POLÍTICA

La pandèmia dispara el deute de les Balears a més d’un terç del PIB

Les Illes mai no havien arribat a un percentatge tan elevat d’endeutament, causat en bona mesura per la caiguda en picat de l’economia. El forat del Govern s’incrementarà fins als 9.318 milions el 2021
Segons el Govern, el PIB de les Illes caurà un 28% a final del 2020 a causa de l'impacte econòmic de la pandèmia.

L’impacte econòmic de la pandèmia de coronavirus i la caiguda d’un 28,8% del Producte Interior Brut (PIB) a final d’any -segons les estimacions del Govern- han disparat el deute de l’Executiu de les Balears. En acabar el 2020 serà d’un 37,7% del PIB, si s’agafa com a referència el deute acumulat de 9.329 milions d’euros de final de juny del 2020, segons les dades del Banc d’Espanya. L’Institut Nacional d’Estadística va xifrar el PIB de les Balears de l’any 2019 en 33.715 milions d’euros -a preus d’aquell any, els quals equivalen a 31.678 milions d’euros a preus constants amb el 2015 com a referència.

Amb la caiguda de l’economia prevista pel Govern, les Illes tancaran el 2020 amb un PIB de 22.808 milions d’euros a preus constants i de 24.727 milions d’euros si es prenen com a referència els preus d’enguany, segons ha indicat a l’ARA Balears el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Ara bé, el Govern no preveu tancar l’any amb un forat de 9.329 milions d’euros, sinó amortitzar fins a assolir els 9.021 milions. En tot cas, el deute serà superior a un terç del PIB. “Els nivells estaran al voltant del 35%”, alerta Riera. Malgrat que eren xifres que es preveien, el director d’Impulsa considera que “comprometen l’evolució econòmica i la reactivació”, sobretot a l’hora de cercar finançament. “Les comunitats necessiten ingressos per invertir i, si no en tenen, han d’acudir als mercats”, continua. Però quan una administració està molt endeutada “o els mercats et demanen un plus, una prima, o s’estimen més deixar els doblers a altres comunitats” que deguin menys doblers.

Les Balears registren la major caiguda del PIB de l'Estat

En el context de la pandèmia, Riera reconeix que a hores d’ara “no queda més remei que endeutar-se” per fer front a la crisi sanitària del coronavirus i a les conseqüències socials i econòmiques que està provocant. Ara bé, “caldrà encertar molt bé les inversions” que es facin per no empitjorar la situació.

Percentatge de rècord

Les Balears mai havien tingut un deute d’un percentatge tan elevat del PIB. Els anys 2014 i 2015 varen arribar a un 29,1% i un 29,5%, segons càlculs del Banc d’Espanya. Aquells anys, el PIB de les Illes va ser de 26.769 i 28.245 milions d’euros, respectivament, i el deute assolí 7.798 milions d’euros i 8.330.

A més, el futur es presenta marcat per la crisi del covid-19 i la incertesa de la temporada turística del 2021. Les previsions del Govern en els pressupostos per a l’any que ve són d’un increment del deute fins als 9.318 milions d’euros, 297 més que enguany. “Tothom pensava que, malgrat que és una crisi profunda, hi hauria una sortida ràpida. Però s’està demostrant que la sortida no serà tan ràpida com es creia”, assenyala Riera.

Les Balears mai havien tingut un deute d’un percentatge tan elevat del PIB

Per la seva banda, l’exconseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern i actual conseller del Banc d’Espanya, Carles Manera, no creu que el PIB caigui fins al 28,8% com preveu l’Executiu, encara que la baixada “assolirà els dos dígits, d’entre el 10% i el 15%”. Malgrat això, Manera també reconeix que “segurament el deute superarà el 30% del PIB”. “El percentatge s’incrementarà tant pel creixement del deute com per la contracció del Producte Interior Brut”, afegeix l’exconseller.

El finançament no ajudarà

Un altre factor que empitjorarà encara més l’economia de l’Administració autonòmica seran les entregues a compte del sistema de finançament estatal. Cada any les comunitats reben bestretes en funció de la recaptació d’impostos que el Ministeri d’Hisenda calcula que aconseguiran. Dos anys després se’n fa la liquidació segons les dades reals. Amb la crisi provocada per la pandèmia del covid-19, les entregues a compte que les Balears han rebut el 2020 i les que arribaran el 2021 -2.053 milions d’euros enguany i 2.079 l’any que ve- seran molt superiors a la recaptació que realment es podrà fer, perjudicada per la caiguda econòminca generada pel coronavirus. Això repercutirà en les liquidacions del 2022 i el 2023.

La manca crònica d’inversions estatals limita la recuperació econòmica

A més, la manca crònica d’inversions estatals -amb 201 milions d’euros les Balears són la tercera comunitat per la coa en rebre’n- limita la recuperació econòmica. “És innegable que la inversió alimenta el creixement i, en aquests moments, tenir poca inversió no és una bona notícia”, explica Manera. I subratlla que les inversions no només estiren l’activitat econòmica pública, sinó també la privada. El Govern repeteix que els fons europeus ajudaran a tirar endavant. Però, de moment, només se n’han pressupostat 100 milions.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF