Rajoy i el record ‘hostil’ d’una Espanya millor
El llibre de memòries de l’expresident reuneix Casado i exdirigents del PP
MadridMariano Rajoy i el periodista Carlos Herrera, dos homes avesats al sentit de l’humor, ironitzaven sobre l’“hostilitat” cap a l’expresident de l’auditori Rafael del Pino, que va acollir la presentació del llibre Una España mejor, una reflexió en primera persona sobre els set últims anys del PP a la Moncloa. A la sala no hi cabia ni una agulla -fins i tot Alícia Sánchez-Camacho es va quedar sense cadira- per l’interès que va generar la tornada de Rajoy a l’escena pública. L’espai el van omplir, però, simpatitzants del PP -“Ho trobem a faltar tot, d’ell”, apuntaven algunes assistents- i gairebé tots els ministres que van refer les seves vides arran de la moció de censura de Pedro Sánchez, així com altres càrrecs i excàrrecs del partit. Les úniques absències destacades, les de José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo.
“És una nit molt bonica”, assegurava Ana Pastor, companya de trajectòria política de l’autor “amateur”, segons es va autoanomenar Rajoy. Herrera anunciava d’entrada que està “a favor del llibre” i li dedicava una presentació complaent, malgrat que Rajoy hi fes broma. “No s’ha notat que està a favor del llibre”, li replicava. L’expolític agraïa l’assistència, expressava la seva “emoció” i pronunciava un discurs que recordava la seva etapa a primera línia, amb gestos i tot, a estones aixecant el dit i o bé fent aquell moviment amb la mà que el Polònia ha fet inconfusible. Herrera no va espatllar la nit de glòria de Rajoy i no va fer preguntes.
El que el llibre és i el que no
La presentació de la crònica personal de l’expresident va ser, en certa manera, fidel a l’obra. Ho van demostrar els dos protagonistes en les seves intervencions quan van subratllar més del que seria esperable el que no és el llibre. “No és una manera de passar comptes ni un glossari d’autosatisfacció”, deia Herrera. L’autor complementava posteriorment que en el seu contingut “no hi ha ni xafarderia ni crítica personal ni maldats”. S’hi podria afegir que tampoc hi ha autocrítica -tot i reconèixer “alguns errors” que no explica- i que el document és una oda a l’obra de govern de Rajoy. No només pel títol, que també, sinó per la tria de vivències i per les reflexions de l’expresident.
En matèria econòmica, Rajoy presumeix d’haver aixecat el país a partir del 2011 després de rebre un dèficit públic de l’11% de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. Destaca també la dissolució d’ETA i la gestió dels casos de corrupció al seu partit, un equilibri entre evitar la condescendència amb els sospitosos i mantenir la reputació política del PP. “Els inquisidors no descansen mai”, lamentava Rajoy, que en el llibre fa una defensa a ultrança de la presumpció d’innocència.
El colofó de les gairebé 400 pàgines és l’aplicació del 155, que ahir l’expresident va subratllar que va servir perquè ara tothom sàpiga “que la nació sap defensar-se dels atacs a la sobirania nacional”. L’afirmació va despertar un dels aplaudiments del vespre, preludi del que l’audiència, dempeus, va dedicar al ponent a l’acabar la intervenció. Escoltat atentament des de la primera fila per Pablo Casado -que havia entrat a l’auditori acompanyat d’Alberto Núñez Feijóo-, Rajoy va criticar la demagògia de Vox i va recordar un discurs del 2008 en què elogiava el centrisme i la moderació. Al llibre, Rajoy defensa un lideratge del PP que escolti els barons territorials i una manera de fer política que aspiri a grans consensos. Potser per això va aconseguir que María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría -ahir van evitar saludar-se- fossin, per separat, persones de la seva confiança. En temps d’oposició, un record acrític de temps millors, a l’estil Rajoy.
