MÉS carrega contra el PSIB pel català: "No podem fer el joc al PP, Ciutadans i Vox"

PalmaMÉS per Mallorca continua amb la seva ofensiva contra el PSIB per l'exempció del català a la sanitat. Última Hora, segons fonts de Salut, avançava aquest dilluns que des de la Conselleria reconeixien que s'eliminava el requisit lingüístic per "seduir" metges i infermeres, i aconseguir reduir així el dèficit de professionals sanitaris. El fet que aquestes declaracions hagin sorgit des del Govern ha enfurismat MÉS. "Desautoritzam que cap membre del Govern pugui argumentar que el català és una barrera per aconseguir els millors professionals", ha afirmat el partit a través d'un comunicat.

Segons els ecosobiranistes, admetre que l'acreditació de coneixement del català és un problema per fidelitzar professionals sanitaris "és fer el joc" al PP, Ciutadans i Vox. "No podem permetre que el debat se centri en els termes que desitgen aquells que acomiadaren centenars de professionals sanitaris", lamenten des de la formació.

El PP ja ha anunciat que si governa eliminaran el requisit lingüístic, i ha oferit el vot favorable dels diputats del partit si el Govern porta una llei al Parlament, per blindar l'exempció del català. "No acceptam cap lliçó de la dreta que ataca sistemàticament la sanitat pública", sosté MÉS per Mallorca.

Fins i tot, s'expressa en els mateixos termes que El Pi. El seu portaveu parlamentari, Josep Melià, va afirmar aquest dilluns que "el Govern assumeix el mateix discurs que el PP i Vox" en matèria de llengua, i MÉS diu que "sorprèn que aquest discurs, que fins ara havien mantingut la dreta i l'extrema dreta, sigui assumit per entorns governamentals sense cap mena de fonament".

Tal com es van manifestar el coordinador ecosobiranista, Lluís Apesteguia, i el portaveu parlamentari Josep Ferrà a través de les xarxes socials, el partit critica les paraules de Francina Armengol i de la Conselleria de Salut com si fos la veu del Govern, i no "manifestacions partidistes".

El procés d'estabilització

Des de MÉS mantenen que tant la Llei de funció pública del 2016 com el decret 6/2022 no donen peu a l'exempció "generalitzada" que s'ha marcat en el darrer procés d'estabilització a la sanitat. Per una banda, existeix la possibilitat d'establir una moratòria de dos anys per acreditar els coneixements lingüístics, i per l'altra, "s'estabilitzen places que existeixen, i totes o bona part estan essent ocupades". "No es pot argumentar que no existeixen en totes les categories una manca de professionals si bona part estan en funcionament", argumenten.