CANVI CLIMÀTIC

Podem planteja comercialitzar energia pública

El partit esmena el projecte de la llei de canvi climàtic perquè l’agència balear de l’energia se n’encarregui

Es podria crear una empresa pública en l’àmbit balear que comercialitzàs energia? Aquesta és la proposta del grup parlamentari Podem, que ha vist en el projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica una oportunitat per tal de desenvolupar aquesta idea. “L’agència balear de l’energia ha de ser la que lideri la transició energètica a les nostres illes”, exposa el diputat Carlos Saura, qui explica que el seu grup ha presentat una esmena a l’article 8 de la llei, actualment en tramitació, en aquest sentit. “Volem que es pugui comercialitzar l’energia a fi de disminuir-ne el cost i que deixi d’estar en mans dels grans empresaris. De fet, aquesta ha de ser una de les seves finalitats bàsiques”, afegeix Saura. Assumir una iniciativa pública “potent” i que “pugui posar fi al monopoli energètic” a les Illes Balears és essencial, afirma, i per aquest motiu les institucions “hi han de posar de part seva”.

Abans de presentar aquesta esmena, Podem va parlar amb els partits del Govern sobre la possibilitat de la comercialització a través d’una empresa pública. “Ens varen respondre que hi estaven d’acord i que estudiaran l’esmena, però en principi hi ha bona sintonia”, diu Saura. De fet, el projecte de llei de canvi climàtic inclou la possibilitat de crear societats mercantils, o participar-hi, per comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència. L’agència balear de l’energia serà una de les eines que desenvoluparà la llei, però per Podem és important destacar també la necessitat de fer una inversió mínima anual per tal d’instal·lar plaques fotovoltaiques.

Projecte de llei

Els objectius principals de la llei -que es preveu que s’aprovi abans que acabi la legislatura- són precisament potenciar l’ús generalitzat de les energies renovables. Aquest fet es concreta en determinades obligacions, com és la d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments i a les noves edificacions. En el darrer cas, per exemple, s’han introduït modificacions respecte del plantejament inicial. Si la llei s’aprova amb la redacció actual, l’obligació seria per als aparcaments nous de més de 1.000 metres quadrats i per als existents de més de 1.500 metres quadrats.

En el cas d’edificis nous, s’hauran d’instal·lar plaques fotovoltaiques en els de més de 1.000 metres quadrats i en aquells en què es faci un canvi d’ús o una reforma integral, amb l’excepció de si la coberta és de fibrociment.

El projecte de llei del Govern estableix altres mesures per a l’estalvi energètic públic, com l’obligació que els enllumenats dels carrers siguin de baix consum el 2025 i l’obligació de les grans i mitjanes empreses de calcular i registrar la petjada de carboni el 2020, les quals, el 2025, han de presentar i executar plans de reducció amb objectius vinculants. A més, proposa que el Govern proporcioni suport tècnic als gestors energètics i a les unitats de contractació de les diferents administracions públiques, com ara ajuntaments i consells insulars.

En aquest sentit treballa també la Federació d’Entitats Locals (FELIB), que el 2016 va iniciar la posada en marxa d’una central de compres -actualment en procés de licitació- perquè els ajuntaments que ho desitgin puguin negociar conjuntament els preus de l’electricitat.

El preu de la llum

El fet és que les institucions tenen voluntat de posar en marxa mesures que puguin abaratir el cost de la factura elèctrica, sobretot per als petits consumidors.

Cal recordar que l’any passat va acabar amb un increment del 9,26% del preu del megawatt per hora i que l’augment del preu des del mes d’agost passat fins al tancament de 2018 va ser, per a un usuari mitjà, de l’11%, si es comparava amb el mateix període de l’any anterior.

Aquest encariment va estar marcat per la pujada del preu de l’electricitat en el mercat elèctric majorista -més conegut com a pool -, el qual el 2019 ha continuat a l’alça, amb una pujada de fins al 40% en comparacó amb el gener de 2018. En concret, els dotze primers dies de l’any la mitjana del megawatt per hora (MWh) fou de 62,87 euros, davant els 45,11 euros dels primers dies de 2018.

El preu majorista de l’electricitat té un pes aproximat del 35% en el total del rebut de la llum. La resta de la factura correspon al peatge, un 40%, i a impostos, com el de l’electricitat i l’IVA, un 25%. L’any 2017, més de 200 famílies de les Illes Balears varen haver de demanar ajuda a la Creu Roja per pagar la factura de la llum.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF