Miquel Àngel Maria: “La participació dels cavalls a les festes no perilla en absolut, és una por infundada”

MaóEl Consell de Menorca ha presentat aquests dies el resultat del protocol d’avaluació del benestar dels cavalls en les festes patronals, amb l’objectiu de vetlar per la tradició, però també per les bones pràctiques. La idea surt després de la tramitació del projecte de llei de protecció, drets i benestar dels animals en el Congrés dels Diputats. El conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, expliquen les claus d’un document que serà remès als ajuntaments per traslladar-lo als caixers.

Quin és l’objectiu del protocol d’avaluació del benestar dels cavalls en les festes de Menorca?

— Aquest protocol és un encàrrec del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca a un equip d’experts de la Facultat de Veterinària de la UAB perquè ens ajudin a tenir unes pautes per anar introduint millores en l’atenció als cavalls que participen en les festes de Menorca. És un protocol de màxims, descriu una situació ideal, perquè cada municipi pugui anar-lo adaptant i concretant segons la realitat de cada festa. No és una imposició a ningú, és un conjunt de recomanacions per facilitar la incorporació de millores.

Els pobles de l’illa reuneixen totes les condicions per garantir el benestar dels cavalls?

— El punt de partida és positiu. A les festes de Menorca no hi ha maltractament dels animals, i els caixers són els primers que n’estan conscienciats i són un bon exemple de bon tracte als animals. Les festes a Menorca ja es duen a terme amb moltes mesures de supervisió i suport als cavallers participants. Evidentment sempre es pot millorar, però qualsevol canvi s’ha de fer amb diàleg i amb la participació de les juntes de caixers.

Quin paper hi tindrà la comissió responsable i qui la integrarà?

— El protocol proposa la creació d’una comissió que s’encarregui del benestar dels animals i proposa que hi hagi un membre de l’Ajuntament, un veterinari i un membre de la junta de caixers. Però aquesta comissió no és de creació immediata. Cada ajuntament ha de valorar les seves possibilitats i ho ha d’adaptar a la seva realitat.

L’estudi posa de manifest que s’han de controlar aspectes relacionats amb la salut de l’animal, punts d’abeurament o cercar zones d’ombra per al descans. Això no es feia fins ara?

— Sí que es fa, per descomptat. El protocol el que fa és descriure situacions de necessitat dels animals, estableix uns criteris i uns indicadors i, per tant, es tracta de partir del que ja es fa i anar-ho millorant.

En el cas de detectar alguna anomalia en el cavall, quines accions s’han previst?

— Insistesc que ara ja hi ha un control. A les festes hi ha un veterinari de guàrdia, contractat per l’Ajuntament, que atén qualsevol incidència. Però moltes vegades no fa falta que intervinguin, els caixers són els primers que detecten si el seu cavall pot continuar o necessita retirar-se. I, a més, cada ajuntament té establerts uns mecanismes per prendre decisions si és el cas. El protocol proposa una passa més, a través de l’esmentada comissió.

Creis que podria arribar a perillar la participació dels cavalls en les festes menorquines?

— En absolut. Aquesta és una por infundada. Hi ha en tramitació una llei de protecció dels drets dels animals, però va en la línia de vetllar pel bon tracte i l’atenció a la salut, tant dels animals que participen en festes com dels que fan activitats esportives i els que participen en altres activitats humanes. El plantejament de la llei és la millora de l’atenció als animals, i el que volem fer a Menorca és avançar-nos amb un protocol de referència.

S’ha parlat amb els caixers de les festes per dur a terme el protocol? Es començaria a implantar aquest estiu o el vinent?

— Al grup de treball impulsat des del Departament de Cultura hi participen els regidors de festes i representants de les juntes de caixers, i el protocol s’ha presentat en primer lloc a aquest grup de treball. A partir d’aquí comença el procés d’implantació del protocol, que serà gradual. Enguany ja som damunt les festes i, per tant, estaríem parlant de començar-lo a aplicar a partir de l’any que ve, i en cap cas com una imposició de mesures ni al 100% des del primer moment. Repetesc que és una proposta per anar-la treballant progressivament.

Quins espais haurà d’habilitar l’Ajuntament que celebri les festes patronals a partir d’aquest pla?

— El protocol preveu la millora de les zones d’ombra, habilitar zones específiques per a la càrrega i descàrrega dels animals i una clínica veterinària de camp. Tot açò es durà a terme en la mesura de les possibilitats de cada lloc.

En el cas que les inspeccions veterinàries a les quals seran sotmesos els cavalls un cop acabin les festes revelin anomalies, podria afectar futures celebracions?

— Només les pot afectar en sentit positiu, en el sentit d’anar millorant la supervisió dels cavalls que participen en la festa.

Si l’acumulació de persones en els jaleos provoca estrès a l’animal, podria regular-s’hi l’assistència?

— Estam parlant d’activitat física dels cavalls i, com en el cas de les persones esportistes, l’activitat física intensa genera una situació d’estrès. Açò no és problemàtic, és perfectament normal. L’estrès puja amb la realització de l’activitat física i baixa quan finalitza. Del que es tracta és de tenir més capacitat de mesurar aquest estrès i, per tant, de poder actuar si es detecta qualsevol tipus de problema.