Publicitat
Publicitat

Mor a Buenos Aires José Manuel Maza per una infecció de ronyó

El fiscal general de l'Estat complia la setmana que ve un any al capdavant del ministeri públic

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza (Madrid, 1951), ha mort aquest dissabte a Buenos Aires arran de les complicacions per una infecció de ronyó molt greu. Estava inconscient i sedat a la unitat de cures intensives (UCI) d'una clínica de la capital argentina des d'aquest divendres a la nit, després que se sentís indisposat mentre participava en l'Assemblea de Ministeris Públics Iberoamericans (AIAMP) i els metges li aconsellessin l'ingrés hospitalari, segons fonts de la fiscalia.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha confirmat la mort per Twitter elogiant que Maza era un "extraordinari jurista i servidor públic". "La justícia i el dret perden un dels seus més destacats professionals", ha afegit.

Maza va començar a tenir febre dijous i va haver-se de quedar a l'hotel sense poder assistir a l'assemblea, que ha elegit la fiscalia espanyola com a secretària general de l'AIAMP. Al centre sanitari de Buenos Aires seguien la seva evolució tant la seva dona com l'ambaixador d'Espanya a l'Argentina, Javier Sandomingo, i Rodano Morán, fiscal de cooperació penal internacional.

Un any al capdavant de la fiscalia

El traspàs de Maza, als 66 anys, arriba després de gairebé un any al capdavant de la fiscalia. Un any marcat per les polèmiques i les contínues querelles en contra del procés independentista. L'última, la de rebel·lió i sedició en contra de tot el Govern, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa.

La seva última aparició pública a l'Estat davant dels mitjans, justament, va ser durant la presentació de la querella el 30 d'octubre, en què va aparèixer acompanyat de tota la plana major de la fiscalia. Maza va insinuar, en una entrevista a la SER a principis de mes, que tant el vicepresident Oriol Junqueras com els consellers entre reixes haurien pogut evitar la presó si haguessin respost a la fiscalia, haguessin acatat la Constitució i haguessin deixat d'estar en la "línia delictiva".

L'11 de novembre de l'any passat el govern espanyol decidia substituir, per sorpresa, l'aleshores fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, per Maza, que exercia en aquell moment de  magistrat de la sala segona –penal– del Tribunal Suprem. La negativa de Madrigal a consumar una gran purga al ministeri públic va portar el govern de Mariano Rajoy a nomenar un tercer fiscal general de l'Estat en només tres anys. Primer va ser Eduardo Torres-Dulce, que ja va tirar la tovallola per les pressions de la Moncloa amb Catalunya, i després Madrigal.

Maza va prendre les regnes de la fiscalia amb mà de ferro des del primer minut consumant una gran purga dins de la fiscalia i imposant Manuel Moix, el preferit del PP, al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció, que va dimitir l'1 de juny acorralat pels vincles amb Panamà. Des de llavors que la fiscalia, amb Maza al capdavant, va convertir-se en el braç armat de Rajoy contra l'independentisme.

"'Más dura será la caída'". Aquest era el títol del document del comunicat que va llegir Maza per justificar la querella per rebel·lió i sedició. Un avís per a navegants, malgrat que la fiscalia va justificar que no tenia res a veure amb els investigats, sinó que era d'un anterior document que s'havia esborrat.

Molt pròxim a Rafael Catalá

Maza ha estat sempre una persona molt pròxima al ministre de Justícia, Rafael Català, que, justament, n'ha confirmat la mort. El seu ascens dins del cos judicial té lloc el 1988 quan va ser nomenat president de la secció primera de l'Audiència Provincial de Madrid. El 2002 arribava al Tribunal Suprem, però de manera provisional, i fins al 2011 no va obtenir oficialment la seva plaça.

Els seus 14 anys al Suprem van estar marcats també per les seves decisions de perfil conservador. Sense anar més lluny, va ser l'únic que va emetre un vot particular contra la sentència absolutòria de Baltasar Garzón en el judici per la investigació dels crims del franquisme.

21D
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF