació de l’IRPF per “reduir els tipus mínims, suavitzar els de les rendes mitjanes i incrementar els tipus de les rendes més altes”. La contraoferta de JxCat i ERC va ser plantejar només una rebaixa dels tipus mínims i no en els pressupostos, sinó “al llarg de la legislatura”. També s’hi van afegir, entre d’altres, impostos ambientals, un pla de lluita contra el frau fiscal i també una reclamació conjunta al govern de l’Estat per la transferència “de la totalitat dels fons que resten pendents d’abonar a Catalunya, en especial els derivats de la disposició addicional tercera de l’Estatut”.

Dues ànimes dins de JxCat

Segons diverses fonts consultades, els responsables de la negociació van ser la diputada de Junts per Catalunya Teresa Pallarès i el d’ERC Lluís Salvadó, que es van reunir amb la parlamentària del PSC Alícia Romero, en presència del cap de relacions institucionals del departament d’Economia, David Camps, com a representant de la conselleria. La transacció de JxCat i ERC va ser rebutjada després d’una reunió del grup socialista, que va comunicar als interlocutors que de la fiscalitat en parlarien amb el Govern en el marc d’una negociació pressupostària. Sense acord, el PSC d’una banda, i JxCat i ERC, de l’altra, van mantenir les seves respectives propostes al ple i totes dues van ser rebutjades per l’hemicicle.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar internament que no vol negociar els pressupostos amb el PSC. Una posició matisada, segons fonts consultades per l’ARA, des de la conselleria d’Economia, que pilota ERC, i que és partidària de parlar tant amb els comuns com amb els socialistes. També per una part de JxCat que veuria amb bons ulls establir ponts amb el grup d’Iceta. I és que els diferents sectors de JxCat divergeixen sobre com encarar la legislatura: mentre que el grup parlamentari està dirigit pels sectors més durs, una desena de diputats consideren que s’ha de mantenir una estratègia més pactista i teixir complicitats amb els comuns i els socialistes. Entre aquests diputats hi ha bona part dels parlamentaris del PDECat, però també independents que en les últimes setmanes han discrepat -en les reunions internes- de l’estratègia que ha seguit la direcció.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF