Palma / Barcelona“El seu programa diu: ‘Garantirem, amb el Codi Penal, que tot el que no sigui un sí sigui un no’. De veritat ho garantiran penalment? Un silenci és un no? De veritat van dient ‘sí, sí, sí’ fins al final?”. La candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, qüestionava, en un debat a TVE, la proposta del PSOE sobre el consentiment en els delictes sexuals. “No és no, sobretot en el consentiment femení”, li responia la ministra socialista María Jesús Montero, mentre Álvarez de Toledo afegia que aquesta proposta provoca “la ruptura entre homes i dones”. El ‘no és no’ és un dels lemes que el feminisme ha reivindicat els darrers mesos, després que fa un any es conegués la sentència de la Manada, que condemnava per abusos però no per violació els homes que varen agredir sexualment una jove durant els Santfermins del 2016.
La indignació que causà la sentència es va fer visible el mateix dia que es va saber la decisió de l’Audiència de Navarra: milers de persones, la majoria dones, varen participar en unes concentracions improvisades a les capitals de l’estat espanyol. ‘No és no’ va ser un dels lemes que es va cridar aquell horabaixa i que ja no s’ha deixat de repetir. La repercussió de la condemna per abusos sexuals però no per violació va fer que el govern espanyol, aleshores liderat pel PP, anunciàs una anàlisi del Codi Penal per veure si la tipificació “estava convenientment reflectida” a l’ordenament jurídic o si “calia una revisió”.
La comissió que ho va revisar, que al final va estar formada per 15 dones i 13 homes (tot i que al principi no es garantia la paritat perquè no hi havia presència de dones), va proposar que les agressions sexuals en grup, com la de la Manada, s’equiparassin penalment a les que es fan amb violència o intimidació a la víctima. La mateixa comissió també va apostar per eliminar el terme abusos, de manera que tots els delictes sexuals es considerin agressions, a més de recuperar la qualificació de violació per als casos més greus. Malgrat tot, la proposta encara no ha arribat al Codi Penal, que s’ha de reformar per poder introduir els canvis plantejats per la comissió. Els partits, conscients de la situació, aprofiten per fer-hi aportacions.
Un pacte lluny de complir-se
En el context de la sentència de la Manada ha sorgit la petició que la falta de consentiment explícit de la víctima sigui clau en els delictes sexuals. El PSOE i Podem aposten per blindar el ‘no és no’, de manera que “només sí és sí”, mentre que el PP i Cs eviten recollir el debat del consentiment en els seus programes electorals. Però aquesta no és l’única petició del moviment feminista, que els dos darrers anys, amb el 8-M, ha omplert més que mai els carrers. També ha tornat a reivindicar altres canvis que tampoc s’han materialitzat, com ara garantir les oportunitats laborals i reconèixer tots els tipus de violència contra les dones. Són punts que apareixen als diversos programes electorals en forma de promeses que fins ara no s’han fet realitat i que en un Congrés més fragmentat que mai (i amb un partit fora que rebutja obertament el feminisme, com Vox) seran més difícils.
Un any i mig després d’aprovar el Pacte estatal contra la violència de gènere, encara no es compleix. El PSOE vol “aprofundir en el seu compliment”, el PP es “compromet a desenvolupar-lo”, com també ho fa Cs, i Podem aposta per “implementar-lo amb caràcter immediat”. Sobre les oportunitats laborals, el PSOE vol tirar endavant una proposició de llei per garantir-ho; el PP aposta per un pla estratègic; Cs parla d’un pacte estatal; Podem proposa exigir la paritat a l’administració, Veus Progressistes proposa mesures que afectin el funcionament de les empreses; i El Pi vol treballar per la “sensibilització dels empresaris”.
De propostes, no en falten, però l’execució no està garantida. La reforma del Codi Penal i altres mesures necessiten una majoria parlamentària per tal de veure la llum.
La lluita feminista en l’ideari dels partits
PSOE
Pedro Sánchez, cap de l’executiu més feminitzat de la història de l’Estat, porta la lluita feminista com a bandera. En el programa electoral, a més de proposar una reforma del Codi Penal per modificar la tipificació dels delictes sexuals i donar-hi un tractament adequat, posa el focus en l’àmbit rural i el món laboral, on la violència contra les dones està “més silenciada i invisibilitzada”.
PP
Pels populars, la solució contra la discriminació per qüestió de gènere passa per la conciliació real i la igualtat d’oportunitats laborals. Són dues qüestions que preveuen abordar a través d’un pla estratègic d’igualtat d’oportunitats, protocols contra la bretxa salarial i iniciatives de formació en habilitats STEM, l’acrònim en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques.
CIUTADANS
La formació taronja fomenta el que defineixen com a “feminisme liberal” i que, amb la col·laboració necessària dels homes, persegueix la igualtat de “drets i deures” entre homes i dones i evitar que “cap grup de pressió parli en nom de les dones”. Quant al món laboral, Cs es fixa objectius com fomentar la transparència salarial en les empreses.
PODEM
El de Pablo Iglesias és el partit que més idees proposa per combatre les violències masclistes i introduir la perspectiva de gènere a la societat. Entre elles destaca l’avís a entitats públiques com la Reial Acadèmia Espanyola -amb només 8 dones dels 46 membres- de complir amb criteris de paritat. A més, crearan una assignatura obligatòria i una vicepresidència sobre feminismes.
VEUS PROGRESSISTES
Veus Progressistes advoca per incloure la formació feminista en els temaris d’accés a la funció pública i la coeducació al sistema educatiu. La coalició ecosobiranista creu que cal desenvolupar la llei de violència masclista i dedicar-hi més recursos, a més de combatre la bretxa salarial i la discriminació laboral “amb mesures legals que afectin directament el funcionament de les empreses”.
EL PI
El Pi afirma que es mostrarà “sempre a favor de totes les polítiques que suposin un avenç cap a l’eliminació de les violències masclistes i garantirà l’estricte compliment del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere. Quant a oportunitats laborals, la formació explica en el seu programa que treballarà en la “sensibilització de l’empresari per eliminar aquest tipus de discriminació”.
