Ofensiva final del nou PSOE per fer Rajoy president

Madrid / Palma270 persones, aproximadament, decidiran avui el futur del PSOE. Després de deu mesos d’estira-i-arronses i del cop de timó a Ferraz fa només tres setmanes, el comitè federal té a les seves mans escollir quin és el “mal menor” per als socialistes -en paraules del president de la gestora, Javier Fernández- després de derrocar Pedro Sánchez: abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy o abocar-se a unes terceres eleccions. El partit hi arriba dividit, amb els partidaris del no resistint-se a donar el seu braç a tòrcer, tot i que són conscients que estan en minoria. Però no s’espera ni de bon tros la reunió esperpèntica de l’1 d’octubre, en què els susanistes van aconseguir imposar una gestora després de 13 hores de discussió acalorada i caos dins i fora de Ferraz. S’espera que el resultat sigui similar al de la votació que va precipitar la sortida de Sánchez. Llavors, dels 239 compromissaris que van votar, els aleshores crítics van aconseguir sumar-ne 132 enfront de 107 per evitar que, justament, aquest cap de setmana tots els militants del PSOE decidissin el futur del partit. La reunió es preveu llarga, intensa, però sense esquinçaments. Ferraz té al davant afrontar infinitat de reptes: el mal ja està fet i l’abstenció serà molt difícil d’explicar.

Resistència per territoris

La balança s’inclina clarament a favor de l’abstenció a Rajoy

Les federacions catalana i balear lideren el no a Rajoy. Francina Armengol serà l’única presidenta autonòmica que el defensarà. Ahir va tornar a carregar-se d’arguments: “Si els que anem al comitè federal representem la majoria de la militància, hauria de guanyar el no a Rajoy de forma molt aclaparadora”. A l’altre plat de la balança hi ha Andalusia. Qui encara no té clara la posició són Madrid i el País Valencià, mentre que la resta de suports del no surten de les federacions més petites. Els sanchistes intentaran que la votació sigui a cara descoberta perquè tothom quedi retratat. Els que ja han deixat clar que no s’abstindran al Congrés són els 7 diputats del PSC, l’aragonesa Susana Sumelzo i la independent Margarita Robles.

La fórmula de l’abstenció

Javier Fernández i Susana Díaz reclamen una decisió en bloc

Amb l’abstenció ja mig coll avall, el següent debat és la fórmula menys traumàtica per votar la investidura de Rajoy. Tant Fernández com Díaz busquen descarregar tota la responsabilitat sobre els 85 diputats de la bancada socialista i estan promovent l’abstenció en bloc. D’altres federacions, com la valenciana o la madrilenya, en canvi, consideren que una manera de no aprofundir més en la fractura interna és que només s’abstinguin 11 diputats, els únics que necessita el PP per arribar a tenir més sí que no en la segona votació, prevista per al pròxim cap de setmana. Sigui com sigui, aquesta decisió no es prendrà avui: la gestora i la direcció del grup parlamentari acordaran una decisió final durant la setmana que ve.

L’estigma de la conspiració

Molts abstencionistes consideren que han perdut la batalla pel relat

El principal repte de la gestora és intentar explicar l’abstenció als seus votants. Sobre Díaz plana una imatge de conspiradora que li serà difícil treure’s de sobre. Durant l’última setmana s’han intensificat els missatges en defensa que “no s’està donant una nova oportunitat a Rajoy, sinó que s’està desbloquejant el país”. De portes endins, però, diferents dirigents a favor de l’abstenció admeten ara que l’estratègia en l’organització del cop va ser equivocada. Moltes agrupacions socialistes, independentment dels seus líders autonòmics, s’han reunit aquestes setmanes per expressar el rebuig a la decisió: denuncien la falta de coherència i que s’està lliurant l’oposició a Podem. Queda per veure si el comitè federal optarà per un eufemisme en la seva resolució d’avui i, en lloc de l’abstenció, defensaran evitar tornar a les urnes.

