L’Estat ja investiga el Tsunami: “Acabarem sabent qui hi ha darrere”

Des de la plataforma responen al ministre de l’Interior que “no tenen por” i que seguiran amb les mobilitzacions

Sense portaveus ni estructura visible però amb la complicitat dels partits i les entitats independentistes i una evident capacitat de mobilització, el Tsunami Democràtic es va erigir dilluns en el principal agent mobilitzador contra la sentència del Tribunal Suprem. Les convocatòries es mouen a través de les xarxes socials i les comunicacions internes miren de passar desapercebudes als ulls de qui intenti rastrejar-les. Per si hi havia algun dubte que hi ha qui està molt interessat en trobar-ne els promotors, ahir va ser el ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, qui va reconèixer que ja investiguen el Tsunami. “Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’investigació realment eficaços. No dubti que acabarem sabent qui hi ha al darrere”, va garantir durant una entrevista a RTVE. “No tenim por. El problema no és tenir por o ser conscients de les conseqüències. El problema és que no hi ha alternativa”, responia el Tsunami en declaracions a Nació Digital.

Per al govern espanyol, la primera acció contundent de resposta al Suprem no va tenir res a veure amb el pacifisme que reivindica l’independentisme. “Es tracta d’una conducta criminal seriosa en la qual es posen en risc molts béns del conjunt de la societat”, va criticar Marlaska en referència a la concentració a l’aeroport del Prat, que va acabar amb enfrontaments entre manifestants i policies. El ministre va defensar les càrregues remarcant-ne “la proporcionalitat, la necessitat i la idoneïtat”, i es va mostrar satisfet amb la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional.

Inspirant-se en l’operatiu que va custodiar les urnes de l’1-O fins a Catalunya -alguns dels membres del Tsunami hi van participar directament-, la plataforma intenta limitar la seva exposició pública, precisament per no donar facilitats a la policia. Reivindiquen la mobilització no-violenta, però són conscients del precedent que acaba de generar el Suprem, especialment pel que fa al dret a la mobilització ciutadana. En la sentència, la sala que ha condemnat els líders independentistes subratlla que la resistència no-violenta “és, per ella mateixa, apta i idònia per satisfer les expectatives típiques del delicte de sedició”. N’hi ha prou amb desoir la policia i “intentar anul·lar” les seves ordres, especialment -en referència a l’1-O- quan els manifestants estan “en clara superioritat numèrica”.

Aplicacions com Signal i Telegram substitueixen WhatsApp com a mètode de comunicació i els missatges passen a ser bàsicament unidireccionals quan intenten convocar la ciutadania. També han creat una aplicació pròpia que requereix la validació d’algun membre de confiança amb la intenció de distribuir de forma eficaç les futures accions de protesta. De fet, la principal diferència respecte al dispositiu de les urnes del referèndum -que l’Estat no va ser capaç de detectar-és que ara sí que hi ha interès en què la informació acabi transcendint en el moment adequat més enllà dels organitzadors.

Suport del Govern
Milers de persones es van reunir dilluns a l’aeroport del Prat i un miler de vehicles va provocar embussos als accessos del de Barajas, en dues accions coordinades pel Tsunami que l’Estat no està disposat a seguir tolerant. De moment, però, han obtingut, entre d’altres, el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, que va celebrar les mobilitzacions de dilluns -també la del Prat-, i del president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, que animava els manifestants a seguir la convocatòria del Tsunami fins a l’aeroport. Dos missatges aparentment contraposats a les càrregues dels Mossos. Alimentar les manifestacions no-violentes i reprimir-les genera“contradiccions difícils de resoldre”, va reconèixer ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó.

De moment, ahir el Tsunami Democràtic va preferir cedir el protagonisme de les protestes a l’ANC i Òmnium Cultural, que van convocar manifestacions davant les Delegacions del govern espanyol a les quatre capitals catalanes, i als CDR, que van seguir promovent talls de carreteres arreu del territori. La plataforma, però, avisa que continuarà la tasca per a la qual porta setmanes preparant-se i seguirà impulsant accions de desobediència civil. “L’Estat pot aguantar un 1-O però no diversos. Proposarem un encadenat d’accions contundents i coordinades que, com han demostrat els recents moviments no-violents del món, són més efectives que una de sola sostinguda”, explicaven fa uns dies a través de les xarxes.

En els seus canals apunten alguns dels models que han agafat de referència, com el tancament de caixes de finals del segle XIX, la vaga de la Canadenca o la de tramvies, o d’altres d’internacionals com el moviment independentista a l’Índia de mitjans segle XX, les sufragistes britàniques i la marxa pels drets civils als Estats Units.

Sense terminis
“Tant de bo duri dies o setmanes, però hem après que posar terminis és jugar amb les expectatives. Això pot generar frustració. No mentir vol dir explicar que pot durar més, com qualsevol procés d’emancipació nacional”. És un dels missatges que han distribuït aquests últims dies, sense descartar que les accions puguin allargar-se durant “mesos o anys”. Variarà la intensitat de cada mobilització, però fonts del Tsunami explicaven a l’ARA que seran continuades i tindran especial incidència almenys durant els pròxims tres mesos.

I tot i la sintonia amb partits i entitats sobiranistes, neguen que estiguin monitoritzats per ningú: “Som una xarxa ciutadana. Hi ha gent que forma part d’espais polítics i d’altra que no: no s’ha demanat carnet d’afiliació a ningú ni cap direcció ens teledirigeix. Només se’ls ha informat puntualment”, admeten.

En el punt de mira de l’Estat, Marlaska va convertir ahir la persecució al Tsunami Democràtic en un pols entre el CNI i els activistes. El ministeri de l’Interior vol portar els promotors de la plataforma davant la justícia i analitza les xarxes per intentar esbrinar qui són. El ministre, però, s’ha posat una soga al coll: si no aconsegueix el que ha promès, ¿què el diferenciarà del paper del seu predecessor, Juan Ignacio Zoido, la tardor del 2017?

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF