Les juntes de tractament proposen per unanimitat el tercer grau per a tots els presos polítics

El departament de Justícia haurà de validar la decisió, que la Fiscalia ja ha dit que recorrerà

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras han proposat aquest dijous que tots els presos polítics passin al tercer grau, un cop ja han transcorregut els sis mesos que preveu la llei des que van ser classificats en segon grau. La decisió s'ha pres per unanimitat i, si la valida el Servei de Classificació de la Generalitat –té un màxim de dos mesos per fer-ho–, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull i Raül Romeva podran anar a dormir a casa els caps de setmana.

També optaran a deixar els centres penitenciaris actuals i entraran en una llista d'espera per instal·lar-se en centres oberts o bé en pisos tutelats de la Generalitat. El departament de Justícia haurà de validar o revocar ara la proposta de les juntes, que en la majoria dels casos són acceptades –només es fa contraproposta en un 7% dels casos–. Fins avui, els Jordis porten 990 dies empresonats i tota la resta supera els 800 i encara que se'ls acabi concedint el tercer grau continuaran complint condemna.

Si el departament de Justícia valida la classificació en tercer grau, la Fiscalia podria recórrer al jutge de vigilància penitenciària com ja ha fet quan s'ha concedit el 100.2 als presos polítics i l'última paraula en tot cas la tindrà el Tribunal Suprem. Amb la classificació en tercer grau, als presos polítics també se'ls obre la porta de l'article 86.4 del reglament, que permet que els interns no hagin d'anar a dormir a la presó tampoc entre setmana. "No seria d'aplicació immediata", ha advertit el director dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, que també ha assenyalat que, si se'ls acaba aplicant aquest article –"que a Catalunya s'aplica de manera habitual"– se'ls continuarà fent un seguiment "exhaustiu".

Els presos polítics afronten la revisió de grau amb l’aval del 100.2

La notícia s'ha fet pública mentre els presos polítics ja eren als seus respectius llocs de feina o als centres on fan voluntariat. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha sigut el primer a reaccionar-hi a través de Twitter.

En un comunicat, Òmnium Cultural ha destacat que el tercer grau no es tracta "de cap privilegi ni benefici: és un dret de tots els presos i una forma més de compliment de la pena". De moment, les vies perquè quedin definitivament en llibertat estan aturades. UGT va anunciar que presentaria la sol·licitud d'indult per a Dolors Bassa; Unides Podem i el PSOE s'havien mostrat partidaris de reformar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els presos polítics, i els principals partits independentistes continuen demanant una amnistia. 

Reunions simultànies per evitar "amenaces"

A les 9 del matí i de manera simultània "per evitar amenaces i coaccions" s'han reunit les tres juntes de tractament per decidir sobre la classificació dels presos. L'anunci l'ha fet a les 11.30 el director dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, que ha demanat que les decisions que han pres aquest dijous les juntes no es facin servir com a "armes llancívoles", ja que "en cap cas" tenen condicionants polítics. "Les juntes fan la seva feina. Són decisions tècniques que, no obstant, tenen conseqüències polítiques", ha subratllat.

Per a Calderó, la llei penitenciària resumeix la situació actual: "No es pot mantenir en un grau inferior a algú que pot estar en un grau superior". Sigui com sigui, el Servei de Classificació de la Generalitat encara no s'ha pronunciat, tot i que el director dels Serveis Penitenciaris ja ha avançat que no trigarà els dos mesos previstos per llei per prendre la decisió. "Aquest cap de setmana encara no podran sortir", s'ha limitat a dir sense especificar els terminis amb què treballa el Govern.

Segons fonts consultades per l'ARA, aquesta mateixa setmana s'ha fet l'avaluació psicològica als presos i els especialistes que els han acompanyat durant els mesos que porten a la presó han acabat de definir el dictamen, que finalment s'ha fet públic aquest dijous al matí. Com va passar amb la primera classificació el desembre passat, ha sigut Calderó qui n'ha donat els detalls, en aquest cas des del pati habilitat a la nova seu de Justícia, a la Zona Franca. En la roda de premsa, a més d'anunciar la proposta de les juntes de tractament, també ha demanat que no es criminalitzi els funcionaris que formen part de les juntes de tractament i que ningú "s'equivoqui d'adversari": "L'execució de la sentència no està sobre la taula de cap conseller ni de cap president. Ningú té cap dubte raonable que si depengués de la Generalitat, mai haurien entrat a la presó".

Principal canvi: els caps de setmana

El tercer grau era una opció més probable per als casos amb una condemna menor com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, apuntaven les fonts, que dubtaven del cas de Joaquim Forn, que va ser condemnat a deu anys i mig de presó, dels quals ja ha complert una quarta part. Finalment ha sigut per a tots. Calderó ha explicat que, tot i que els anys de compliment de la condemna són rellevants per prendre una decisió de canvi de grau, no és imprescindible que els interns hagin complert una quarta part de la condemna. En el cas de Junqueras, Forcadell, Bassa, Romeva i Turull no ho hauran fet fins al febrer de l'any que ve.

