ANÀLISI
Misc 14/09/2019

El principal perill d’una repetició dels comicis

"Pedro Sánchez creu que està tocat per la 'baraka' i ha decidit tornar a tirar els daus"

i
David Miró
2 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de Vox, Santiago Abascal.

SubdirectorEncimbellat en una onada guanyadora per un seguit d’autèntiques jugades mestres, des de la moció de censura fins a la victòria a les eleccions del 28-A, Pedro Sánchez creu que està tocat per la baraka i ha decidit tornar a tirar els daus. Acostumat a resistir els atacs a base de ser inflexible, Iglesias no va tenir la vista i la flexibilitat necessàries per acceptar l’oferta que a contracor li va fer Carmen Calvo al juliol. Entre l’autoconfiança d’un i el numantinisme de l’altre, l’esquerra espanyola està a punt de frustrar les esperances de l’electorat progressista i provocar una incerta repetició dels comicis.

Els polítics amb més experiència, entre ells alguns barons del PSOE (i molts quadres del PSC), alerten que el principal perill de la repetició electoral no és tant una improbable victòria de la triple dreta, sinó el trencament definitiu dels ponts entre el PSOE i Unides Podem, i la repercussió que això pot tenir en comunitats autònomes i milers d’ajuntaments, per exemple a Barcelona. La història recent demostra que de vegades la capacitat de pactar és més important que els vots concrets.

La paradoxa de Vox

La paradoxa és que, així com la dreta ha aconseguit convertir en operatives les seves majories allà on s’han produït, encara que sigui amb la fórmula estrambòtica de pactes PP-Cs amb suport extern (i vergonyós) de l’extrema dreta de Vox, l’esquerra està a punt de naufragar. I així com el PP ha acceptat amb naturalitat compartir una quota de poder i influència amb els que se situen clarament fora del consens del 1978, el PSOE és incapaç de fer el mateix amb una esquerra alternativa que, com demostra el seu dia a dia a les institucions, és més constitucionalista que Vox.

Si les dues famílies de l’esquerra espanyola són incapaces de col·laborar en la governació de l’Estat -si no poden convertir els seus resultats electorals en un govern-, i de col·laborar amb els partits nacionalistes i independentistes, estaran obrint la porta a una majoria alternativa de caràcter conservador. La baraka, com bé sap Zapatero, no dura per sempre.

stats