Marchena, Puigdemont i Borràs, protagonistes d'un altre curs marcat pels tribunals

BarcelonaCom ja és tradició des que l’Estat va decidir respondre al Procés amb judicialització, l’any que comença estarà marcat a Catalunya pels tribunals. D’entrada, perquè la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, haurà de posicionar-se sobre com afecta l’última reforma del Codi Penal els líders de l’1-O condemnats, que podrien veure reduïda substancialment la seva inhabilitació. El que els passi condicionarà també l’horitzó de la resta de dirigents que arrosseguen causes pel referèndum, des de les desenes d’alts càrrecs que encara esperen judici als polítics exiliats. La de l’exili, de fet, és una altra de les batalles clau d’aquest 2023, amb Carles Puigdemont vivint un capítol decisiu del seu pols amb Pablo Llarena. Fora de l’1-O, pels tribunals passarà també Laura Borràs pel cas de la ILC, mentre que el cas Pujol i el 3% continuen esperant data.

Serà una de les primeres notícies judicials del 2023 i una de les que més impacte polític pot tenir. Tot dependrà de la interpretació que faci el Suprem del que hagi de passar amb les condemnes dels líders de l’1-O després que la reforma del Codi Penal hagi suprimit la sedició –alterant a canvi el delicte de desordres públics– i hagi modificat a la baixa la malversació. Les possibilitats són diverses, ja que el marge d’actuació dels jutges és, com sempre, ampli, però en l’escenari més optimista per als líders independentistes podria suposar fins i tot la fi de les inhabilitacions, cosa que permetria a dirigents com Oriol Junqueras, Jordi Turull o Josep Rull tornar a presentar-se a les eleccions. Tanmateix, els càlculs que fan als partits és que malgrat que es redueixi substancialment la pena, no n’hi haurà prou per a deixar sense efecte la inhabilitació. La decisió que prengui el Suprem pot condicionar també el futur dels exiliats i podria aclarir el retorn dels que no tinguin malversació.

Una altra de les batalles judicials que ja té data al calendari és la que lliura l’expresident Carles Puigdemont a Europa amb el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sentenciarà el 31 de gener sobre les preguntes prejudicials plantejades per Llarena en relació amb l’euroordre contra Puigdemont. En aquest cas, l’opinió de l’advocat general –no vinculant– va ser favorable a Llarena i va considerar que cal demostrar que hi ha “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial de l’estat que les ha emès per rebutjar les euroordres. Si el TJUE ratifiqués aquesta posició i es posés al costat de Llarena, el jutge tindria un as a la màniga per tornar a començar el procés d’extradició. Tanmateix, la defensa de Puigdemont manté que encara li quedarien mecanismes per protegir-se.

També estaran pendents del que decideixi el Suprem sobre el nou Codi Penal les desenes d’alts càrrecs del Govern de l’1-O que encara esperen judici i que afronten peticions de presó per malversació. Entre ells hi ha Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per als quals només falta que el TSJC fixi data per a la vista. Més incert és el calendari dels càrrecs que investiga el jutjat 13 de Barcelona.

Més enllà dels que deriven del Procés, el judici que acapararà tots els focus aquest 2023 és el que afronta la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, entre el 10 de febrer i l’1 de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La també presidenta de Junts per Catalunya està acusada dels delictes de prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, en què la Fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d’inhabilitació i 144.000 euros de multa per, presumptament, haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora d’aquesta entitat. Borràs, a qui la mesa del Parlament va suspendre en el moment en què se li va obrir judici oral, ha reivindicat insistentment que aquest és un cas més de “persecució política” a l’independentisme i confia que durant el judici la seva defensa —encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye i que compta com a pèrit amb el militant de Fuerza Nueva durant la Transició Emilio Hellín Moro, condemnat el 1982 a 43 anys de presó per l’assassinat de Yolanda González– sigui capaç de desmuntar l’acusació contra ella. 

A Madrid hi ha dues causes relacionades amb Catalunya que encara esperen data pel judici, però podrien irrompre enmig d’aquest 2023 carregat de cites electorals. Es tracta dels judicis del 3% i de la família Pujol, tots dos pendents que l’Audiència Nacional els hi trobi un forat al calendari. En el cas dels Pujol, Anticorrupció va presentar el seu escrit d’acusació el 2021 –demanava 9 anys de presó per a l’expresident i 29 per al seu primogènit–, però per motius tècnics el cas encara no ha arribat a la Sala Penal. Pel que fa al 3%, Anticorrupció va fer públic aquest novembre el seu escrit d’acusació, en què vehiculava el càstig del cas en les figures d’Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit. Pel primer, demana 21 anys i 10 mesos de presó, mentre que pel segon sol·licita una pena de 18 anys i 10 mesos.