Publicitat
Publicitat

Un polític amb patrimoni, impetuós i sense pèls a la llengua

“Ja no hi ha cambrers com els d’abans”, es queixava amargament l’any 2008 Miguel Arias Cañete. Les seves paraules, enyorant els professionals de l’hostaleria que et portaven amb rapidesa la torrada amb manteca colorada, van afegir-se al reguitzell de frases polèmiques que ha deixat anar l’ara candidat a les europees. El seu estil franc i directe, acompanyat de l’aire de bon vivant que desprèn, s’ha guanyat molts minuts en ràdios i televisions, moltes línies en diaris i revistes.

Advocat de l’Estat (com altres membres del govern espanyol), és madrileny però andalús d’adopció. La seva carrera professional el va portar a Cadis i a Jerez de la Frontera, un territori al qual ha estat també vinculat políticament durant molt de temps. La seva carrera a les files conservadores -primer a Aliança Popular, després al PP- va començar a principis dels anys vuitanta. Home fidel a la direcció del partit, va fer costat a Mariano Rajoy des que va perdre les eleccions el 2004 i, sobretot, quan, quatre anys després, alguns sectors de la dreta volien apartar-lo del lideratge.

Casat amb Micaela Domecq Solís-Beaumont, de la coneguda nissaga de ramaders taurins, és el membre de l’executiu espanyol amb més patrimoni, al voltant d’1,7 milions d’euros. Amant dels cotxes antics i de la bona cuina, es defensa bé en diferents idiomes, en part perquè ja va ser 13 anys a Brussel·les.

Tot i les crítiques que rep la seva gestió -per exemple des de l’ecologisme-, fins i tot els seus oponents li reconeixen predisposició al diàleg. Una actitud que contrasta amb el Pla Hidrològic que volia tirar endavant “per collons” quan era ministre de José María Aznar. És impetuós i no té pèls a la llengua. No va tenir cap problema per explicar que ell es menja els iogurts encara que estiguin caducats o que, per estalviar, es dutxa amb aigua freda. Unes sortides de to -a vegades ha indignat, d’altres ha divertit- que l’han fet triomfar a les xarxes socials.

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF