ESPANYA
Política 08/06/2019

El musulmà d’esquerres que pren cafès amb Vox

Mustafa Aberchán, líder de CpM, defensa el “principi de no exclusió” a Melilla

Germán Aranda
3 min
El candidat de Coalició per Melilla a la presidència, Mustafa Aberchán, votant a les últimes municipals.

MadridEn un país marcat per l’intercanvi de vetos en les negociacions postelectorals, Mustafa Aberchán, musulmà d’esquerres i líder de Coalició per Melilla (CpM), defensa el “principi de no exclusió i de diàleg” que l’ha portat a parlar, fins i tot, amb la seva antítesi: Vox. Insisteix, en conversa telefònica amb l’ARA, que han sigut trobades “informals”, cafès als passadissos de l’Hospital de Melilla afavorits pel fet que ell hi treballi com a cirurgià i Jesús Delgado, candidat de Vox, com a otorrinolaringòleg.

Els complexos jocs matemàtics a la ciutat per complir el seu objectiu, fer fora el seu enemic Juan José Imbroda, president des de l’any 2000 i assetjat per la corrupció des de fa anys, afavoreixen aquesta mena de converses. A Melilla, Ciutadans també té la clau de govern: el seu escó es pot sumar als dos de Vox per tornar a donar el govern al PP o al PSOE i CpM per fer-lo fora. “Les sigles estatals segresten els pactes a Melilla”, es queixa Aberchán en referència a Cs. Malgrat l’enemistat amb Imbroda, Aberchán no descarta un “govern de concentració” que inclogui el PP. Que tots parlin amb tots és la seva màxima.

Però l’equació té més arestes. La candidata del PSOE, Gloria Rojas, s’obre a pactar amb CpM però en veta Aberchán, líder únic que fa i desfà al partit. El motiu? Va ser condemnat l’any 2018 per frau electoral per la compra de vots. Aberchán es va poder presentar a les eleccions valent-se de la LOREG i del fet que el delicte pel qual està condemnat no és ni rebel·lió, ni terrorisme, ni contra l’administració pública o l’Estat. A les municipals va estar a punt de quedar-se’n fora perquè la llista no complia els criteris de paritat.

Ell, d’altra banda, acusa el PP de frau i va demanar invalidar les eleccions després que un vídeo del fill d’Imbroda intentant comprar vots per al PP a canvi de feines fos publicat en uns quants mitjans abans de les eleccions generals. Així és Melilla, una de les dues ciutats espanyoles en terra africana, etiquetada com la ciutat més corrupta de l’Estat per un reportatge recent d’ El Confidencial.

La carrera i la vida d’Aberchán, fill de marroquins que, malgrat haver nascut a Melilla, no va tenir nacionalitat espanyola fins als 27 anys, reflecteix una part d’aquesta complexitat, com l’auge de Vox amb dos escons en una ciutat on encara hi ha una estàtua de Franco, incomplint la llei de la memòria històrica.

La majoria de militants i votants de CpM són d’origen musulmà i per això des de l’oposició es defineix el partit com “de tall musulmà”. Aberchán, que no amaga la seva religió -“Les meves millors virtuts me les dona l’islam, els meus principals defectes Mustafa Aberchán”, diu-, assegura que es tracta d’un partit laic i aconfessional i que tot és “una campanya propagandística del PP”.

Contrari a les concertines a les tanques de Melilla, Aberchán proposa omplir les fronteres “d’indústries de desenvolupament sostenible” perquè la ciutat “deixi d’estar envoltada per tanques i murs”, i vol “retornar les competències sobre menors migrants no acompanyats a l’Estat”. Amb prop de 85.000 habitants, entre els quals 12.000 marroquins, Melilla no només és una de les portes d’entrada a Europa i la ciutat d’Espanya que rep més menors migrants no acompanyats en relació amb la seva població, sinó que també és una de les ciutats més desiguals, amb més taxa d’atur i menys esperança de vida de l’estat espanyol.

Episodis com un dia del 2013 en què va acollir al seu garatge 30 migrants que fugien de l’agressivitat policial retraten Aberchán com un dels que pot donar veu als més desfavorits. El pacte amb el partit de Jesús Gil que li va donar la presidència durant un any el 1999, fins que va caure per una moció de censura, mostra una realitat més complexa. Com els pactes que negocia per WhatsApp.

stats