De fet, al desembre les juntes de tractament ja havien optat pel segon grau sense unanimitat quan van emetre el seu dictamen, que va acabar validant Justícia al mes de gener. El tercer grau no es podrà aplicar fins que la Generalitat el validi. Un cop ho hagi fet –si el valida–, la Fiscalia el podria recórrer al jutge de vigilància penitenciària i, en última instància, al Tribunal Suprem.

De moment, fonts de la Fiscalia General de l'Estat i de la catalana son prudents. Asseguren que encara no hi ha un criteri format sobre si tots els presos poden optar a la semillibertat, a pesar que fins ara els fiscals de vigilància penitenciaria han recorregut totes les mesures que implicaven una passa endavant en aquest sentit, com ara els permisos de més de tres dies dels Jordis o tots els programes per sortir de la presó per anar a treballar en virtut de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Des del ministeri públic asseguren que esperaran a veure què decideix el servei de classificació de la Generalitat i que s'estudiarà cas per cas.

En canvi, fonts de la Fiscalia del Suprem han anat més enllà i assenyalen que si el jutge de vigilància penitenciària avala el tercer grau, en aquell mateix moment recorreran, informa Mariona Ferrer i Fornells. Al seu parer, en aquell moment serà possible demanar la suspensió del tercer grau. El ministeri públic interpreta que es pot suspendre aquesta classificació quan es tracta de penes superiors a 5 anys. Sigui com sigui, qui tindrà l'última paraula serà el tribunal sentenciador, el Suprem. I en aquest cas cal recordar que a finals de març, en ple estat d'alarma, el Suprem ja va avisar de possible prevaricació si les presons excarceraven els líders independentistes amb motiu de la crisi del coronavirus.

Per la seva part, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha volgut entrar a valorar la proposta de concedir el tercer grau a tots els presos polítics. Durant una entrevista a La Sexta ha assenyalat que "respecta la decisió". "És una cosa que està regulada en la legislació i no hi tinc res a objectar", ha dit.

Només 56 presos amb condemnes elevades tenen el tercer grau

El mes de maig passat –les últimes dades disponibles de la conselleria de Justícia– a Catalunya hi havia 1.863 presos en tercer grau, un terç dels condemnats. Ara bé, segons les dades consultades per l'ARA, només 56 interns d'aquests 1.863 presos en tercer grau tenien vuit anys o més de condemna per complir. Els Jordis i Joaquim Forn s'escaparien d'aquesta estadística, perquè entre octubre i novembre farà tres anys que són entre reixes i la condemna imposada és inferior a la de la resta de presos polítics (9 anys de presó i 10,5, respectivament).

Tenint en compte que tots els presos polítics ja poden sortir diàriament de les presons per treballar o fer voluntariat, el principal canvi que tindrien amb el tercer grau arribaria els caps de setmana, ja que podrien anar a dormir a casa seva. Fins ara, només Sànchez i Cuixart, que ja han complert una quarta part de la condemna, han pogut accedir a algun permís penitenciari per no haver de tornar a dormir a la presó.

Inicialment les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric van classificar els presos polítics en segon grau, un règim de vida penitenciari que implica el compliment entre reixes de la pena i que amb el temps s’ha anat flexibilitzant, a través de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos sortir del centre durant unes hores a la setmana per treballar o fer tasques de voluntariat.

L ’absència de problemes amb aquest programa de sortides s'havia convertit en el millor aval per als presos de cara a fer el salt cap al tercer grau, però no és l'únic factor a tenir en compte. També hi influeixen altres factors, com ara el comportament dels interns, la seva integració a la vida de la presó o el fet de disposar fora del centre d'una xarxa de suport familiar. Per contra, el risc de reincidència o de fuga, així com la gravetat del delicte comès i la durada de la pena imposada, poden pesar en la decisió. Tot i això, les fonts consultades asseguren a l’ARA que, si bé la durada de les penes és un factor a tenir en compte, no és mai determinant. 

Els presos polítics, classificats en segon grau

Ara el Servei de Classificació Penitenciària de la Generalitat té dos mesos per emetre una resolució avalant la decisió de les juntes o modificant-la, tot i que, segons fonts judicials consultades per l'ARA, aquest procés acostuma a trigar entre dues i tres setmanes. Només en un 7% dels casos el servei discrepa de la proposta de la junta. La seva resolució és d’execució immediata i, en cas que es confirmi el recurs de la Fiscalia, passarà pel jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, pel Suprem.

Segons les fonts consultades, en la majoria dels casos els jutjats avalen la resolució de la Generalitat. L’any 2018 el jutjat que va oposar-s’hi més cops va rebutjar un 36% de les classificacions, i el que menys, un 5%. Fins ara tots els jutges de vigilància penitenciària han avalat els 100.2 dels presos, però el de Lleida va decidir elevar el cas de Carme Forcadell al Suprem que demanarà a la Fiscalia que es posicioni sobre el cas.

El Suprem demanarà a la Fiscalia que es pronunciï primer sobre les sortides de Forcadell de la presó

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF