El jutjat 13 processa 30 excàrrecs del govern català per la seva contribució "decisiva" en l'1-O però exculpa Vidal

La jutge parla únicament de malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental

La jutge d'instrucció 13 de Barcelona ha tancat la investigació de la macrocausa sobre l'organització de l'1-O, que comptava amb més d'una quarantena d'investigats i que és la base que ha servit per al processament per rebel·lió al Tribunal Suprem dels líders independentistes. Finalment, la magistrada veu indicis suficients per processar una trentena d'excàrrecs del govern catlà, però deixa fora de la causa 15 dels investigats, entre els quals l'exmagistrat i exsenador d'ERC Santiago Vidal, que va ser precisament l'origen de la causa.

Del director de TV3 a l'exsecretari de presidència: aquests són els 30 nous processats per l'1-O

El cas es va obrir arran de les declaracions de Vidal, que, en unes conferències, va assegurar que el govern català havia tingut accés a les dades fiscals dels catalans i les utilitzaria per a l'1-O. La primera denúncia contra l'exsenador d'ERC la va presentar un advocat el 27 de gener del 2017 i la seva admissió a tràmit va desembocar en la formació de la macrocausa que ha acabat acumulant fins a 45 investigats. Tot i així, la jutge considera que "no hi ha indicis de criminalitat" respecte de Vidal, del jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, un altre dels primers investigats, ni de 13 excàrrecs i empresaris més. Inicialment, el principal delicte era el de revelació de secrets, però, finalment, el processament se centra sobretot en els delictes de malversació i de desobediència.

En aquest sentit, la jutge assegura que els processats van dissenyar un "pla comú" tenint en compte les seves competències al govern català per contribuir "de manera decisiva" a l'organització i la celebració de l'1-O. La magistrada Alejandra Gil – que va substituir el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer després de la seva mort– subratlla el "ferm propòsit" del govern per a la celebració del referèndum, ja des del 2012, passant per l'"assaig" de la consulta del 9-N i fins a arribar a la publicació de les lleis de desconnexió, la mateixa jornada de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O. 

La resolució de la magistrada –que ara les parts tenen tres dies per recórrer– fixa una fiança de 5,8 milions d'euros per a 17 dels processats que equival a la xifra de diners que la instructora considera que s'haurien malversat amb el referèndum. En cas que no es recorri la interlocutòria, els processats tenen un dia per dipositar els diners de manera solidaria i, si no, el jutjat els embargarà els béns.

A banda de deixar fora els investigats que van donar origen a la causa –com ara Santi Vidal i Carles Viver i Pi-Sunyer–, la resolució ni tan sols inclou algun dels detinguts el 20-S, en la jornada maratoniana d'escorcolls ordenats pel jutjat 13 que van acabar també amb l'acusació per sedició dels Mossos i que és una de les bases de l'acusació d'alçament tumultuari al Suprem. És el cas, per exemple, de l'assessor de Governació Joan Ignasi Sànchez.

Protesta massiva contra les detencions i la confiscació de paperetes de l'1-O

Malversació, el principal delicte

Tot i que inicialment la causa es va obrir pel delicte de revelació de secrets per les declaracions de Vidal i que el jutge que inicialment va capitanejar el procediment no va admetre fins a mitjans de l'any passat que investigava l'1-O, finalment la nova magistrada del 13 centra el processament en els delictes de malversació i desobediència. De fet, la descripció de les despeses "realitzades o compromeses" per l'1-O ocupa més de la meitat de la resolució de processament.

En aquest sentit, la magistrada apunta a la responsabilitat de 15 excàrrecs del govern català (Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, David Palanques, David Franco, Francesc Sutrias, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Albert Royo, Natàlia Garriga, Xavier Puig, Rosa Maria Rodríguez, Josuè Sallent i Rosa Vidal). La jutge entén que tots ells van dibuixar una "línia estratègica per poder assumir el compromís inequívoc d'aconseguir la independència i de poder celebrar el referèndum", tot i ser "conscients" de les suspensions del Tribunal Constitucional i de les diferents ordres judicials per impedir la votació.

Des d'una aplicació informàtica el 2014 a la despesa d'obrir les escoles l'1-O

La magistrada situa els antecedents de la causa en la signatura de l'acord per la transició nacional del desembre del 2012 que fixa la celebració de la consulta del 9-N, i a partir d'aquí desgrana totes les lleis del referèndum i transitorietat aprovades pel Parlament el 6 i 7 de setembre del 2017. Segons la jutge, durant tot aquest temps, el govern va anar comprometent una sèrie de diners públics per a organismes que van servir per tirar endavant el referèndum o per als materials necessaris per a la seva celebració. Així, per exemple, considera com a despesa de l'1-O l'aplicació informàtica del Registre de Catalans a l'Exterior, creada el 2014 i que considera que el govern va ordenar modificar "de manera urgent" de cara al referèndum. De fet, la jutge assegura que les dades d'aquest registre "es van utilitzar per promoure la participació i el vot" l'1-O.

També es consideren com a despeses relatives al referèndum la campanya per publicitar aquest registre a l'estranger, la campanya publicitària 'Civisme', una aplicació informàtica per incentivar el voluntariat, els enviaments contractats per la Generalitat a l'empresa Unipost –on es van intervenir cartes certificades designant els membres de les meses–, els informes encarregats pel Diplocat, el 'call center', el disseny de la pàgina web Pactepelreferendum.cat o la propaganda i els cartells per a l'1-O.

Per calcular el cost d'obrir els 2.300 punts de votació la jornada de l'1-O, la jutge es basa en un informe de la Societat Mercantil Estatal de Gestió Immobiliària, que estima que el fet d'habilitar aquests espais com a punts de votació va suposar una despesa de 900.000 euros. Entre tot plegat, la jutge parla d'una despesa global de 5,8 milions d'euros.

La macrocausa del 13 va començar a instruir-se a finals de gener del 2017 i al llarg dels últims dos anys ha arribat a investigar fins a 47 persones, la majoria excàrrecs del govern, per l'organització de l'1-O, entre els quals els ara diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents del seu processament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva condició d'aforats. La instrucció ha sigut controvertida i les parts s'han queixat reiterades vegades no només de la poca transparència del jutge a l'hora d'especificar que investigava l'1-O, sinó dels delictes que atribuïa a cadascun dels acusats i fins i tot de com es va obrir el procediment.

Denuncien que el jutge de l'1-O va assumir la causa de manera irregular