Misc 17/04/2019

La moderació impossible del PP de Casado

S’havia marcat l’objectiu de rebaixar el to en aquesta fase de campanya, però li proliferen les sortides de to

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
El líder del PP, Pablo Casado, saluda Alejandro Fernández aquest divendres a Tarragona.

MadridPablo Casado tenia previst moderar-se a partir d’aquesta fase de la campanya. El president del PP i el seu equip són els més transparents dels quatre grans partits espanyols a l’hora d’explicar les seves estratègies, en un intent de mostrar que tenen sota control la situació tot i les males notícies que arriben un dia sí i l’altre també de les empreses demoscòpiques i que neguitegen els quadros mitjans del partit. Segons el raonament que fan fonts del PP, era imprescindible oferir una imatge dura d’oposició a Sánchez per mantenir el lideratge en la lluita de les tres dretes -un objectiu que consideren assolit- i, a mesura que s’acosti el dia 28 d’abril, anar afluixant per apel·lar al votant de centredreta. Però aquesta estratègia, que hauria d’haver començat dimarts, segons el detallat pla de campanya popular, ha xocat amb les sortides de to del mateix president del partit, rematades per alguns dels seus fitxatges estrella. La líder de la llista per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, va crispar el debat a sis de TVE de dimarts. I el número dos per Huelva, Juan José Cortés, va acusar Pedro Sánchez d’asseure’s amb “assassins, criminals, pederastes i violadors”. Un torpede a l’estratègia de moderació que regala un as al líder socialista, immers en un viatge accelerat al centre des de l’inici de la campanya.

Diversos factors dificulten l’estratègia de moderació de Casado. El primer, i més rellevant, és la mateixa definició que fan del concepte a la direcció del PP. Preguntat per la declaració de Cortés i la contradicció amb la tàctica de rebaixar el to, un membre de la direcció del PP admet que potser no casa, però ho relativitza: “Són matisos de la campanya”. Inquirit per l’acusació de Casado a Sánchez en el míting de dimarts, que havia d’inaugurar el nou to, de “promocionar la sedició”, rebat: “Això no és dur. Si els vol indultar [els presos], ¿això què és? ¿No és promocionar?” Vares de mesurar.

És cert que Casado ha deixat enrere les acusacions més dures a Sánchez, com quan va dir que preferia “les mans tacades de sang” a les “mans blanques” per haver rebut el suport de Bildu en la convalidació d’un decret. Aquella duresa, justifiquen les fonts de la direcció, estava estudiada per plantar cara a la dreta. En concret, calculen que si s’hagués seguit una línia moderada amb Sánchez durant els 10 mesos de govern, el PP estaria engolit per Cs i Vox, i “en 30 escons” en lloc dels 90-100 que li donen les enquestes internes. Aquesta duresa, però, havia generat malestar entre alguns dirigents del partit i alguna crítica velada fins i tot en públic de barons de gran ascendència com el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, a qui Casado intenta tranquil·litzar amb promeses de moderació i remuntada. Al PP calculen que si passen del 19% que li donen els trackings interns, ara mateix al 23%, les dretes tenen opcions de descavalcar Sánchez de la Moncloa. I els volen anar a buscar al centre, i tenen bones sensacions al carrer.

És en aquest context que Álvarez de Toledo va demanar el vot, en el minut final del debat de TVE, als votants “d’esquerres” que siguin “raonables i responsables” per evitar el que anticipen que serà una aniquilació d’Espanya de la mà de Sánchez. El prec xocava frontalment amb el to crispat durant tot el debat, i sobretot amb la sortida de to respecte al consentiment sexual femení, quan es va quedar sola posant en dubte que “només sí és sí”.

La història es podria repetir en el debat a quatre dels candidats a la presidència, que finalment, després de la prohibició de la JEC a Atresmedia d’incloure-hi Vox, se celebrarà a TVE. Ahir Sánchez va acceptar participar en aquest debat, i va assumir la derrota de la seva estratègia inicial d’acudir a un debat amb la presència de la ultradreta per visualitzar l’amenaça del tripartit extremista. Sánchez va remarcar, però, que només pot fer-lo dimarts, la data en què estava previst també el debat a Atresmedia, que manté la seva invitació als quatre partits tot i que els socialistes no tenen, per ara, intenció d’anar-hi.

La decisió de la JEC va ser una bona notícia per a Casado, que aconseguirà desempallegar-se de l’abraçada de l’os de Santiago Abascal, que probablement l’hauria empès a la dreta i l’exabrupte en un intent de despuntar entre els opositors. També ho és per a Albert Rivera, incòmode en la foto de Colón amb Casado i Abascal. El líder ultra també ho celebra en privat, perquè li permet explotar la imatge d’exclosos del sistema sense arriscar. Però és, en canvi, una pèssima notícia per al PSOE, que havia dipositat en el debat les esperances d’agitar l’electorat d’esquerres per la materialització de l’amenaça ultra, mentre ells construeixen una campanya de baix to destinada a captar els moderats però que corre el risc de no mobilitzar prou la base de votants tradicional.

Com a la campanya del 2008, quan a Zapatero se li va colar pels micròfons de Cuatro en una entrevista d’Iñaki Gabilondo que li convenia que hi hagués “tensió” per mobilitzar l’electorat, Sánchez corre el risc que s’apagui l’amenaça de la dreta i que els seus rivals li presentin batalla pel centre, on porta setmanes sol. De moment té, en l’addicció a l’exabrupte de Casado i els seus, el millor aliat.

stats