Torrent acusa “els aparells de l'Estat” d'haver-lo espiat i demana al govern espanyol que ho investigui

La Moncloa diu que no té constància de l'espionatge i l'insta a presentar una denúncia

El mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser objectiu de Pegasus, un programa espia desenvolupat per la companyia israeliana NSO que en teoria només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. La revelació és fruit d'una  investigació conjunta d' El País i The Guardian difosa aquest dimarts. La porta d'entrada per instal·lar el programa espia al terminal de Torrent i a 1.400 mòbils de tot el món es va identificar entre l'abril i el maig del 2019, quan WhatsApp va patir un error de seguretat. Així, només va fer falta una trucada perduda de vídeo des de WhatsApp per infectar el telèfon, sense necessitat d'obtenir cap resposta. A través d'una declaració institucional, Torrent ha acusat "els aparells de l'Estat" de ser els responsables de l'espionatge i ha demanat al govern espanyol que ho investigui i depuri "totes les responsabilitats". 

Els mòbils de l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, actualment exiliada a Suïssa, i d'un militant del PDECat i membre de l'ANC, Jordi Domingo, també haurien sigut espiats. Per a Torrent, el govern espanyol ha d'escollir entre dos escenaris: si ho sabia tot és, per tant, "còmplice d'un delicte"; i si no en sabia res és, per tant, un "símptoma preocupant i una negligència". Torrent va tenir constància dels fets tant d'un representant de WhatsApp, que es va posar en contacte amb ell, com per part dels periodistes dels dos mitjans que han publicat el tema. Però ara mateix es desconeix l'abast de l'espionatge. És a dir, si el terminal va ser espiat els mesos d'abril i maig, quan hi va haver el problema de seguretat a tot el món, o fins fa ben poc. 

Sigui com sigui, Torrent ha dit que el cas és la confirmació que hi ha a l'Estat un "espionatge a líders polítics" i una "causa general" contra l'independentisme. A més, ha recordat que ell ha tingut contacte telefònic amb molts líders polítics i de la societat civil i que, per tant, s'han vist vulnerats els drets de "moltíssima gent". "A quanta gent es pot estar espiant actualment de manera impune i sense que ho sapiguem?", s'ha preguntat. Finalment, ha assegurat que emprendrà "totes les accions polítiques i legals per arribar al fons de la qüestió", tot i que no les ha precisat. 

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha condemnat en nom de l'executiu l'espionatge al president del Parlament, Roger Torrent, i ha demanat que s'investiguin els fets. "Demanem que s'arribi fins al final perquè se sàpiga qui ha fet aquest espionatge", ha exigit a la roda de premsa posterior al consell executiu. Budó ha mostrat el "màxim suport" a Torrent.

El govern espanyol nega tenir Pegasus

El govern espanyol ha respost que "no té constància" que el president del Parlament hagi estat víctima d'un cas d'espionatge i l'ha instat a presentar una denúncia per la via judicial. Preguntada per la qüestió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, la ministra portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ha assegurat que la Moncloa n'ha tingut coneixement per la premsa i que "no en pot aportar informació". Segons el seu parer, en aquests casos cal recórrer a la justícia i aportar proves i ha recordat que per intervenir qualsevol aparell, per la via legal, cal una autorització judicial. En aquest sentit, Montero ha emfatitzat que respecten les actuacions dels cossos de seguretat de l'Estat, així com de qualsevol decisió judicial. Fonts del ministeri de l'Interior han negat haver tingut cap tracte amb l'empresa israeliana i asseguren que tampoc l'han tingut ni la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil. "Mai hem contractat cap dels seus serveis", han assegurat. 

ERC i JxCat demanen la compareixença de Marlaska i Robles

Independentment de la resposta de la Moncloa, alguns partits ja han començat a moure's. El primer ha sigut ERC, el del president del Parlament, que ha registrat una petició de compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlsaka, perquè doni explicacions del "presumpte espionatge i intromissió a la intimitat de líders polítics catalans per part d'estructures governamentals". També ha reaccionat el líder d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que ha tornat a proposar crear una comissió d'investigació sobre "les clavegueres de l'Estat". A més, tots els grups del Parlament negocien fer una declaració de condemna, però ara com ara no hi ha acord sobre el contingut del text.

