PRESOS POLÍTICS

Els comuns pressionen el PSOE per activar la reforma de la sedició

Concreten per escrit la seva proposta per alliberar els presos, que elimina el concepte “tumultuari”

L’esclat de la pandèmia del coronavirus al mes de març va portar l’executiu espanyol a aparcar la promesa reforma del delicte de sedició. Ara, sobretot després dels moviments de la setmana passada de la Fiscalia, que van acabar amb la suspensió del tercer grau de la majoria de presos polítics, els comuns volen tornar a moure fils perquè aquesta estratègia per treure els líders independentistes de la presó s’acabi materialitzant. Segons ha pogut saber l’ARA, fa poc més d’una setmana el partit que lidera Ada Colau a Catalunya va presentar per escrit al PSOE la seva proposta per reformar el delicte de sedició per començar a treballar-la. Demanen als socialistes reactivar aquesta qüestió després que a principis d’any diversos ministres del PSOE es mostressin predisposats a reformar aquest tipus penal.

Abans de l’inici de la crisi sanitària el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, havia defensat aquesta reforma del Codi Penal, com també ho havia fet la ministra portaveu, María Jesús Montero, i el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, que es mostrava disposat a obrir aquest debat al Congrés. Ara bé, en els últims dies el ministre de Justícia, per exemple, ha evitat posar una data concreta a aquesta reforma. De fet, la vicepresidència que dirigeix Carmen Calvo, contactada per aquest diari, no ha volgut fer cap declaració respecte a les converses amb el partit lila sobre aquesta qüestió.

Sigui com sigui, els comuns -que viuen amb incomoditat els passos de la Fiscalia i que són conscients que mentre hi hagi presos no hi haurà sortida al conflicte català- han tornat a agafar les regnes d’aquesta reforma per intentar arrossegar-hi el PSOE. De moment no han registrat el text al Congrés perquè volen consensuar-lo abans amb els socialistes i entrar la proposta conjunta de l’executiu espanyol per reformar la llei, però no descarten registrar-la en solitari si el seu soci de govern no posa fil a l’agulla. Per ara, però, no s’han fixat cap termini.

I mentre intenten convèncer el PSOE per accelerar aquesta reforma, els comuns també han reprès els seus contactes fora de les institucions. Fa poc més d’una setmana que el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, i també la líder del comuns al Parlament, Jéssica Albiach, es van reunir amb els principals responsables de CCOO i UGT i també amb Òmnium Cultural per traslladar-los la iniciativa. L’objectiu és aconseguir el suport del teixit associatiu i civil i ampliar el consens al voltant del que ha sigut la proposta estrella del partit d’Ada Colau per alliberar els presos, que ha impulsat de manera directa Jaume Asens. De fet, les trobades de fa poc més d’una setmana no són els primers contactes que els comuns tenen amb els sindicats sobre aquesta qüestió, sinó que abans que esclatés la pandèmia ja van començar a sondejar-los.

En aquest sentit, des de la UGT, el seu secretari general, Camil Ros, veu “positiu” obrir totes les vies que “ajudin a aconseguir que els presos puguin sortir de la presó”. El sindicat també ha demanat l’indult per a l’exconsellera Dolors Bassa. “Hem d’obrir totes les vies”, afirma en declaracions a l’ARA. En la mateixa línia, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, considera que aquesta iniciativa hauria de ser una “bona notícia” no només per als líders independentistes sinó també per a la “qualitat democràtica” de l’Estat, perquè preserva el dret a manifestació. Per la seva banda, des d’Òmnium Cultural es miren amb certa distància la iniciativa perquè consideren que no resol el problema de fons com sí que ho faria l’amnistia. Amb tot, creuen que qualsevol via que busqui alliberar els presos és benvinguda.