Reconnexió amb el votant

El partit s’enfonsa a les urnes, segons un sondeig d’Europa Press

Unes 200 persones es van manifestar ja ahir a les portes de Ferraz en un últim intent per fer reflexionar el comitè federal a crits de “ Barons, colpistes, som socialistes”. Però l’ambient no tenia res a veure amb el de fa tres setmanes, en què durant tot el dia no van deixar de succeir-se els crits de “no és no”. La militància socialista ha començat a caminar per separat de la gestora, que només compta amb dos partidaris del no entre els seus deu membres. I els votants estan emprenent el mateix camí. Segons un sondeig d’Europa Press elaborat entre el 3 i l’11 d’octubre, just després del cop, el PSOE s’enfonsaria fins a 6,7 punts en intenció de vot respecte al 26-J si se celebressin ara mateix eleccions. Podem (23,5%) es convertiria en líder de l’oposició i el PP creixeria fins a 4 punts (36,8%). Els socialistes (15,9%) estarien més a prop de C’s (13,9%) que dels d’Iglesias.

Futura relació amb el PSIB

Màxima tensió davant l’escenari de trencar la disciplina de vot

Els socialistes balears es troben en una cruïlla històrica. D’una banda, són conscients que el futur dels seus socis de Pacte, especilament Podem, pot dependre del que votin els seus diputats a Madrid. D’altra banda, el PSIB no és un partit associat com el PSC, l’altra federació rebel, i seria més complicat resoldre una hipotètica desboediència al Congrés. Portes a fora, els socialistes han defensat que encara confien a imposar les seves tesis al Comitè Federal. En privat, es mostren molt més pessimistes i alguns càlculs interns parlen d’una derrota contra els partidaris de l’abstenció per més de 40 vots de diferència. “Pinta malament”, deia aquesta setmana un alt càrrec del Govern amb cara de circumstàncies.

Batalla pels pressupostos

El PP amenaça de convocar eleccions si no els aproven

Unes militants d’entre 50 i 60 anys cantaven ahir en la concentració a Ferraz: “ Costurera sin dedal cose poco y cose mal ”, en referència a Díaz. El que més dol als sanchistes és que el cop s’hagi fet sense pensar en les conseqüències immediates. La legislatura arrancarà, però un PSOE ja més que dividit s’haurà d’enfrontar d’aquí poques setmanes a un altre repte: l’aprovació dels pressupostos. El PP ja ha amenaçat de convocar eleccions per al juliol de l’any que ve si Ferraz no els ajuda.

L’elecció d’un nou líder

Díaz no es dóna per amortitzada, mentre Madina recull suports

En el fons la guerra a Ferraz es lliura entre dues concepcions del que hauria de ser el PSOE. Pot semblar que per ara l’ha guanyat Susana Díaz, però el bloc anti-Sánchez no era ni molt menys homogeni. Les diferències se saldaran en un congrés que encara no té data. La líder andalusa busca reconstruir el seu lideratge, mentre a Madrid Eduardo Madina, que va perdre en les primàries del 2014 contra Sánchez, no fa més que recollir suports. A partir de demà començarà una nova batalla pel control de la reconstrucció del PSOE.

El debat: els arguments dels dos bàndols sobre l’abstenció

A favor:

• Millor un PP en minoria

“Pitjor que un govern en minoria de Rajoy és un govern en majoria”, ha sigut el mantra que ha repetit Javier Fernández. Està convençut que els resultats en unes terceres eleccions serien pitjors.

• Sense temps per a eleccions

Amb el cop a Pedro Sánchez, el PSOE no té candidat per tornar a les urnes al desembre. Hauria de celebrar un congrés exprés amb poques garanties.

• Govern a l’ombra al Congrés

La màxima és avalar la investidura sense donar estabilitat a Rajoy per poder “desmantellar” la seva obra des del Congrés gràcies al suport de Podem i de Ciutadans.

En contra:

• Mantenir la coherència

Si fa deu mesos es va dir no a Rajoy i després del 26-J es va tornar a repetir el mateix, canviar ara de posició seria faltar a la paraula, a més d’un “viratge històric”. Mai el PSOE ha permès un govern del PP.

• Pèrdua de credibilitat

Els sanchistes consideren que amb l’abstenció es regalarà tant el govern al PP com l’oposició a Podem i s’allargarà la sagnia eleccions rere eleccions des del 2011.

• Indultar la corrupció del PP

¿Com es pot regalar el govern a Rajoy quan el PP seu al banc dels acusats i no ha assumit cap responsabilitat pel presumpte finançament il·legal?