El president encaixa en la ‘doctrina’ del magistrat Llarena
PeriodistaLa delegació de vot de Carles Puigdemont encaixa en la doctrina habilitada pel magistrat Pablo Llarena, que al gener va avalar que Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez deleguessin el seu vot perquè estaven en presó preventiva. Així ho interpreten fonts del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Constitucional (TC) consultades per l’ARA.
La delegació del vot de Puigdemont, afegeixen fonts del TC, tampoc incompleix les mesures cautelars imposades pel tribunal en relació amb la seva investidura. “En tot cas, s’està fent una interpretació més favorable per als seus drets de participació”, assenyala la font. Llarena ha situat Puigdemont en una posició anàloga a la dels altres tres processats citats des del moment que va admetre la seva personació en el cas després que fos empresonat a Alemanya. S’ha notificat a la defensa de Puigdemont la interlocutòria de processament, i aquesta l’ha recorregut en reforma davant del magistrat.
La 'doctrina Llarena' es va exposar en la interlocutòria dictada pel magistrat el 12 de gener per respondre a la petició de Junqueras, Forn i Sànchez, que sol·licitaven autorització judicial per abandonar la presó i assistir a les sessions de constitució i investidura al Parlament. El magistrat els va denegar el permís, però va admetre en la seva resolució l’existència d’“interessos constitucionals en conflicte”, entre el dret de representació i la mesura cautelar de presó preventiva per evitar el risc de reiteració delictiva. Va proposar, per tant, “restringir” el dret de representació fent ús de l’article 93.2 del reglament del Parlament, segons el qual “els diputats poden delegar el seu vot en els casos d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditades”.
Quina serà la conseqüència?
Amb tot, el debat sobre la delegació de vot de Puigdemont no té recorregut senzillament perquè la seva inhabilitació, com la dels altres sis diputats, arribarà aviat. El magistrat Llarena s’afanya a desestimar -probablement la setmana que ve- els recursos de reforma presentats contra la seva interlocutòria de processament i obrir la via per al recurs d’apel·lació davant la sala de recursos del TS. Fonts consultades per l’ARA assenyalen que aquests recursos d’apel·lació seran, al seu torn, resolts en una única interlocutòria, potser a primers del mes de maig. En cas de ser desestimats, l’ordre de processament es podrà considerar ferma. Això implica que Llarena hauria de reflectir en una interlocutòria la suspensió automàtica dels sis diputats processats en presó provisional (Puigdemont, Junqueras, Sánchez, Romeva, Rull i Turull) o en presó decretada (Comín).
Com que es tracta d’una suspensió provisional, cap dels diputats perd l’acta. Per tant, no correrà la llista perquè siguin substituïts. Si es produeix aquesta situació previsible, a principis de maig l'independentisme estarà en un atzucac. JxCat i ERC perdrien set escons i passarien de 66 diputats amb dret a vot, a només 59. Fins i tot amb la hipòtesi -improbable- de poder comptar amb els quatre vots de la CUP, l'independentisme es quedaria amb 63 vots, i això és minoria respecte els 65 diputats de les altres quatre forces del Parlament (Cs, PSC, comuns i PP), i per tant es plantejaria la possibilitat hipotètica d'una candidatura a president -o presidenta- de la Generalitat no independentista.
La conclusió és que els set diputats independentistes -els que són a la presó i a l’exili- hauran, doncs, de renunciar ells mateixos a l’acta (abans de l'aplicació de l'article 384 bis) si volen garantir-se mantenir la majoria al Parlament.
