Política 26/04/2019

La precarietat com a horitzó per sortir de l’atur

La taxa de desocupats a Espanya és la segona més alta de la UE

M. Ll. / E. Escriche
3 min
La precarietat com a horitzó per sortir de l’atur

Palma / BarcelonaEspanya és el segon país de la Unió Europea (UE) amb més atur. Però les persones que treballen no ho tenen més fàcil, perquè han d’afrontar un augment de la precarietat, sobretot d’ençà que l’executiu de Mariano Rajoy aprovà la reforma laboral l’any 2012. La taxa de desocupats es va tancar l’any passat en el 14%, segons dades de l’Eurostat, només superada per Grècia (19%), país que durant la crisi va ser rescatat per la Unió Europea fins a tres vegades.

Tot i que la taxa va caure més de dos punts respecte del 2017, Espanya queda lluny de la mitjana de la UE -que va ser només del 6,6%- i de països que se suposa que estan menys desenvolupats com Mèxic, que té només el 3,3% d’atur, i Turquia, amb el 10%. Les dades encara són més alarmants en dos dels col·lectius més desfavorits: les dones i els joves. La taxa d’atur femení va ser del 17% l’any passat i la de l’atur juvenil -fins a 24 anys- es va enfilar fins al 34,4%. També en els dos casos només la va superar Grècia.

El primer trimestre de 2019 no ha estat gaire positiu a les Balears en matèria de treball. Les Illes s’han situat al capdavant de la caiguda d’ocupació, amb 40.000 ocupats menys que el darrer trimestre del 2018, cosa que suposa un total de 516.100 ocupats, fet que significa una baixada del 7,19%. Pel que fa a l’atur, aquest trimestre s’han registrat 38.100 desocupats més que l’anterior, tot i que la destrucció de llocs de feina durant el primer trimestre de l’any és habitual a causa de l’estacionalitat de l’economia. En canvi, les Illes se situen en els primers llocs de creació d’ocupació pel que fa a la comparació interanual, amb un augment d’un 5,60% i 27.400 ocupats més.

A l’alta taxa d’atur s’hi ha de sumar que els llocs de feina que s’estan creant a l’Estat són precaris: mal pagats i amb una alta temporalitat. Només a tall d’exemple, segons el darrer estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT), publicat el febrer passat, sis de cada deu llocs de treball a Espanya eren temporals -d’una durada màxima de sis mesos- el 2017, una xifra molt lluny del 15% que hi ha a Alemanya i del 10% d’Àustria. La mateixa OIT també va alertar que com més breu és la durada dels contractes, més gran és la taxa de pobresa. La taxa de parcialitat a les Balears es va situar l’agost passat en un 16,5%, un punt per sota del 2017, amb 71.593 afiliats a temps parcial.

Malgrat aquestes dades, els candidats a la presidència del govern espanyol han passat molt de puntetes o directament han ignorat durant la primera setmana de campanya el problema de l’atur. Els sindicats majoritaris han dit per activa i per passiva que la causa de la precarietat és la reforma laboral, perquè afavoreix les empreses en detriment dels treballadors.

Semblava que el govern de Pedro Sánchez estava disposat a fer la passa abans de les eleccions del 28 d’abril i, de fet, fins i tot va arribar a un acord en els punts clau tant amb CCOO com amb la UGT, però arran de les diferències polítiques que hi va haver entre els partits que havien de donar-li suport, Units Podem, el PDeCat i el PNB, finalment els socialistes es varen fer enrere. Els principals punts de fricció eren la prevalença del conveni sectorial al de l’empresa -una de les propostes més importants de la reforma- i el restabliment de la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius.

Tot i el fracàs de la contrareforma, els socialistes varen optar per aprovar algunes mesures via decret llei, com les ajudes per a les persones que han exhaurit el subsidi ordinari d’atur i que tenen més de 52 anys -el PP va apujar el llindar a 55 anys- i el registre obligatori de jornada laboral per als treballadors, que totes les empreses hauran de tenir en vigor a partir del 12 de maig.

Objectiu: ‘ni-nis’ i aturats majors de 45

PSOE

Reformular les polítiques d’ocupació activa i crear una assegurança europea d’atur: aquestes són les dues mesures clau que els socialistes proposen per combatre la situació del 5,8% d’aturats de llarga durada que hi ha a l’Estat. El PSOE vol oferir als afectats cursos de formació continuada, a més d’atenció personalitzada. Unes idees ja expressades als “divendres socials” de Sánchez.

PP

La iniciativa estrella del PP és garantir als aturats que impulsin un negoci. Durant els dos primers anys, no hauran de pagar impostos per bonificacions, idea destinada només a una part de la població afectada. Per a la resta, insisteix a reforçar les polítiques de feina activa i obre la possibilitat que els ajuntaments amb superàvit puguin destinar part dels ingressos a fomentar la creació de treball.

CIUTADANS

La formació taronja oferirà la creació d’una “guardiola d’ingressos personal” per a cada treballador. L’objectiu és que els titulars puguin retirar-ne els diners en cas d’atur, de mobilitat geogràfica dins l’empresa o com a complement a la seva pensió. Per als aturats de llarga durada, Cs pretén gestionar un sistema de matching per creuar ofertes i demandes.

PODEM

Sota l’epígraf “garanties socials i justícia laboral”, des de Podem ofereixen la possibilitat d’incrementar la prestació d’atur al 70% de la base reguladora i vetar qualsevol mena de retallada. Per contrarestar la taxa d’atur juvenil, la formació de Pablo Iglesias proposa reduir a la meitat el període de cotització que es demana a totes les persones de menys de 30 anys per poder cobrar el subsidi.

VEUS PROGRESSISTES

Veus Progressistes proposa prioritzar l’atenció als aturats, especialment als majors de 45 anys. Segons els ecosobiranistes, “cal impulsar programes de formació més ambiciosos”, com també “la contractació pública amb programes com el de Joves Qualificats del Govern balear”. En tot cas, la coalició reclama que es transfereixin del tot les competències de treball a les autonomies.

EL PI

El Pi proposa mesures que afavoreixin les polítiques orientades cap a la plena ocupació i considera que un dels punts clau és la desconcentració empresarial, sobretot en el cas de serveis bàsics (telecomunicacions, subministrament energètic, transport, etc.). A més, els regionalistes consideren necessari augmentar els controls contra el frau laboral, fiscal i administratiu.

stats