Entre els partits constitucionalistes, el PSC ha expressat la seva "ferma condemna" i Cs ho ha considerat "inacceptable". Malgrat això, la líder del partit taronja a Catalunya, Lorena Roldán, ha considerat "gravíssim" que Torrent assenyali el govern espanyol i li ha exigit que porti davant la justícia les proves que ho demostren. Els taronges han suggerit que darrere els fets hi podria haver un altre govern. Així, ha recomanat a Torrent que quan busqui culpables també miri entre les files del seu "soci de govern", JxCat, en tant que "enemics acèrrims". El PP ha sigut més directe i el seu diputat Santi Rodríguez ha assegurat que el Cesicat -organisme substituït aquest 2020 per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya- era el responsable de l'espionatge. 

Precisament, aquest dijous ha comparegut davant del Parlament el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que ha negat qualsevol relació amb el programa Pegasus i ha posat l'Agència de Ciberseguretat al servei del Parlament per investigar els fets. Fonts de la seva conselleria argumenten que en el seu dia el Cesicat va fer un informe, a petició dels Mossos d'Esquadra, per analitzar la possible adquisició del programa Cerberus "d'activació remota de mòbils". La policia catalana contemplava fer-lo servir per "protegir agents encoberts en grups criminals". La Conselleria d'Interior ha assegurat a l'ARA que en cap cas disposa d'un software així. 

La investigació

Citizen Lab, un grup de ciberseguretat de la Munk School situat a la Universitat de Toronto, va ser l'encarregat d'investigar l'atac massiu del programa israelià. Els dos diaris esmentats han tingut accés a l'informe de víctimes (almenys 130 casos amb representants de la societat civil) que van ser monitoritzades, entre les qual hi ha Torrent, Gabriel i Domingo.

Gràcies a Pegasus, els responsables de l'atac van poder escoltar les converses de les seves víctimes, llegir-ne els missatges, accedir a la memòria del mòbil, fer captures de pantalla, espiar l'historial de navegació i, fins i tot, controlar de manera remota la càmera i el micròfon per veure i sentir el que passava al lloc on era el mòbil en aquell moment.

De moment no s'ha pogut identificar qui va ordenar l'atac al president Torrent, però en l'època de monitorització el màxim representant de la cambra catalana va participar en desenes de trobades polítiques i va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem en el judici de l'1-O. "Sentia coses estranyes. Se m'esborraven missatges de WhatsApp i els historials de les converses. A la gent del meu entorn no li passava", ha relatat Torrent als dos mitjans. També ha afegit: "[L'atac amb l' spyware corrobora i] Confirma les pors o les idees que els independentistes teníem sobre l'estat espanyol, disposat a utilitzar tots els mecanismes a la seva disposició per anar contra un projecte polític legítim. Sembla erroni i inacceptable des del punt de vista democràtic i pel que fa a l’estat de dret. També em sembla immoral que una gran quantitat de diners públics es destinin a comprar programes que es puguin utilitzar com a eina per perseguir la dissidència política".

El mòbil del propietari d'Amazon, piratejat pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita

El govern espanyol no té constància que el president de Parlament hagi sigut objecte d'un hackeig, segons fonts de l'executiu consultades pels dos diaris. A més, des del CNI han remarcat que actuen sempre "d'acord amb l'ordenament jurídic i amb absolut respecte a la legalitat vigent" sota la lupa d'un magistrat del Tribunal Suprem. NSO s'ha negat a aclarir si Espanya figura en la seva cartera de clients. "A causa de la confidencialitat, no podem confirmar quines autoritats fan servir la nostra tecnologia", han dit.

Com ja s'ha apuntat, a part del president de Parlament, el radar de Pegasus també va apuntar al mòbil de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, segons el seu advocat, Olivier Peter. L'exdiputada es va exiliar el 2018 a Suïssa per no declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que la investigava per rebel·lió, malversació i sedició durant el referèndum de l'1-O. El magistrat va dictar el febrer del 2018 una ordre de cerca i captura contra Gabriel.

El membre de l'ANC i militant del PDECat Jordi Domingo, que treballa a la Diputació de Tarragona, també figura entre la llista de les 130 persones espiades. "Un investigador de Citizen Lab em va trucar el mes d'octubre passat per informar-me que el meu mòbil va ser hackejat abans del 2019", ha admès a aquests dos mitjans.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF