Govern espanyol
Política 21/01/2022

El llarg pols pel control dels fons europeus

Les ajudes vinculades al Pla de Recuperació obren un nou front entre el PP i el govern espanyol

3 min
Ayuso recorre la multa per actes de precampanya

MadridEl control dels fons de recuperació europeus no ha estat mai exempt de disputa entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, que en reiterades ocasions s'han queixat del "centralisme" de la seva gestió. De fet, fa just un any les regions empenyien el govern a modificar el reglament intern de la comissió sectorial dels fons eliminant el "vot de glòria" del ministeri d'Hisenda . Ara la polèmica ha revifat. El govern popular d'Isabel Díaz Ayuso va anunciar un recurs al Tribunal Suprem –pendent encara de tramitar-se perquè l'executiu madrileny es va equivocar de tribunal, segons expliquen fonts de la conselleria madrilenya d'Hisenda– contra un decret del govern central que reparteix nou milions dels fons europeus en matèria laboral al País Basc, Navarra, Extremadura i el País Valencià. La regió denuncia que s'ha fet un repartiment "arbitrari" dels diners perquè va ser una "concessió directa".

Això, però, ha donat peu al PP a fer dels fons europeus la seva nova croada contra el govern de coalició. El líder conservador, Pablo Casado, s'ha fet seva l'estratègia d'Ayuso i ha anunciat que els ajuntaments i les comunitats governades pel PP acudiran als tribunals –si cal també als europeus– per denunciar la "discrecionalitat" amb la qual consideren que l'executiu espanyol atorga aquests recursos. Amb tot, i consultat per l'ARA, el partit no facilita les dades de quantes administracions seguiran el camí de Madrid. Fonts populars apunten que donen "llibertat" a cada alcalde i president autonòmic.

De moment, només Galícia s'ha afegit, a mitges, als passos d'Ayuso i ha enviat un requeriment al govern espanyol com un pas previ a acudir als tribunals si la resposta que reben de l'executiu estatal no els satisfà. La tesi dels populars és que el govern espanyol afavoreix els territoris governats pel PSOE o els seus socis, i posen l'exemple de Saragossa, que no ha rebut ni un euro en cap dels projectes sobre turisme sostenible que ha presentat.

La Moncloa es defensa i fonts governamentals expliquen que el decret dels 9 milions tracta d'un repartiment que ja es va anunciar el 21 de juliol a la conferència sectorial amb les comunitats i que "no és ordinari". Això vol dir que no està tancat i que si una comunitat té un projecte que s'hi adequa s'hi pot presentar. A més, especifiquen que "es tracta de projectes pilot" que estan "en constant avaluació per si es poden implementar o no".

No és la primera vegada que al govern de coalició se li obre un front des de comunitats o partits. Des de l'estiu passat, la Generalitat reclama la "cogestió" dels Next Generation-UE i ha intentat, malgrat fracassar, dur el debat a les comissions bilaterals. Del total de diners que Espanya ha rebut aquest 2021 (uns 19.034 milions), 11.151 milions ja s'han repartit a través de les diferents conferències sectorials a les comunitats autònomes perquè els gestionin. El mecanisme, de fet, és similar al de qualsevol concurs públic i cada govern ha de justificar el compliment d'uns criteris i barems coneguts.

Brussel·les, al marge

"No comentarem un recurs presentat pel govern regional de Madrid, és un assumpte intern espanyol", explicava aquesta setmana un portaveu de la Comissió Europea. Brussel·les no entra en el debat, però sí que recorda que la Comissió s'encarrega de supervisar que els diners arribin de manera transparent i oberta. 

Amb la llum verda de Brussel·les als fons també quedava emparaulat un sistema de control amb avaluacions semestrals que se sumen a la constant supervisió del departament de Competència de l'executiu europeu, que hi ha de donar el vistiplau. En tot aquest procés, diu el mateix portaveu, es verificarà que es basa en "convocatòries de propostes" transparents en què tots els potencials beneficiaris s'han tractat de manera "justa", informa Júlia Manresa Nogueras.

stats