“M’agrada molt menjar panades, però no en sé fer”

PalmaGairebé no fa falta ni dir que el meu calendari és ben ple de coses. M’aixec a les 7.15 cada dia, tot i que confés que normalment m’aixec abans que soni el despertador. Aquesta temporada de tants nervis em costa bastant agafar el son. La setmana que encetam és atípica, perquè hi ha les vacances de Setmana Santa. Igualment, no crec que hi hagi gaire temps per descansar, així com estan les coses. L’agenda és intensa.

En general, sempre solc arribar a la Conselleria entre les 8.45 i les 9.15, depèn una mica de les reunions que tinguem previstes. Dilluns, per exemple, tenim Consell de Govern, i després sortiré a explicar les decisions preses en la reunió. En aquests dies és molt important la comunicació i el diàleg amb la societat. Dimarts seré tot el dia al Parlament. I dimecres, de moment, tenim la presentació del nou president del Consell Econòmic i Social.

Els dies a la Conselleria solen acabar cap a les 19 hores. Din allà; normalment deman que em duguin el menjar, perquè just tenc una hora per dinar. Mira que m’agrada cuinar, però no tenc temps ni de fer-me tuppers. A mi m’agrada molt fer menjar de cullera, un bon bullit gallec. Quan puc, vaig al mercat de l’Olivar, som fix als mateixos llocs. Ja sé que és temps de panades... m’agrada molt menjar-les, però no en sé fer. Abans d’aprendre’n, hauria d’anar a matances. 

Als vespres miram algun capítol de sèrie, jo i la meva parella; ara estam amb Westworld. I també llegesc un llibre que ha escrit el meu germà, Julio Negueruela, Diario de un pirata confinado. El va escriure durant el confinament i és molt irònic. Em fa molta il·lusió tenir-lo.

L’any passat feia classes de català, però ara ja no. Entre tots els documents oficials que llegesc i que a les reunions de govern sempre xerram en català, vaig servit. Era necessari començar a xerrar-lo. Si no em surt alguna paraula, entre el castellà i el gallec, ho arregl. La gent es pensa que som castellanoparlant, però no: jo sempre he xerrat gallec.

Aquestes vacances seran estranyes. No puc anar a Galícia, on hi ha gran part de la meva família:els pares, els germans... Tenc una neboda que té gairebé dos anys i amb prou feines em coneix. Abans hi anava uns quants pics a l’any, però ara no podem. La covid-19 ha fet molt mal a la socialització i als vincles familiars... Sempre que arriben dates senyalades, t’adones que t’enyores. I ara, amb aquesta situació, encara més. 

M’agrada molt anar a córrer, m’ajuda a desconnectar i alliberar tensions, així que a veure si el cap de setmana puc aprofitar. Abans ho feia molt més. També jug a pàdel amb la meva parella, però entre setmana ens és impossible. Intentaré fer-ho alguna estona qualque dia d’aquests que és festa, si la situació epidemiològica ens ho permet. Però els compromisos amb la gent i la salut van davant de tot.