Política 13/02/2019

El sobiranisme escalfa motors en una protesta transversal

Arrenquen les mobilitzacions al carrer que han d’acompanyar els presos en tot el procés judicial

Anna Mascaró / Uma Oca
4 min
Concentració en suport als presos, a la plaça Catalunya de Barcelona

BarcelonaSegueix el judici al Procés, en directe

El crit de “Vaga general!” amb què els milers de persones que ahir omplien la plaça de Catalunya contra el judici de l’1-O van respondre a la lectura del manifest dona una idea clara de com el sobiranisme encarava la concentració: com el preludi de les múltiples mobilitzacions que acompanyaran cada etapa de la causa contra els presos polítics. Una cadena de protestes que tindran com a cita destacada una aturada de país el 21 de febrer.

Unes 6.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van acudir ahir a la cita en suport dels encausats a Barcelona -també es van fer concentracions similars a les principals ciutats catalanes- organitzada per 23 entitats i partits (JxCat, ERC i la CUP, amb el suport de Catalunya en Comú). “Un referèndum no és un delicte, votar no és un delicte, decidir no és un delicte”, deia el manifest pactat per les parts, que, en el primer dia de la causa, emplaçava la ciutadania a “sortir al carrer” insistentment fins a la fi del judici.

El Govern, que recrimina al Tribunal Suprem que jutgi part de l’executiu i els representants legítims de Catalunya, va tenir una presència destacada en la concentració, a diferència d’altres vegades. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va lamentar des de l’escenari que es pretengui “jutjar l’exercici de la democràcia” i “un poble sencer”. També el vicepresident, Pere Aragonès -que al matí era a Madrid-, va rebutjar el “càstig exemplar” que representa la causa contra el sobiranisme. “La democràcia no pot estar mai fora de la llei, un referèndum no pot estar mai fora de la llei”, va reivindicar, i es va fer seu el lema de la protesta: “L’autodeterminació no és delicte”.

La denúncia de la repressió permet a l’independentisme anar de bracet dels comuns al carrer. Si al migdia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participava en l’aturada que es va convocar a la plaça Sant Jaume, a la tarda era el primer tinent d’alcalde de la capital catalana, Gerardo Pisarello, qui recitava una part del manifest. “Avui ens ajuntem persones de diferents sensibilitats polítiques -va dir- en defensa dels drets fonamentals, però també dels drets de la societat civil”. En el mateix sentit, la diputada de la CUP Maria Sirvent va aplaudir la transversalitat de la protesta: “Calen respostes coordinades per defensar els drets”.

Després d’haver protagonitzat les mobilitzacions durant el matí -amb talls a les carreteres i una concentració davant la Fiscalia de Catalunya-, els CDR també es van afegir a la manifestació unitària amb pancartes que exigien l’absolució dels presos. En el camí fins a la concentració, els manifestants van recuperar l’esperit de les mobilitzacions prèvies a l’1 d’Octubre amb el crit “Els carrers seran sempre nostres!”

L’ambient en la concentració va ser tranquil. Torxes de fum i colors, crits d’“independència” i pancartes contra “la farsa” del judici van conduir l’acte. “Estem indignats de veure els nostres representats en una farsa de judici”, explicava a l’ARA la Rosa, de les Corts, que es va sumar a la marxa dels CDR. “Som aquí per donar suport als presos. Ara més que mai”, va expressar la Magdalena, del barri del Fort Pienc. Un clam recollit pel vicepresident d’Òmnium: “Des dels carrers”, va dir Marcel Mauri, la ciutadania “acusa” el Suprem. Mentre que, al seu torn, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va equiparar el judici de l’1-O amb els “judicis sumaríssims del franquisme”.

Una jornada de mobilitzacions

La concentració unitària va anar precedida de múltiples actes de suport als dirigents independentistes encausats. El moment de més tensió va ser al matí, amb l’intent dels CDR d’entrar a l’edifici de la Fiscalia de Catalunya, al carrer Pau Claris de Barcelona. No ho van aconseguir, però van quedar-se asseguts enmig del carrer davant l’edifici com a protesta. Els Mossos d’Esquadra van acabar desallotjant els manifestants, entre els quals hi havia el diputat de la CUP Carles Riera, que va ser l’últim que van treure d’allà.

D’altra banda, els CDR també van tallar l’AP-7 -on van cremar pneumàtics- i dues vies importants de Barcelona: la Gran Via i la Diagonal. Ho van fer a primera hora del matí, i poc després es van reobrir els carrils. A més, els activistes també van tallar durant una estona la circulació a la C-25 a Santa Maria d’Oló en direcció a Manresa. A aquestes protestes s’hi va sumar l’aturada de deu minuts que treballadors de diversos centres van fer a les 12 del migdia, a la qual es van afegir els responsables polítics de les principals institucions públiques catalanes -el Govern, diputats del Parlament i regidors de l’Ajuntament de Barcelona-. Al seu torn, els sindicats d’estudiants van convocar una vaga: segons la Guàrdia Urbana, 120 estudiants van manifestar-se a Barcelona.

En paral·lel, l’ANC també va organitzar una concentració a Brussel·les amb els exconsellers Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. Emmarcades en la campanya europea Make a move de l’entitat, també es van fer concentracions en altres ciutats d’arreu del món, com ara Buenos Aires. Però ahir -en el primer dia del judici- el sobiranisme no va donar per acabada la lluita. Manté la crida a la mobilització per a la protesta de dissabte a Barcelona, la vaga del dia 21 i la concentració a Madrid del 16 de març.

stats