Política 03/02/2021

Oriol Junqueras: "No podem regalar la bandera de la negociació als que no volen la República"

7 min
Disponible en:

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) arriba a l'ARA sense saber quant durarà el tercer grau i haurà de tornar a ingressar a la presó. De moment divideix el seu temps entre la campanya i la família.

Quant de temps creu que durarà el tercer grau que ha concedit la Generalitat als presos polítics?

— No en tenim ni idea. L'experiència ens demostra que ells procuren que duri el mínim. Fins ara la Fiscalia ho ha recorregut tot i no seria estrany que ho tornés a fer.

Trobava a faltar els mítings? A Badalona se'l va veure emocionat...

— És que m'ho passo molt bé. M'agrada parlar amb la gent, comunicar-me en condicions semblants a la llibertat, perquè encara no estem en llibertat. I em sembla que el nostre missatge s'entén i és útil per al país.

Què ha canviat respecte al desembre del 2017 perquè vostès puguin ara guanyar les eleccions?

— Doncs moltes coses i d'altres no. La repressió no ha canviat. Nosaltres volem guanyar perquè pensem que som els més útils per al país. Vam aconseguir guanyar el 28 d'abril, el 26 de maig, el 10 de novembre, i cadascuna d'aquestes victòries ha portat canvis positius per al país, per exemple, canvis en alcaldies tan importants com la de Lleida, Tarragona, Vilanova, Sant Cugat, Figueres, ciutats governades des de feia dècades per les mateixes formacions polítiques. Ha passat també en les eleccions espanyoles, on hem fet una aportació molt útil, per exemple contribuint a aprovar uns pressupostos que tomben els del PP, els del Montoro, que eren tremendament restrictius i no permetien vehicular els fons europeus. Fer això és ser útil a la gent. I què és el màxim d'utilitat? Doncs una República Catalana independent perquè tindríem més recursos i podríem fer més feina.

Vostès defensen ara una via àmplia. ¿Aquesta via passa per guanyar a l'àrea metropolitana?

— És que qualsevol projecte de país ha d'aspirar a guanyar a tot el territori, i ha d'aspirar que el territori respiri semblant a tot arreu, que tingui un projecte compartit.

¿I això abans del 2017 no ho sabien?

— Ho havíem intentat però aquesta darrera dècada és quan hem aconseguit canviar ajuntaments on els socialistes governaven ad aeternum, i per això el PSC ens veu com el seu principal rival. Som l'únic partit que podem fer trontollar el seu domini de les institucions a l'àrea metropolitana, que a més es pensa que són de la seva propietat. I el PSC és també el nostre principal rival perquè representa a Catalunya això que en diem els de sempre, i els de sempre fan el de sempre. I aquest país necessita un canvi de veritat, i per això hem de guanyar a les àrees metropolitanes i a tot arreu.

Oriol Junqueras fotografiat avui a Barcelona

¿El 2017 es va donar un missatge a les àrees metropolitanes que va fer por?

— Doncs segur que una part de la societat va tenir la sensació que el projecte que nosaltres encarnàvem no s'adreçava prou a ells, que se sentia exclosa. Nosaltres vam fer molts esforços, i estem convençuts que aquest projecte té sentit si s'adreça a tothom. Aquest projecte s'ha d'adreçar a tothom i s'ha de fer també entre tots. I si podem contribuir a incorporar-hi una part de la societat catalana, millor. És millor per a nosaltres internament però també de cara a la comunitat internacional. I aquest és l'únic camí possible per construir la República. Perquè el que vam aprendre és que amb els que érem el 2017 no n'hi havia prou. Perquè l'Estat a l'altre plat de balança hi posa la repressió i guerra bruta, i nosaltres només hi volem posar vots, consens social i majories àmplies per equilibrar la balança. Fixi's que encara ara ens volen fora de la partida, perquè saben que si participem, si ens presentem en igualtat de condicions, no ens guanyen.

Pere Aragonès diu que la independència no es declara sinó que es fa. Com es fa?

— És evident que necessitem la implicació de tothom. Si el 3-O del 2017 haguéssim tingut més implicació d'alguns àmbits socials i econòmics, hauríem estat en millors condicions de defensar el resultat de l'1-O. En aquell moment tots vam percebre l'actitud hostil d'algunes grans empreses, del sector financer, de la majoria de mitjans... És evident que necessitem més eines per al repte que tenim.

¿Això vol dir que la DUI del 27-O no podia anar més enllà del simbolisme?

— D'entrada servia per complir el mandat democràtic i el programa electoral. I jo explicava que per complir el programa podria comportar presó i que ho hauríem d'assumir. Perquè la presó forma part del camí cap a la llibertat. Abans que nosaltres hi han passat molts d'altres. Havíem de complir aquell mandat encara que fos a costa de la nostra llibertat personal. I ara és imprescindible que aprofitem cada vegada que anem a les urnes per demostrar que tenim una majoria cada vegada més àmplia.

La senyora Borràs proposa tornar a votar la DUI al Parlament si se superen el 50% de vots independentistes. Què faria ERC?

