La repressió converteix la campanya en un clam democràtic

Puigdemont creu que els Mossos han de complir les ordres judicials però no els veu actuant l’1-O

Desenes d’assistents a la concentració d’aquest diumenge convocada per ANC i Òmnium a la Plaça Universitat. / LAURA BUSQUETS

Alts càrrecs detinguts, l’autonomia intervinguda (de moment per la banda econòmica i policial) i els líders de les entitats sobiranistes amenaçats per sedició. El balanç dels primers deu dies de campanya cap a l’1 d’octubre ha posat fi al camí cap al referèndum que estava traçat, però n’ha dissenyat un altre en què la reivindicació principal és la democràcia. Amb l’1-O com a símbol. La repressió de l’Estat ha volgut que en aquest clam els independentistes no estiguin sols: els acompanyen els comuns i tot el bloc del dret a decidir; Podem i altres forces progressistes espanyoles (excloses el PSOE, el PP i Ciutadans); i una bona part dels diaris més influents del món, que critiquen la manera d’abordar la situació política de l’executiu de Mariano Rajoy. A sis dies de l’1-O, la mobilització segueix, i la voluntat del Govern per garantir la votació es manté malgrat els problemes logístics. Sobretot per la macrooperació de dimecres passat de la Guàrdia Civil amb 14 detencions, i la pressió judicial del Tribunal Constitucional que ha acabat amb la Sindicatura Electoral. Un organisme clau per a l’1-O i que encara no té substitut: havia de vetllar per les garanties i fer el recompte de vots. Ahir, però, el president Carles Puigdemont va refermar a Salvados que hi ha “els elements necessaris per fer el referèndum”.

En els sis dies que queden, la resposta de l’Estat seguirà en augment, i cap membre de l’executiu ni del sobiranisme s’atreveix a dir fins on està disposat a arribar el govern espanyol. Com resumia un alt càrrec aquesta setmana: “El pitjor encara ha de venir”. La consigna de la direcció del Procés és tirar endavant la votació però el seu pla s’haurà d’anar adaptant a les conseqüències de les accions del govern espanyol. Els pròxims dies la batalla de l’Estat se centrarà a trobar les urnes per aturar definitivament la logística de l’1-O, però des del sobiranisme també es tem que arribin més detencions. Ja sigui dels líders de les entitats sobiranistes per promoure la mobilització permanent -hi ha una querella per sedició que apunta a Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), tot i que encara no s’ha admès a tràmit- i, fins i tot, de Puigdemont. “Si ha de passar, hi farem front”, va expressar ahir el president a La Sexta.

També el paper dels Mossos d’Esquadra, que la fiscalia ha demanat que se sotmetin al comandament del ministeri d’Interior, serà damunt la taula. Per a Puigdemont, si la policia catalana rep una ordre judicial el dia 1 l’ha de complir, sempre que sigui “proporcional”. A parer seu, si hi ha una cua de “dues mil” persones davant un col·legi electoral seria “difícil” complir-la. Ha de primar la “seguretat ciutadana”, va dir. Precisament avui hi ha convocada la primera reunió de coordinació dirigida pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que dissabte va dir que no “compartia” la petició de la fiscalia de sotmetre la policia catalana a les ordres del ministeri, encara no ha decidit si hi assistirà. A la pràctica, això suposaria que Pérez de los Cobos donaria ordres a Trapero però no anar-hi podria considerar-se un delicte de desobediència. Trapero té al matí una reunió amb l’assessoria jurídica i el conseller, Joaquim Forn, i es prendrà una decisió.

Malgrat tot, doncs, el sobiranisme manté el pols amb l’Estat pel referèndum però també hi ha la certesa que ara mateix és difícil que es produeixi una votació “com sempre”. Si finalment l’Estat aconsegueix torpedinar la votació o fer-ho a les ciutats més poblades de Catalunya, és una incògnita què farà el Govern. Ahir, Puigdemont va mantenir que si guanya el sí, el Parlament ha de proclamar la independència. Si la Moncloa aconseguís aturar la votació, el president no va avançar decisions: si es produeix aquest escenari va dir que reunirà el Govern i el Parlament i es va mostrar disposat a debatre si fer una declaració d’independència. Ara bé, va deixar-ho clar: “La meva opció és fer el referèndum sigui com sigui”.

L’excusa per al delicte de sedició

Òmnium i l’ANC van celebrar ahir mig miler de concentracions a Catalunya en defensa del referèndum. A Barcelona van enviar ahir un missatge clar: “Aquesta setmana podem tenir situacions gens agradables. Passi el que passi els pròxims dies amb les persones que representem les entitats, que ningú s’equivoqui en la resposta”. Cuixart, Sànchez i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van coincidir que l’Estat vol que hi hagi “violència” a Catalunya per acusar els dirigents sobiranistes de sedició i van demanar no caure en provocacions. Per exemplificar la voluntat d’acudir als col·legis electorals, les entitats van distribuir un milió de paperetes oficials del referèndum per tot Barcelona i la plaça Universitat va ser l’escenari d’una enganxada multitudinària de cartells a favor de votar, en què van participar centenars de persones. A Vic, l’independentisme també va exhibir unitat en favor de la “democràcia”: Marta Pascal (PDECat), Marta Rovira (ERC), Joan Coma (CUP) i Sànchez van fer una crida a votar l’1-O.

La reivindicació de democràcia no només afecta Catalunya. També a tot l’Estat, com van evidenciar els problemes de Podem per donar suport a l’autogovern català. Uns 300 ultres van encerclar l’edifici on es feia l’assemblea de càrrecs electes i la Policia Nacional va tancar els polítics a dins perquè no en podia garantir la seguretat. La trobada va acabar amb un manifest que demanava diàleg al govern espanyol i que es posi fi a la repressió a Catalunya.

Els pròxims sis dies el tocat autogovern català intentarà organitzar un referèndum homologable i vinculant, fent front a una actuació de l’Estat que cada dia puja de to. El Procés s’endinsa, ara sí, en els dies més decisius.

21D

Etiquetes