La jutge desestima la demanda d'un guàrdia civil contra Òmnium i l'obliga a pagar les costes del judici

BarcelonaEl jutjat 57 de primera instància de Barcelona ha desestimat la demanda d'un agent de la Guàrdia Civil que reclamava 10.000 euros a Òmnium Cultural per danys morals. El motiu, haver fet servir la seva veu en un vídeo de l'entitat amb finalitats lucratives. El magistrat ha condemnat, a més, el demandant a pagar les despeses processals.

Òmnium Cultural va fer servir un fragment de la declaració de l'agent –que havia participat en els escorcolls a Economia del 20-S– en el judici de l'1-O en un vídeo de l'entitat que es va fer viral. Durant la seva declaració, l'agent de la Guàrdia Civil es va fer un embolic assegurant que hi havia banderes d'Òmnium –que no té bandera– als voltants del departament. El demandant considerava que fer servir aquesta declaració sense la seva autorització expressa en un vídeo propagandístic vulnerava el seu dret a la pròpia imatge, però aquest dimarts el tribunal ha desestimat la demanda i ha absolt l'entitat, que ho ha celebrat amb un missatge a Twitter reivindicant la llibertat d'expressió.

El principal conflicte sobre la qüestió és la finalitat amb què Òmnium Cultural va fer servir la declaració del sergent. Mentre el denunciant i també la Fiscalia consideraven acreditada la vulneració del dret a la pròpia imatge perquè s'havia fet servir en un vídeo amb finalitats publicitàries i promocionals, el director de la campanya, Oleguer Serra, va defensar que la finalitat de la campanya no era publicitària, sinó de "denúncia", encara que el final del vídeo digués "Fes-te'n soci".

Els arguments per l'absolució

Després d'escoltar totes les parts, la magistrada arriba a diverses conclusions. Pel que fa a la finalitat del vídeo, destaca que Òmnium és una entitat "sense ànim de lucre" que no persegueix finalitats comercials, sinó de "promoció de la llengua i la cultura catalanes".

Respecte a la menció "Fes-te'n soci" que apareix al final del vídeo, en què el demandant s'escuda per justificar la finalitat publicitària de l'anunci, la jutge considera que "no es tracta d'una menció específica", sinó que l'expressió apareix en 31 dels 48 vídeos de l'entitat elaborats per l'associació entre gener i agost del 2019 (tal com apareix en un document aportat per la defensa). Per aquest motiu, sumat al fet que "no s'ha acreditat que com a conseqüència de la publicació del vídeo" Òmnium augmentés en el número de socis, la magistrada considera que la finalitat de la publicació del vídeo no era "publicitària".

D'altra banda, considera "evident" que la gravació de la veu del demandant és "lícita", ja que es va obtenir durant un judici públic que podia ser gravat. I emmarca l'obtenció de la veu de l'agent en la "llibertat d'expressió", ja que l'entitat tenia l'objectiu "d'exposar i denunciar públicament el seu punt de vista o opinió sobre la declaració" de l'agent. A més, tot i que admet el to "burleta" del muntatge, destaca que no s'hi van afegir "expressions pejoratives o ofensives" cap a l'agent" i que la seva veu "és un fidel reflex del que va declarar" durant el judici. La magistrada, però, no dona la raó a la defensa de l'entitat en un punt: el que parla de "mala fe" o "abús del dret" del demandant per haver posat la denúncia.

El president d'Òmnium Cultural va haver de comparèixer davant el tribunal com a màxim representant de l'entitat. "Òmnium no té cap bandera", va recordar en la seva declaració, acusant el sergent de mentir, i va defensar la llibertat d'expressió i el dret de difondre aquell "despropòsit". "Volíem denunciar que el testimoni va mentir i ho continuem fent", va recalcar, i va apuntar que la confusió de l'agent es podia deure a la "incompetència d'un servidor públic" o bé a "mala fe".