El Parlament valida el Decret de protecció del territori malgrat les crítiques de la dreta
Finalment no es tramitarà com a projecte de llei
PalmaEl Parlament ha validat aquest dimarts el Decret llei de mesures urgents de protecció del territori malgrat l'oposició del PP, Ciutadans, El Pi i Vox –32 vots a favor, 26 en contra i cap abstenció–, i ha votat en contra de la seva tramitació com a projecte de llei –26 vots a favor i 32 en contra–. Els grups parlamentaris que han donat suport al decret han estat PSIB, MÉS per Mallorca, Podem i el Grup Mixt. El decret ha passat el tràmit de la Cambra després d'un debat dur, en el qual els partits de la dreta n'han carregat en contra amb els arguments que han exhibit les darreres setmanes.
"Derogarem aquesta norma de seguida que tinguem els vots necessaris", ha indicat el diputat del PP, Sebastià Sagreras, qui ha qualificat el decret de "disbarat que respon al xantatge de MÉS per Mallorca i un centenar d'ecologistes". El diputat d'El Pi, Josep Melià, ha lamentat que el Govern "abusi dels decrets lleis" i ha assenyalat que en aquest cas es tracta d'una norma que "no té urgència ni res a veure amb la covid-19". Per part de Ciutadans, Marc Pérez-Ribas també ha acusat Armengol de cedir als interessos de MÉS per Mallorca, "perquè puguin aplicar les seves polítiques de decreixement". El portaveu de Vox, Jorge Campos, ha lamentat que el decret no respongui "a les necessitats dels ciutadans" i que serveixi per "arruïnar els treballadors del camp i de la construcció".
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha repassat alguns dels aspectes fonamentals del decret, com la regulació de falsos urbans, la prohibició de construir en àrees de prevenció de risc (APR) o la limitació de la dimensió dels habitatges i piscines, ambdues mesures a sòl rústic. També ha defensat la necessitat de fer "un viratge cap a un nou model territorial, menys expansiu i que elimini creixements latents en sòl rústic", que n'ha incrementat en un 15% la superfície protegida.
Sobre les acusacions d'arruïnar els pagesos, el conseller ha destacat que el decret no afectarà el seu patrimoni. "És fals que hi hagi una pèrdua del patrimoni dels pagesos, perquè no es crea sòl rústic protegit", ha comentat el conseller, qui també ha negat que hagi de provocar un augment del preu de l'habitatge. "L'encariment de l'habitatge no té res a veure amb la manca de sòl, sinó amb els habitatges a sòl rústic destinats a usos impropis, com l'especulació i el turisme", ha continuat. "El decret és una primera passa per a la protecció del territori, una altra cosa és que vostès ho confonguin amb urbanisme", ha afegit.
Quant a les crítiques per haver usurpat les competències dels consells insulars en matèria d'urbanisme, Mir ha recordat que "és una norma basada en casuístiques i no en topònims". "L'afirmació sobre la usurpació als consells insulars seria veritat en cas d'una llei feta a la carta", ha sentenciat.
El conseller ha subratllat que la Mediterrània, i en concret les Balears, són un dels indrets on els efectes del canvi climàtic seran majors. "Necessitam adaptar el territori a l'emergència climàtica i tenir un model més resilient". D'aquí la importància de "posar límits" recuperar l'ús agropecuari del sòl rústic. A més d'això, Mir ha destacat també que el decret inclou "mesures d'estalvi d'aigua i d'integració paisatgística", a més de "contenir el creixement urbanístic en sòl rústic".
Les crítiques de l'oposició
Tant PP, com Ciutadans, El Pi i Vox han acusat el Govern d'usurpar les competències dels ajuntaments amb aquest decret, a més d'afectar de manera negativa la recuperació econòmica. "Aquesta norma es podria dir de destrucció de llocs de feina de la construcció", ha dit Sagreras. "És un atac a la propietat privada i espolia el valor del patrimoni de molts ciutadans", ha afegit. El diputat popular ha fet una llista d'efectes negatius del decret, com que "atura l'activitat econòmica en moments en què és necessària, perjudica l'atur, dificulta l'accés a l'habitatge, ataca l'autonomia municipal i redueix els ingressos dels ajuntaments, els quals hauran de pagar indemnitzacions milionàries als propietaris afectats.
Per part de Ciutadans, Marc Pérez-Ribas, ha considerat que "la urgència del decret no està justificada". "Veuen amb bons ulls els consells insulars aquesta intromissió? Han pogut dir la seva els ajuntaments?", ha demanat. Pérez-Ribas ha recordat que el seu partit ha demanat l'opinió del Defensor del poble per "la possible inconstitucionalitat d'aquest decret", el qual "soluciona problemes que no tenen res a veure amb la pandèmia de covid-19". "Inclou mesures que afecten el patrimoni de molts ciutadans i que no es mereixen viure aquestes injustícies", ha comentat. El portaveu de Ciutadans ha acusat el Govern d'"aprofitar la pandèmia i la mort de més de 200 persones per fer un decret vergonyós, fruit de les cessions d'Armengol a MÉS, el qual té com a objectiu el decreixement de l'economia".
D'altra banda, el diputat d'El Pi, Josep Melià, ha criticat que el Govern no hagi revisat les directrius d'ordenació territorial (DOT), sinó que hagi anat "per la porta de darrere, sense una planificació conjunta, de manera parcial i per interessos partidistes i polítics". "No és moment d'una norma d'aquestes característiques, la qual perjudica milers de propietaris, els quals tenien un patrimoni amb un valor i ara s'han quedat sense res", ha criticat Melià, qui també ha lamentat "l'atac directe a les competències dels ajuntaments". El diputat regionalista ha destacat que "ja hi havia un mecanisme per garantir que no hi haurà afectació en zones de risc".
"No tenen el que s'ha de tenir per fer el sòl rústic inedificable perquè saben que la majoria social no acceptaria la prohibició", ha dit Melià als diputats de MÉS per Mallorca. "Per què no varen prohibir l'habitatge unifamiliar al sòl d'interès agrari quan varen aprovar la llei agrària. Pel mateix: saben perfectament quina és la majoria social", ha afegit.
