Política 24/04/2019

Les mentides i exageracions dels quatre candidats

Casado, qui diu més falsedats; Iglesias, el més mesurat

A.l. / N.o. / L.f.
3 min
El líder del Partit Popular, Pablo Casado, entrant a la seu d’Atresmedia, on es va fer el segon debat.

Barcelona / MadridMentir o inflar dades en benefici propi. Albert Rivera (Cs) i sobretot Pablo Casado (PP) van ser els dos polítics que van dir més falsedats en els debats celebrats dilluns a TVE i ahir a Atresmedia. Pablo Iglesias (Podem) i Pedro Sánchez (PSOE) també van caure en les exageracions, però no tant.

La culpa de Zapatero

Casado menteix quan acusa ZP de la fallida de les pensions

Casado va dir que la Seguretat Social va fer fallida per culpa de José Luis Rodríguez Zapatero. L’afirmació és falsa, perquè el president socialista va abandonar la Moncloa el desembre del 2011 amb més de 66.000 milions d’euros a la caixa de les pensions. Actualment, després de la presidència de Mariano Rajoy i els mesos en què Pedro Sánchez ha governat, la guardiola està just per sobre dels 5.000 milions.

Casado exagera les xifres

El popular va maquillar les dades d’ocupació i fracàs escolar

En el debat d’ahir el dirigent popular va assegurar que durant els mandats d’Aznar i Rajoy es van crear 5 i 2,5 milions de llocs de treball. Casado va exagerar les xifres, perquè en el primer govern popular se’n van generar menys de 4,5, i durant l’etapa més recent de Rajoy, 1,7. Casado també va arrodonir la taxa de fracàs escolar que va deixar el PSOE. Segons el popular era d’un 30%, malgrat que, segons dades oficials, el 2011, quan Zapatero deixa la Moncloa, el fracàs escolar era del 26%.

Bildu i els abusos policials

El PSOE no va votar al costat de la formació abertzale

El 4 d’abril passat el Parlament basc va aprovar la llei d’abusos policials, per la qual les víctimes que van patir abusos de la policia a Euskadi entre el 1978 i el 1999 podran ser reconegudes. Casado va assegurar que el PSOE va votar a favor d’aquesta llei amb Bildu, però en realitat la formació abertzale es va abstenir i l’acord va tirar endavant amb el vot dels socialistes i el PNB.

Sánchez fa i desfà a TVE

Elecció de Rosa María Mateo al capdavant de la cadena pública

El líder de Cs va dir que l’administradora única de RTVE, Rosa María Mateo, va ser triada “a dit” pel PSOE, però Mateo va ser escollida el juliol del 2018 pel Congrés. En la segona volta, la periodista va obtenir 180 vots a favor, no només els 85 escons que tenia el PSOE.

Els 21 punts de Torra

Ni Rivera ni Sánchez diuen la veritat sobre el pacte

On Rivera es va sentir més còmode va ser atacant Sánchez per la problemàtica territorial. El líder de Cs va assegurar que Sánchez i Torra van pactar les “21 condicions de la vergonya” per desmantellar l’Estat. Fals. Aquests 21 punts que Torra va traslladar al president espanyol quan es van reunir al Palau de Pedralbes al desembre, el PSOE no els va acceptar. Tanmateix, Sánchez va negar haver pactat mai amb els independentistes, tot i que va arribar a la Moncloa gràcies als vots del PDECat, ERC, Bildu i el PNB. També va acordar amb Torra la declaració de Pedralbes, en què els dos governs es van comprometre a un “diàleg efectiu” per trobar una proposta política per a Catalunya amb un “ampli suport” de la ciutadania.

Sánchez es penja medalles

Va atribuir-se l’augment de l’1,6% de les pensions

Quan repassava les fites econòmiques dels nou mesos de govern del PSOE, Pedro Sánchez va presumir de l’augment de l’1,6% de les pensions aquest any, una afirmació que va enfurismar Pablo Casado. És cert que l’executiu socialista va apujar les pensions un 1,6% al gener, però la mesura l’havia aprovat el govern del PP abans de la moció de censura. Sánchez només va prorrogar els pressupostos del PP i va aplicar les mesures que havia signat l’executiu de Rajoy. “¿Com es pot tenir la cara tan dura?”, li va etzibar Casado.

La propietat de l’habitatge

Iglesias diu que la majoria està en mans de fons d’especulació

Iglesias va dir que el problema de l’habitatge és que està “en mans d’especuladors”. No n’hi ha dades oficials a l’Estat, però l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona va publicar el 2018 que el 97% és de particulars i el 38% està destinat al lloguer. Ara bé, d’aquests pisos destinats al lloguer, són propietat d’empreses el 34% i no la majoria. A escala estatal, la immobiliària CBRE va publicar que els pisos de lloguer de fons d’inversió estan entre el 2% i el 4%.

stats