La primera petició d'indult als presos espera resposta del govern espanyol

L'advocat Francesc Jufresa, que ha presentat la sol·licitud, parla d'un retard "maliciós" 

El 23 de desembre l'advocat Francesc de Jufresa va remetre al ministeri de Justícia la primera petició d'indult per als presos polítics. Ho va fer basant-se en un cúmul d'irregularitats –tal com va explicar llavors a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals– que considera que es van produir durant el judici del referèndum de l'1 d'Octubre al Tribunal Suprem. Tres mesos després el govern espanyol continua tenint sobre la taula el mateix indult, que l'advocat va demanar per a tots els condemnats: Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs. 

Segons la llei que regula l'indult, les peticions s'han de remetre al tribunal sentenciador, en aquest cas al Tribunal Suprem, perquè en faci un informe. Per fer-lo, el Suprem ha de demanar, alhora, a Institucions Penitenciàries que expliqui quina és la conducta del penat i també que es posicioni la Fiscalia. D'acord amb les fonts consultades del departament de Justícia de la Generalitat –que té competència amb presons a Catalunya–, encara no han rebut cap petició del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió.  

En declaracions a l'ARA, l'advocat Jufresa considera que s'està produint un "retard maliciós" en el tràmit d'aquest indult per la magnitud "política, social i jurídica" del cas. Els indults, tal com explica avui el diari El Mundo, no estan sotmesos a la suspensió general dels tràmits administratius decretats per l'estat d'alarma. El dissabte 21 de març el Butlletí Oficial de l'Estat fixava que es podia seguir amb la seva tramitació perquè es tracta d'una qüestió "d'interès general". Tot està en mans, doncs, del ministeri de Justícia que pilota Juan Carlos Campo. 

La resolució publicada al BOE deia el següent: "Reprendre per raons d'interès general tots els procediments per sol·licitar i concedir la gràcia de l'indult que estiguessin en tramitació amb data del 14 de març o que s'iniciessin posteriorment a aquesta data". Jufresa espera que prenent com a base això ara s'activi la tramitació de la seva petició.

Des el Ministeri de Justícia explicaven aquest dimarts a EFE que el departament està centrat en la gestió dels serveis essencials dels jutjats mentre duri l'estat d'alarma, i no en els indults, malgrat que es va acordar reprendre la tramitació de les mesures de gràcia. L'any passat es van tramitar 4.022 indults i se'n van concedir 39, el 0,97%; i l'anterior només 17 dels 4,382 tramitats. 

L'argumentació de Jufresa en la petició de l'indult

En la petició d'indult presentada al mes de desembre, a la qual ha tingut accés l'ARA, l'advocat Jufresa posa sobre la taula els següents arguments per demanar que s'aixequin les penes als condemnats: 

  • Considera que en el judici de l'1-O no s'ha respectat el jutge predeterminat per llei atorgant la competència al Tribunal Suprem. O, si més no, titlla de "dubtosa" l'argumentació que en va fer el tribunal per quedar-se el cas. Com a conseqüència d'això recorda que s'ha privat els processats del dret a una segona instància, un fet pel qual el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha condemnat Espanya en diverses ocasions. A més, afegeix que s'ha fragmentat la causa en tres instàncies diferents (Suprem, Audiència Nacional i jutjat d'instrucció número 13) i s'ha vulnerat el dret "a un procediment amb totes les garanties de tutela constitucional".
     
  • També subratlla que no és descartable que s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a tenir un jutge imparcial. Recorda els missatges del líder del PP al Senat la legislatura passada que van afectar directament el president de la sala, Manuel Marchena, quan era candidat per presidir el Consell General del Poder Judicial. Fa referència al whatsapp del popular justificant el pacte amb el PSOE sobre el repartiment de càrrecs a l'òrgan de govern del poder judicial: "Controlarem la sala segona del Suprem per darrere". Marchena va acabar renunciant a presidir el CGPJ arran d'això i va quedar-se a la sala segona del Suprem per jutjar el Procés.

  • Argumenta que no s'ha tingut en compte la resolució del tribunal alemany rebutjant l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont per rebel·lió i sedició. Recorda que només va acceptar l'entrega de l'expresident pel delicte de malversació i que el jutge instructor Pablo Llarena va decidir retirar per aquest motiu l'euroordre. Un gest, afirma, que no està previst en la normativa comunitària.
  • A parer seu, el Suprem tampoc ha complert amb la "proporcionalitat" del dret penal, ja que la sentència afirma que els fets d'octubre no van aconseguir doblegar l'Estat però, alhora, no aplica als condemnats la franja més baixa del delicte de sedició. Ans al contrari, de la forquilla de penes, el Suprem es queda amb la part alta.
     
  • Subratlla que nou dels dotze condemnats van estar empresonats durant dos anys en preventiva, amb les dificultats que això suposa per a l'exercici del dret a defensa i que, a més, alguns d'ells també van ser privats de la seva representativitat política quan eren diputats. Cita, en aquest sentit, l a sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras. 

En virtut de tot això, Jufresa demana l'indult total per a tots els condemnats pel Suprem. En cas que no es concedeixi, reclama que es valori l'indult parcial: és a dir, que s'aixequin les penes de presó substituint-les per penes d'inhabilitació. I, fins i tot, posa sobre la taula una tercera opció: si res d'això és possible, que se'ls imposi com a màxim la pena de sedició de 4 anys. 

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF