Artur Mas és Tom Cruise?

BarcelonaAquell que cregui que un debat entre juristes sobre les implicacions penals del 9-N és avorrit serà castigat privant-lo de presenciar aital debat. Per sort no és el meu cas, i ahir vaig poder gaudir-ne al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Veure el lletrat d’UPyD Ramon de Veciana i l’advocat de l’Estat Jorge Buxadé -excandidat de la Falange i autor del recurs del 2009 contra la consulta d’Arenys- debatent contra el jutge Santiago Vidal -sospitós de redactar la Constitució catalana- i l’advocat gironí Benet Salellas -membre de la Comissió de Control del primer 9-N a proposta de la CUP- no té preu.

Els havien demanat arguments jurídics perquè l’acte era per a col·legiats, no es volia un debat polític. I van complir. Però els advocats es deuen al seu públic i intenten no defraudar-lo. No ho va fer Buxadé, que va obrir foc al·legant que tenia pressa i deixant clar que ahir no feia d’advocat de l’Estat sinó de jurista ras. Així va emprendre la defensa de la querella de la Fiscalia.

Després d’escoltar-lo em vaig quedar amb un gran dubte: ¿Artur Mas és Tom Cruise o un alcalde aprofitat? Perquè segons Buxadé, la malversació de què s’acusa el president de la Generalitat pel 9-N és equiparable als “molts alcaldes condemnats per fer que la brigada municipal els faci obres a casa”, ja que va utilitzar presos per fer les paperetes del procés participatiu, "un acte privat". Però si parlem del delicte de desobediència, segons aquest jurista, Mas no pot acollir-se a l’article 410.2 del Codi Penal, que exculpa qui es negui a complir ordres que vulnerin drets fonamentals: "Això és per a les pel·lícules, per a allò d''Alguns homes bons' o per negar-se a fer les tortures que fan a la CIA".

En la següent seqüència vam veure Santiago Vidal, el jutge català famós i independentista. Va llançar un dard a Buxadé en recordar-li que el TC havia desestimat la petició de l’Advocacia de l’Estat de fer arribar a Mas una ordre expressa i personal de no fer el 9-N. I va rematar-ho amb una punyalada al govern de Rajoy, que no va demanar el que s’anomena un “incident d’execució” de la resolució del tribunal. Aquí va trobar la complicitat inesperada de Ramon de Veciana, que va estar d’acord que calia que el govern espanyol hagués demanat aquest incident d’execució per obligar el TC a mullar-se més i deixar la Generalitat sense cap opció real de tirar endavant la votació. La conclusió de De Veciana: la culpa del 9-N va ser de Rajoy.

Arribats a aquestes altures de la pel·lícula, semblava que Salellas s’havia quedat sense paper, que Vidal li havia fet un gran espòiler. Però el gironí va trobar forces per posar sobre la taula un argument que no havia esgrimit ningú: va recordar que “el legislador” –el Congrés i el Senat– va crear del no-res un article del Codi Penal contra consultes il·legals pel cas Ibarretxe i que el mateix legislador va anul·lar anys després aquest article, de manera que va despenalitzar les consultes, les va apartar expressament del Codi Penal i de les querelles.

L'"advocat de comarques" –com es va autodefinir– va tornar a 'Alguns homes bons' per reivindicar el dret a la desobediència, contra "l’obediència cega" i en defensa d’una "obediència crítica". "És un principi jurídic cabdal de l'Europa post II Guerra Mundial, bàsic després del que havia passat precisament per l'obediència cega", va sentenciar en una referència implícita al nazisme.