Especificar l’ús de la violència

En la línia del que havien anat dient en els últims mesos, l’objectiu dels comuns era eliminar directament el delicte de sedició en el seu conjunt. Asens havia qualificat en diverses ocasions “d’antigalla” aquest tipus de delicte, tot i que també s’havia mostrat predisposat a mantenir-lo però reformant-ne el redactat perquè els socialistes acceptessin la proposta. Precisament, la reforma del Codi Penal que han posat sobre la taula del seu soci de govern a l’Estat preveu aquesta segona opció i proposa reformular la definició de sedició perquè quedi ben clar el concepte de violència, de manera que uns fets com els de l’octubre del 2017 no puguin ser sedició.

La proposta dels comuns passa per configurar una definició més específica de la sedició, perquè consideren que l’“alçament tumultuari” que establia fins ara el Codi Penal dona peu a interpretacions extensives com la que creuen que es va fer en la condemna contra els líders independentistes. De fet, en el text de reforma, al qual ha tingut accés l’ARA, s’elimina directament la paraula “tumultuari”, perquè creuen que podria portar a “interpretacions diverses i poc garantistes respecte a l’exercici de drets fonamentals”.

D’aquesta manera, els comuns proposen que el delicte de sedició quedi definit així: “Són reus de sedició els que s’alcin violentament i públicament per impedir, com a efecte directe de l’ús il·legítim de la força física directa sobre les persones o com a efecte mediat d’una greu intimidació capaç de doblegar la voluntat de les autoritats competents, l’aplicació de les normes o resolucions judicials o l’exercici legítim de les potestats administratives o judicials i pertorbin seriosament l’ordre públic”. A més, s’especifica que l’alçament “violent” ha de passar per utilitzar “armes o altres mitjans perillosos aptes per posar en greu risc la vida de les persones o causar lesions greus”.

Si es demostra aquest fet, els comuns proposen que les penes per a les persones que hagin organitzat una sedició “armada” haurien de ser d’entre 10 i 20 anys de presó -l’actual Codi Penal estableix que siguin d’entre 8 i 15 anys de presó-. En el cas d’haver-hi participat però no ser-ne els inductors o organitzadors, les penes oscil·larien entre els 3 i els 10 anys de presó.

A més, la proposta que abandera Jaume Asens també aposta per explicitar que el “jutge o tribunal sentenciador revisarà d’ofici les sentències fermes condemnatòries dictades abans de la vigència de l’entrada en vigor d’aquesta llei”. Això vol dir que la reforma tindria caràcter retroactiu i que els presos polítics podrien quedar en llibertat al quedar demostrat que no hi va haver una sedició “armada”.

En risc la solució dialogada

La setmana passada tant el PSOE com Unides Podem es van desmarcar de la decisió de la Fiscalia, i el partit de Pablo Iglesias la va criticar obertament. Tots dos socis de govern veuen com aquest moviment pot torpedinar la solució dialogada que han pregonat des de l’inici i fer saltar pels aires la taula de diàleg. Ara bé, també sembla que els dos socis vagin a ritmes diferents a l’hora d’abordar la llibertat dels presos. De moment els líders independentistes han vist restringit el seu règim penitenciari a l’espera que s’accelerin els passos perquè la reforma del Codi P enal que els permetria aconseguir la llibertat comenci a tramitar-se al Congrés.

Eliminar l’article que castiga els piquets en les vagues

A banda de preservar el dret a reunió amb la reforma del delicte de sedició, En Comú Podem també defensa en la seva proposta de reforma del Codi Penal que es derogui l’article 315.3. Aquest tipus preveu castigar amb multes i penes de presó les persones que intentin “coaccionar altres persones a iniciar o continuar una vaga”. Consideren que aquest article suposa una “criminalització dels piquets informatius contrària a les garanties fonamentals del nostre sistema constitucional”. Al text els comuns defensen que el dret de vaga ha de complementar-se amb el dret a la llibertat sindical, que porta incorporada la llibertat d’expressió dels representants sindicals. D’aquesta manera, argumenten que “la prohibició i sanció de les activitats d’informació i difusió dels treballadors afecta el nucli essencial del dret de vaga”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF