El paper de Puigdemont

JxCat li reserva la direcció política del Consell de la República a Bèlgica, que seria una entitat privada

Tindrà un rol executiu o simbòlic? Quines funcions podrà dur a terme des de Brussel·les? O quina influència tindrà en les decisions del govern de la Generalitat? Aquestes són preguntes al voltant de Carles Puigdemont que segueixen sobre la taula de negociació i a les quals JxCat i ERC responen diferent. Els primers volen que sigui el “guia polític” de la pròxima legislatura malgrat que no sigui investit al Parlament, i els segons prefereixen que es mantingui en un pla simbòlic. Dues opinions que hauran de confluir si els dos partits rubriquen un acord de legislatura. “[Puigdemont] Encara no té un rol del tot definit perquè depèn directament de la negociació amb ERC”, admeten des de l’entorn de JxCat.

Un cop constatat que el president no ha tornat a Catalunya pel risc de ser empresonat i davant la complexitat d’una investidura a distància, des de JxCat ja assumeixen que després d’aprovar la resolució dijous que ve al Parlament que ratifica Puigdemont i el seu Govern cessat “il·legalment” pel 155, passaran a una altra fase: està previst que el mateix president de la Generalitat traci el pla B en una declaració pública i nomeni el candidat a la investidura. Tot apunta a Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real des del 16 d’octubre. Un anunci que implicarà renunciar a ser investit al Parlament però que anirà acompanyat d’un full de ruta polític que aclareixi el seu rol a partir d’ara des de Brussel·les. JxCat pretén que una assemblea d’electes el reconegui com a president del Consell de la República. Una escenificació que en un primer moment se situava dimecres que ve però que segurament acabarà sent després del ple de dijous al Parlament. “No s’apartarà. El tindrem en compte durant tot el mandat”, asseguren fonts de JxCat que es neguen a concebre el president com a simbòlic. El Consell de la República, segons expliquen des de l’entorn de Puigdemont, seria una entitat privada -en el marc del dret europeu, a l’estil d’un think tank - que pugui rebre contribucions privades. Les mateixes fonts aclareixen que l’ens no estaria vinculat formalment a la Generalitat ni rebria fons públics -la fiscalia ho podria considerar malversació de fons.

És per això que el rol polític de Puigdemont no es traduirà en competències concretes de la presidència de la Generalitat. Fonts de JxCat admeten que no li poden atribuir legalment la funció de convocar eleccions anticipades -exclusiva i indelegable del president de la Generalitat- ni cap altra que requereixi alterar l’Estatut. “Hi haurà un front intern i un d’extern. Brussel·les serà la nova resistència”, diuen per explicar que la Generalitat es limitarà a la gestió autonòmica i des de Bèlgica s’intentarà internacionalitzar el conflicte. Un doble executiu, de fet, que ja havia proposat ERC en campanya però de manera simbòlica. La bicefàlia que proposen les dues formacions -amb accents diferents- no és casual tenint en compte que qualsevol cosa que es faci des del govern de Catalunya serà vetat per l’Estat, fins i tot amb risc de nous empresonats. Així, segons expliquen, la República passaria a ser un projecte impulsat des de Brussel·les i que, a Catalunya, tindria un reflex en accions ciutadanes -com podria ser el procés constituent- i no de la Generalitat. Fonts de JxCat fan un símil amb l’1-O: “L’executiu va posar les condicions però va ser la gent que va fer el referèndum”. Una estratègia, això sí, que queda lluny de fer efectiva la independència. “En aquesta legislatura no hi ha lloc per a la via unilateral”, admet un membre de JxCat. I és que el que planteja la llista del president és seguir amb una “tensió limitada” amb l’estat espanyol, sense creuar el límit de la il·legalitat -afirmen-. És amb aquesta consigna que l’entorn del president ha dissenyat l’estratègia de la investidura: intentar forçar l’elecció a distància de Puigdemont; nomenar Sànchez perquè el Tribunal Suprem s’hagi de pronunciar sobre si el deixa assistir a la investidura, i, en cas que el jutge veti Sànchez, nomenar Jordi Turull o Josep Rull, que podrien ser enviats a la presó -en cas que el jutge la decreti un cop dictada la sentència- ostentant la presidència de la Generalitat. Una manera, defensen fonts de JxCat, d’evidenciar la repressió.

Diputat o eurodiputat?

Un cop es faci efectiva la renúncia a ser investit al Parlament, doncs, Puigdemont està destinat a un rol d’internacionalització del Procés. Un paper, però, que ja es va atorgar a l’expresident Artur Mas quan va fer el pas al costat el 2015 i que es va acabar portant poc a la pràctica -almenys públicament-. En tot cas, hi ha debat a l’entorn de JxCat sobre quin ha de ser el rol final de Puigdemont: mentre que uns defensen que es quedi de diputat per si canvien les circumstàncies i pot ser reelegit president, d’altres advoquen per situar-lo al capdavant de la llista a les europees. Un futur que, sigui quin sigui, primer passa per un acord amb ERC a Catalunya.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF