Un malestar amb la Corona que no troba ressò al carrer

Només a Catalunya hi ha protestes en les visites reials

Els escàndols continuats al voltant de la figura de Joan Carles I han resituat al primer pla el debat entre monarquia i república. El malestar amb la Corona ha agitat el debat però no s’ha traduït, per ara, en una mobilització al carrer. De fet, més enllà de les xiulades en les finals de la Copa del Rei i les rebudes hostils en les seves últimes visites a Catalunya, no hi ha a l’Estat grans mobilitzacions contra la monarquia. Fora de Catalunya i Euskadi, en la gira que aquestes últimes setmanes han fet Felip VI i Letícia per zones turístiques de tot l’Estat no hi ha hagut més que algun tímid xiulet. La fugida de Joan Carles I tampoc ha provocat una mobilització social que pugui forçar un debat a fons sobre el model d’estat. Una sortida del país comesa “amb agostornitat ”, critica el líder d’Anticapitalistes i eurodiputat Miguel Urbán, en conversa amb l’ARA. En una altra època de l’any el clam social podria haver sigut diferent, però el cert és que no hi ha un moviment transversal contra la monarquia que es faci sentir. Així és pràcticament impossible que es pugui obrir el meló del model d’estat, i altament improbable sense forces polítiques majoritàries al Congrés que ho impulsin.

“És un tema que molt poca gent té com a prioritat”, resumeix la politòloga Berta Barbet. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta directament per la monarquia des de l’abril del 2015, de manera que no hi ha dades objectives sobre el grau d’aprovació de la institució. Indirectament, però, sí que es percep una certa erosió des de la crisi del 2008, apunta el doctor en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i professor a la Carlos III de Madrid Pablo Simón. Per tres motius: el relleu generacional, l’esquerra del PSOE creix i és republicana, i s’enforteixen els moviments plurinacionals. Amb tot, Simón destaca que el republicanisme està ideologitzat en l’esquerra i en l’independentisme, i no té una afectació en el dia a dia de la gent, motiu pel qual veu improbable que pugui congregar un gruix de població al carrer com ho fa, per exemple, el feminisme el 8 de març.

Entrar a l’agenda política

La professora de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya Ana Sofía Cardenal assenyala que una mobilització d’aquestes característiques podria fer entrar el debat a l’agenda, cosa que és clau. Simón remarca que amb Podem al govern és més complicat que això passi i sospita que no es mourà de l’àmbit de la “retòrica”. L’opció del referèndum consultiu a través de l’article 92 de la Constitució, en el qual, segons El Confidencial, estaria pensant el think tank de Podem Instituto 25-M,és potestat exclusiva del president del govern, Pedro Sánchez, que no hi està disposat. Urbán recorda que el 15-M es va cuinar a foc lent i demana paciència.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF