1996: La mossegada del dòberman no va ser suficient per al PSOE

BarcelonaL’any 1996 el món coneixia amb l’ovella Dolly el primer mamífer clonat satisfactòriament. Però a Espanya el protagonisme no seria per a una ovella, sinó per a un gos: el dòberman del PSOE. Els socialistes van dinamitar la campanya de les eleccions que havien d’acabar desallotjant-los de la Moncloa amb un vídeo en què, per primer cop a l’Estat, atacaven frontalment el rival. L’espot electoral vinculava el PP, aleshores comandat per José María Aznar i Francisco Álvarez-Cascos, amb un escenari tètric, en blanc i negre, i irat, en què destacava l’aparició d’un dòberman -que era també el malnom de Cascos- bordant.

En aquella Espanya bipartidista i pre-Twitter, l’atac directe a un adversari va suposar una revolució i el vídeo va omplir hores i hores de debats als mitjans i entre els polítics. Mariano Rajoy, aleshores cap de campanya del PP, va demanar la retirada de l’anunci qualificant-lo de “barroer pamflet audiovisual”. Fins i tot va arribar a enviar una carta a Felipe González: “Ens resistim a creure que vostè conegués personalment i autoritzés una agressió tan monstruosa, que es diria concebuda per un Goebbels modern i que conculca les normes legals vigents sobre la proscripció de la violència i la pornografia a les televisions públiques”.

Victòria final d’Aznar

Finalment, l’anunci no es va retirar però tampoc va servir per retenir la Moncloa a un PSOE corcat pels escàndols de corrupció. Tot i retallar distàncies amb el que pronosticaven els sondejos, el PP es va imposar i va acabar amb 14 anys de governs socialistes a Espanya. La mossegada del dòberman, doncs, no va ser suficient, i José María Aznar agafaria les regnes d’un país on la crispació d’aquell vídeo electoral, aleshores inèdita, passaria a ser el pa nostre de cada dia entre els partits.