Barcelona/PalmaLa bombolla del lloguer és un problema creixent a Espanya que els partits no poden defugir. Però aquests estan dividits entre els que cerquen la solució des del punt de vista del propietari de l’immoble i els que volen desinflar-la amb mesures a favor de l’inquilí. La polarització d’aquest debat -atiada per la pressió del sector immobiliari d’una banda i els moviments socials de l’altra- fa que encara sigui molt difícil trobar-hi una solució immediata i duradora.
El preu dels lloguers a les zones urbanes s’ha disparat els darrers anys a Espanya i això ofega les economies familiars. Segons el portal immobiliari Fotocasa, el preu del lloguer de pisos a les Balears ja supera el registrat durant la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008. El preu mitjà per llogar un habitatge era de 9,83 €/m2 al mes l’any 2007, índex que es va tornar a assolir el desembre de 2018. El preu mitjà del lloguer a les Balears arribà als 1.277 euros el març passat, segons el portal pisos.com. Aquesta xifra suposa un increment del 23,9% respecte del mateix període del 2018 i col·loca les Illes com la segona comunitat amb la mensualitat més cara, per darrere de Madrid.
El preu de compra d’habitatge tampoc no ho posa fàcil a les famílies. Segons la societat de taxació Tinsa, aquest cost va arribar als 2.166 €/m2 durant el primer trimestre de 2019. Aquest preu era de 1.870 €/m2 i de 2.068 €/m2 en el mateix període dels anys 2017 i 2018, respectivament. Des dels mínims registrats el febrer del 2015, el preu ha augmentat un 13,8%.
La nova Llei d’habitatge de les Illes Balears va entrar en vigor el juliol del 2018. Aquesta norma obliga els grans tenidors -els que tenen més de deu habitatges buits- a cedir els pisos buits al Govern per destinar-los a lloguer social. A hores d’ara, l’Executiu ja disposa de 1.039 habitatges cedits per 45 grans tenidors. De moment, només 30 cases podrien incorporar-se a la borsa d’habitatge social fent-hi, com a molt, petites reformes. De fet, encara és prest per veure les millores en l’accés a l’habitatge en una comunitat en què el preu del lloguer i de compra d’un pis s’ha recuperat de la crisi molt abans que a la resta de les comunitats de tot l’Estat
Pel que fa a les ajudes a l’habitatge, una condició indispensable és que el lloguer sigui igual o inferior a 900 euros mensuals, cosa cada vegada més complicada amb una mitjana de 1.277 euros. Aquestes ajudes cobreixen fins al 40% de la renda mensual de lloguer, fins a un límit de 4.000 euros anuals.
La demanda ha estat un factor decisiu en l’escalada del preu dels lloguers. Aquí entra un factor que ha complicat molt la situació a les Balears: el lloguer turístic, un pastís del qual els fons voltor en volen un bon bocí. Malgrat que a Palma està prohibit en habitatges plurifamiliars, el Govern ja ha autoritzat 10.242 places d’ençà que acabà la moratòria l’agost passat: 2.765 corresponen a habitatges unifamiliars i 6.883 a plurifamiliars, a més dels 594 que s’han acollit a l’opció de llogar durant seixanta dies a l’any la residència pròpia.
Aquesta combinació de factors ha portat moltes famílies al límit. Segons les dades judicials, l’any passat es varen fer cinc desnonaments diaris a les Illes Balears. En total, 1.528 desnonaments varen ser per no poder pagar el lloguer. El rastre de damnificats ha situat el debat de l’habitatge al centre de la campanya. L’única mesura important adoptada enguany han estat els canvis que Pedro Sánchez va introduir a la Llei d’arrendaments urbans. Al març, el PSOE va allargar a cinc anys els contractes de lloguer, però no en va limitar el preu ni va impulsar beneficis fiscals per als propietaris que lloguin a un cost raonable.
La batalla se centra en la manera d’aconseguir més sòl públic per fer habitatge assequible en ciutats saturades. La pressió dels grans constructors per no perdre potència en el seu negoci xoca amb els moviments socials que arrosseguen milions de vots, tants com afectats per la bombolla del lloguer. Dos fronts en què els partits més radicals, tant de dreta com d’esquerra, tenen clar el seu lloc, mentre que les formacions que volen esgarrapar vots del centre intenten superar amb equilibris el debat per mirar d’acontentar les dues parts.
PSOE
El president del govern central, Pedro Sánchez, no va accedir a donar les competències sobre el preu del lloguer als ajuntaments i això va fer que Podem acabàs tombant la reforma dels socialistes al Congrés dels Diputats. Tot i això, el PSOE cercarà en una pròxima legislatura l’aprovació d’una llei de l’habitatge amb un “marcat caràcter social” i que destini part del sòl públic a augmentar l’oferta d’habitatge destinada al lloguer social.
PP
La mesura estrella dels populars en matèria d’habitatge consisteix a fomentar la creació d’assegurances per cobrir l’impagament dels lloguers o els danys que els inquilins puguin causar als habitatges. Les polítiques dels de Pablo Casado beneficien, principalment, els arrendadors. De fet, el PP fins i tot preveu incrementar la deducció fiscal als propietaris pels ingressos que obtinguin amb les rendes dels lloguers.
CIUTADANS
Els de Rivera volen aprovar una llei estatal d’habitatge i incrementar el nombre d’habitatges socials de lloguer. Ciutadans qualifica de “fracàs” els controls de preus que proposen Podem i PSOE, i aposta també per eliminar traves administratives en els projectes de rehabilitació i construcció d’habitatges. A més, es preveu la creació d’un registre d’arrendaments urbans.
PODEM
Protegir les famílies en situació de vulnerabilitat i donar oportunitats als joves: sobre aquestes dues idees treballaran des de Podem pel que fa a l’habitatge. La intenció dels de Pablo Iglesias és crear 50.000 habitatges de lloguer social cada any a través, entre altres coses, del traspàs obligatori d’habitatges buits propietat d’entitats financeres i fons voltor, prèviament recollits en un cens públic.
VEUS PROGRESSISTES
Veus Progressistes aposta per limitar el preu del lloguer i també per dotar els ajuntaments de la capacitat d’intervenir en cas que es produeixi un increment de les rendes abusives. Per això, la coalició vol que hi hagi una llei amb “instruments sancionadors” i que també incentivi els “bons arrendadors”. L’objectiu és fomentar els contractes de llarga durada a preus assequibles.
EL PI
El Pi lamenta “la inexistència de polítiques d’habitatge” que permetin afrontar la situació. Segons la formació liderada per Jaume Font, “l’Estat ha de facilitar a les comunitats autònomes la creació de parcs públics permanents d’habitatges de lloguer”. L’eina més apropiada per als regionalistes és el SAREB, que ha d’esdevenir instrument de negociació amb els bancs.
