El model del PP ja va fracassar a les Illes
Govern balear i docents s’oposen a acabar amb la immersió lingüística a l’escola
PalmaGovern i sindicats (STEI, Sindicat Alternativa Docent i CCOO) varen mostrar ahir el seu rebuig unànime a la polèmica casella en la preinscripció escolar que vol posar Rajoy per convertir el castellà en la llengua vehicular a les escoles de Catalunya.
El sindicat majoritari d’educació STEI va assegurar que Rajoy “ataca l’eix vertebrador del sistema educatiu de Catalunya” i varen posar en valor el consens al voltant de la immersió. En una línia similar, Comissions Obreres va acusar la Moncloa de voler imposar una decisió “política” i orientada a “adoctrinar”. Per la seva banda, el Sindicat Alternativa Docents va recordar que “a les Illes Balears, el govern del PP ja va introduir la tria de llengua i el resultat va ser aclaparador, les famílies triaren l’escolarització en català, cosa que dona suport a la tasca docent feta fins ara” .
Tot i que la Conselleria d’Educació no va voler pronunciar-se, la consellera de Cultura, l’eivissenca Fanny Tur, va considerar “impresentable que obrin debats i guerres en temes amb els quals sempre hi havia hagut consens”. La portaveu del Govern balear, Pilar Costa, també va acusar el govern de Rajoy de cercar la confrontació amb la llengua. “La llengua ens uneix a tots”, va assenyalar. També va afegir que les comunitats que tenen més d’una llengua pròpia “som afortunades i més riques” i que “anar contra la normalització seria fer passes enrere i encara tiraria més llenya al foc”.
El coordinador de MÉS per Mallorca David Abril ha recordat que “es tracta no sols d’una amenaça a l’educació catalana, sinó a la de tots els territoris que tenim llengua pròpia”. Segons Abril, “el PP està demostrant que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució no era més que una excusa per passar per damunt la mateixa Constitució, els Estatuts d’Autonomia i consensos polítics històrics, com el de la convivència entre llengües a les comunitats amb llengua pròpia”.
L’OCB es mostra “preocupada”
“La deriva de l’Estat espanyol posa en perill tot allò que s’ha aconseguit amb molt d’esforç, seny i responsabilitat”. Eren les declaracions del president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, que es va mostrar preocupat per la intenció de Rajoy de posar fi a la immersió lingüística a Catalunya. “Desenterren tots els prejudicis” per “imposar la visió de l’estat”, va afirmar. Els plans de la Moncloa per acabar amb la immersió lingüística a l’escola catalana passarien per incloure als formularis de presincripció al començament de cada curs una casella perquè els pares poguessin decidir si volen escolaritzar els seus fills en llengua castellana o no. Aquesta via que estudia l’executiu de Rajoy per acabar amb la immersió lingüística, la lliure elecció de llengua a les escoles, és similar a la que va impulsar el govern de José Ramón Bauzá a les Illes Balears. Els anys en què es va aplicar, els pares i mares dels alumnes de les Illes optaren majoritàriament per l’escolarització en català.
En concret, el primer any (curs 2011-2012), en què es podia elegir català, castellà o simplement decantar-se pel model lingüístic aprovat pel centre, els resultats foren del 62%, 8% i 28%, respectivament. El segon any, s’enviaren correus als pares per informar-los del projecte. En aquesta ocasió, la tria es va limitar entre català i castellà, i es va suprimir la possibilitat que els pares deixassin l’elecció en mans del centre. Els percentatges d’aquest segon curs, el 2012-2013 foren d’un 70% i un 30%, respectivament.
Finalment, i després del fracàs de la lliure elecció de llengua, l’expresident Bauzá va optar per descartar-la i aplicar el decret del trilingüisme, més conegut com a Tractament Integrat de Llengües (TIL).
Aquesta mesura també topà amb l’oposició de la comunitat educativa, que va canalitzar les seves mobilitzacions a través de l’Assemblea de Docents i va aconseguir organitzar contra el govern de Bauzá la manifestació més gran de la història de les Illes Balears.
La mobilització social contra el decret del trilingüisme va ser el principal impuls que va permetre als partits d’esquerres desallotjar el PP del Govern a les eleccions del 2015.
