El PP balear “no negarà mai la violència masclista”, però diu “ja ho veurem” a pactar amb Vox

PalmaLa violència masclista ha assassinat, a mans d’homes, 1.133 dones a l’estat espanyol en gairebé vint anys, és a dir, d’ençà que se’n fan recomptes (2003). Així i tot, el pacte entre el Partit Popular i Vox per governar a Castella i Lleó nega que hi hagi un sistema sexista darrere totes aquestes morts. Amb la Llei de violència intrafamiliar que volen tirar endavant, preveuen actualitzar la legislació en matèria de protecció per a les víctimes de violència, especialment quan siguin “menors” o “dones” –entre d’altres–, un gest que condiciona la posició del PP davant el masclisme i interpel·la les seves delegacions autonòmiques. En el cas de les Balears, el portaveu al Parlament, Antoni Costa, és clar: “Al PP balear mai negarem la violència masclista”. Ara bé, pel que fa a un escenari com el de Castella i Lleó –en què les opcions eren pactar amb Vox o tornar a eleccions–, respon que “ja ho veurem”.

L’aliança castellanolleonesa, amb el partit d’extrema dreta, ha fet retrocedir el discurs del PP gairebé vint anys. El debat sobre la nomenclatura d’aquest tipus de violència va quedar tancat el 2004, en què la legislació espanyola la va reconèixer com “de gènere” per primera vegada. Per a Costa, aquesta denominació encara té vigència i, de fet, reivindica que “la violència masclista o de gènere és la que pateixen les dones pel fet de ser dones”. Per això, afegeix en declaracions a l’ARA Balears, “requereix unes mesures singulars i específiques”. I es compromet a protegir-les, dient que “mai, de cap manera”, acceptaran “retrocedir en mesures per combatre la violència masclista”. 

Pel que fa al concepte de violència intrafamiliar, el portaveu considera evident la diferència: “No és violència masclista”, defensa. A diferència de les dones, en el context familiar, “un pare, un fill o un home gran poden rebre violència, però no és masclista”, argumenta. Davant això, es mostra obert a prendre mesures per combatre la violència intrafamiliar també amb una llei, però no sense “separar-la totalment i absolutament de la llei de violència masclista, amb la qual pot coexistir”. “Són coses diferents, que necessiten mesures diferents. Un tipus de violència es produeix a conseqüència de ser dones i l’altre, per altres qüestions”, insisteix.

Del PP andalús al gallec

Ara bé, els populars han continuat avivant elconcepte de violència “intrafamiliar” al llarg d’aquesta setmana, amb un to que amenaça de temperar la detecció i lluita contra el masclisme. El conseller de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia, Jesús Aguirre, va defensar –en resposta a les preguntes dels mitjans– que el concepte de violència intrafamiliar “pot ser més representatiu” que el de violència masclista. El seu argument era que mentre que el primer inclou també “nins o persones grans”, el segon “és el de l’home contra la dona”. Preguntat per aquestes declaracions, Antoni Costa dona “per fet” que van ser “a títol individual o personal” i torna a subratllar que els dos conceptes “duen la paraula violència, però són diferents”. Malgrat l’existència d’aquestes veus dins el partit, el portaveu illenc assegura que tenen “tranquil·litat absoluta” respecte d’aquesta qüestió, atès que ara la seva “ocupació i preocupació” és oferir “una alternativa als ciutadans de les Balears”.

La polèmica entorn d’aquest tema fins i tot ha esquitxat el futur president del Partit Popular a escala estatal i president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va haver de rectificar les seves declaracions després de suggerir que la violència vicària no era violència masclista. En referència a un cas ocorregut a Galícia, Feijóo va parlar d'“un assassinat produït per un pare que, per un problema amb la seva parella, va assassinar les seves dues filles”, sobre el qual va argumentar que “això no és violència masclista, és violència intrafamiliar”. Poc després, a través del seu compte de Twitter, va aclarir la seva posició i va recordar que “Galícia va canviar la llei per reconèixer la violència vicària com a violència masclista”.

A partir de les paraules de Feijóo i Costa, la posició dels populars sembla tan ferma com incompatible amb el partit que tenen a la dreta en l’espectre polític. Després de dir que no volen “ni pensar” en un escenari com el de Castella i Lleó, el diputat reconeix que “si passa, ja veurem”, sense descartar res. Ara bé, aquesta mateixa setmana, el diputat de Vox al Parlament balear, Sergio Rodríguez, va fer palesa la distància ideològica entre formacions en advertir als membres del Pacte que “no pot ser que tots els recursos vagin simplement a les seves violències ideològiques”, en referència a les masclistes. En plena efervescència sobre els 20.000 milions d’euros de pressupost del Ministeri d’Igualtat –que la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va reclamar per “ajudar les famílies”–, Costa es mostra a favor de la dotació d’aquestes polítiques, sempre que “sigui eficaç”. “Ningú discuteix el finançament dels permisos de maternitat i paternitat o de l’escola de 0 a 3 anys”, manté. Poc més d’un any abans d’eleccions, el diputat deixa en hemeroteca una darrera sentència: “Són apostes per la igualtat, a les quals el PP dona un suport total i absolut”.