— La qüestió és que votar una DUI o proclamar una independència i que això duri uns quants segons no serveix. El que cal és fer-la viable, i serà viable quan tingui àmplies majories a favor i no les tingui en contra. No volem una DUI cada tres mesos o cada tres anys, o una que duri tres segons com malauradament va passar el 2017. Volem una República per a tota la vida.

¿És una manera d'intentar deixar-los en evidència?

— Jo intento contribuir a no posar el dit a l'ull a cap company de projecte, i evitem entrar en polèmiques estèrils i apostem per estratègies compartides.

Què diferencia l'oferta d'ERC de la de JxCat?

— Som un partit amb 90 anys d'història, el partit més represaliat de la història de Catalunya i sense ni un sol cas de corrupció. Compromesos amb la justícia social des de sempre, amb la prosperitat per a tothom. I estic orgullós de formar part d'un projecte que l'Estat sap que és el més antagònic i perillós per a la seva continuïtat.

Vostè diu que la senyora Borràs, com a investigada, no hauria pogut formar part de les llistes d'ERC.

— Nosaltres no tindríem mai un candidat en aquesta situació. I, de fet, no ens hi hem trobat mai.

¿Vostès la investirien presidenta si guanya?

Estem convençuts que el que caldrà és investir Pere Aragonès. Estem absolutament convençuts que guanyarem, entre altres coses perquè és el millor per a aquest país. Ara no ens rendirem i, per tant, el que vull és demanar a tots els independentistes, als que estan a favor del referèndum i l'amnistia, que s'esforcin a treballar junts. O ens arromanguem tots o no ens en sortirem perquè és evident que les adversitats que hem de superar són immenses, en la pandèmia i en la crisi econòmica. Hem d'aixecar aquest país.

¿Està satisfet de la gestió del Govern?

— Segur que tot és millorable. Però aquest Govern ha ajudat a fer que les escoles continuïn obertes i siguin segures, ha ajudat perquè l'índex de morts per milió d'habitants siguin tremendament més baixes que per exemple les de Madrid, ha facilitat que hi hagi cinc instal·lacions satèl·lits als principals hospitals... I jo em sento orgullós de tot això, i ho defenso amb passió.

Com s'obliga el govern espanyol a fer un referèndum? Amb passió només...

— La passió ajuda, eh, a construir grans majories? Com explica Raül Romeva, el referèndum serà inevitable, no el podran evitar perquè serem tants que serem prou. Per això nosaltres no creiem en el com pitjor, millor. Com pitjor, pitjor, i ho veiem cada dia amb la pandèmia. No existeix el com pitjor, millor. Ho veig en la gent del meu entorn, amb les dificultats que tenen. I si no reduïm la mobilitat als carrers el virus triomfa. I arreu d'Europa es prenen mesures tant o més dràstiques que aquí. És un equilibri molt delicat, molt.

¿Li és més fàcil entendre's amb Iceta o amb Illa?

— Ni amb un ni amb l'altre. El PSC i ERC són dos partits incompatibles, representen models contraposats. Nosaltres som independentistes i republicans, i ells defensen una monarquia caduca, corrupta i centralista. Ells són l'encarnació de tota mena de corrupcions com veiem a l'Hospitalet. Nosaltres volem un creixement just i ells són els defensors que hi hagi poques empreses i enormes a costa dels consumidors...

Oriol Junqueras amb Esther Vera, directora de l'ARA, davant la redacció del diari a Barcelona

¿Es pot seure a parlar havent-hi presos polítics?

— S'ha de parlar sempre. Què van fer els independentistes irlandesos? O Mandela o Gandhi? Parlar, des de dins i des de fora. I els irlandesos van negociar per fer un referèndum que van guanyar però no a tota l'illa. Nosaltres no hem de fer res diferent.

La seva aposta pel diàleg no canviarà ni tan sols si perden.

— Això no passarà [riu]. Però cal seguir negociant perquè hi ha una part important d'aquest país que vol saber que fem tots els esforços per dialogar. I una part de la comunitat internacional també. Per això no podem regalar la bandera de la negociació als que estan en contra de la República Catalana. Perquè si no, no aconseguirem mai ser una república. I nosaltres el que volem és guanyar.

¿Ser a la presó ajuda la causa independentista catalana en l'àmbit internacional?

— Segur, perquè fa que més gent s'adoni de l'enorme anormalitat democràtica que hi ha a l'estat espanyol. I s'adona de fins a quin punt és profund el nostre convenciment. I si per la llibertat de Catalunya hem de renunciar a la nostra llibertat personal, doncs ho farem. Jo ho he vist fer a casa meva. I molta gent ho ha vist fer als seus pares i avis, i nosaltres no podem ser menys. I hem de fer tot el que estigui al nostre abast per fer un país millor.

Senyor Junqueras, avui ha pogut portar els nens a l'escola?

— Sí, i a més és molt bonic perquè la meva filla té cinc anys i mig i diu que se'n recorda que quan els portava a escola, en creuar el pont de la via, els trens ens pitaven, ens saludaven. I quan em van tancar a la presó els trens van deixar de saludar. I la meva filla volia que el tren la tornés a saludar. I dilluns i avui, quan hem creuat el pont, el tren ens ha tornat a saludar.

stats