Els presos polítics tornen a passar aquest dijous l'examen del tercer grau

Les juntes de tractament de les presons emetran un informe que s'espera que sigui favorable a la semillibertat

Aquest dijous farà exactament sis mesos que la Generalitat va classificar en tercer grau els presos polítics. Ara toca per llei tornar a valorar-ne la situació, malgrat tot el que ha passat durant aquest temps. Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses es reuneixen aquest dijous per pronunciar-se sobre la semillibertat i tot apunta que els informes, com el mes de juliol passat, tornaran a ser favorables malgrat la contundent oposició del Tribunal Suprem, que els va revocar tots el 4 de desembre passat.

Amb els informes de les juntes, que farà públics en una compareixença aquest dijous a les 11.30 el secretari de mesures penals, reinserció i atenció a la víctima, Amand Calderó, arribarà el torn de la Generalitat (a través de la secretaria de Mesures Penals, adscrita a la conselleria de Justícia), que té un termini màxim de dos mesos per validar o revocar la proposta. No hauria de tenir gaires problemes per posicionar-s'hi, tenint en compte que ja s'ha mostrat reiteradament partidària del tercer grau i, de fet, la consellera Ester Capella fins i tot va acusar el Suprem d'actuar d'acord amb criteris de "venjança" i no pas "ajustats a dret". Un recurs de la Fiscalia podria posar fi al tercer grau aviat, però tot dependrà d'entrada en el criteri que apliquin els jutges de vigilància penitenciària i, a la llarga, el Suprem.

El principal escull perquè els presos surtin dels centres penitenciaris és, doncs, a Madrid. El Tribunal Suprem els va revocar el tercer grau amb arguments contundents contra l'administració penitenciària catalana, a la qual va acusar d'intentar "reinterpretar la sentència" de sedició contra ells i d'aplicar-los "un tractament penitenciari privilegiat". 

El Suprem revoca el tercer grau i el 100.2 dels presos polítics

Un dels principals arguments del Suprem per denegar la semillibertat va ser el del temps transcorregut de les condemnes: només quatre dels nou presos n'han complert una quarta part, tot i que tots ja ho hauran fet a mitjans de febrer. I, malgrat que no és un requisit obligatori, la sala que presideix el jutge Manuel Marchena va advertir que calia "una justificació reforçada".

Pendents de la Fiscalia

L'any passat la Generalitat va trigar dotze dies a validar la decisió de les juntes. Els presos, que aleshores ja sortien habitualment de dilluns a divendres per treballar i fer voluntariat gràcies a l'article 100.2 de la llei penitenciària, van aconseguir, a més, passar els caps de setmana a casa. Però el recurs de la Fiscalia i la interpretació restrictiva de la llei de la jutge de vigilància penitenciària encarregada de Lledoners va posar fi aviat a aquella situació: el 28 de juliol, amb el tercer grau suspès –encara no anul·lat– tornaven a la presó. El cas de Dolors Bassa i Carme Forcadell va ser diferent, perquè el jutge encarregat del seu cas no va suspendre la semillibertat. El resultat final va acabar sent el mateix el 4 de desembre, quan el Suprem va prendre la decisió final.

I, més enllà dels jutges de vigilància penitenciària, el cas sempre acabarà al tribunal sentenciador, és a dir, al Suprem. L'última paraula tornarà a ser la de Marchena, però en els pròxims dies o setmanes s'hauria de veure si els presos poden tornar a sortir de tant en tant al carrer com feien fins fa alguns mesos. 

El que no els podrà denegar el Suprem és la possibilitat d'accedir als permisos per passar alguns dies fora de la presó. Aquí sí que el requisit és haver complert una quarta part de la condemna, com ja han fet Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Josep Rull. Oriol Junqueras ho farà el 30 de gener i després arribarà el torn de Carme Forcadell (2 de febrer) i de Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, a partir del 16 de febrer.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF