El Congrés suspèn els presos i deixa en l’aire les majories

PSOE, PP i Cs apliquen la via Llarena i JxCat i ERC recorreran perquè hi veuen un “cop a l’estat de dret”

Nova maniobra jurídica de l’Estat, ara per suspendre Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull com a diputats al Congrés. Després que els últims dies Manuel Marchena i Meritxell Batet es passessin la pilota mútuament, van ser els serveis jurídics de la cambra baixa els que van acabar servint divendres en safata la suspensió dels presos polítics a la mesa, que amb l’aval del PSOE, PP i Cs va laminar els drets i deures parlamentaris dels representants de JxCat i ERC jutjats al Tribunal Suprem. Seran també els lletrats de la cambra els que indicaran la setmana vinent si la composició del Congrés s’ha de reduir de 350 a 346 diputats, fet que tindrà incidència de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Els dos representants de Podem a la mesa es van oposar a la suspensió i les formacions independentistes van anunciar que demanaran una reconsideració, perquè hi veuen un “cop a l’estat de dret”, en paraules del diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Si es denega, obriran el camí cap al Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) -el que va utilitzar el magistrat instructor Pablo Llarena per suspendre els diputats al Parlament el juliol de 2018- era la via que el Suprem no s’atrevia a escriure en les seves interlocutòries, però és la que els lletrats del Congrés van acabar aconsellant. I la mesa va acordar desposseir-los amb efectes des que van prometre la Constitució dimarts passat. Tot i no ordenar explícitament la suspensió, el tribunal del Procés havia esmentat en el seu escrit del 14 de maig l’article 21.2 del reglament de la cambra baixa, que també preveu una altra fórmula per a la suspensió. El Suprem interpreta la normativa del poder legislatiu i el Congrés la del poder judicial. “En un estat de dret, els jutges han de fer de jutges i els polítics de polítics”, es queixava ahir el membre d’En Comú Podem a la mesa, Gerardo Pisarello, que va criticar que no s’havien seguit les vies establertes per prendre la decisió i que no s’havia donat prou temps als grups per estudiar l’escrit dels lletrats. Mentrestant, el Senat agafa oxigen i la mesa que presideix Manuel Cruz -amb majoria absoluta del PSOE- no es reunirà fins dimecres per estudiar el que diguin els serveis jurídics de la cambra alta, que també presentaran un informe. Com a mínim fins dimecres, Raül Romeva seguirà sent senador.

Els dubtes de Batet

L’arrencada de la legislatura per a Batet ha estat marcada per aquesta decisió, que va tenir sobre la taula fins i tot des d’abans d’assumir el càrrec dimarts en la sessió de constitució del Congrés, perquè PP i Cs ja pressionaven des que van entregar les credencials que se’ls havia de suspendre de manera immediata.

Malgrat el convenciment que la suspensió arribaria d’una manera o altra, l’exministra de Política Territorial creia que corresponia a la justícia ser clara en aquest sentit, i va presentar un escrit al Suprem en què exposava els seus dubtes: si era procedent aplicar el 384 bis, atès que l’article 21.2 del reglament del Congrés preveu la suspensió “quan la cambra hagi concedit l’autorització objecte del suplicatori” al tribunal per continuar amb la causa oberta a l’afectat. Lluny d’aclarir les inquietuds, dijous el Suprem es remetia a l’escrit del 14 de maig i, per la “configuració constitucional” del tribunal, qualificava d’“inviable” informar Batet. El Suprem havia decidit el 14 de maig que no havia de demanar el suplicatori al Congrés perquè els presos havien obtingut la condició de diputats després de ser processats, resolució que assentava doctrina. Arran d’això, ahir els lletrats de la cambra baixa van confirmar els dubtes de Batet i van subratllar que no era pertinent fer servir l’article 21.2 perquè entenien com a requisit la concessió prèvia del suplicatori per poder-lo aplicar, a més de considerar que s’havia de fer una interpretació “restrictiva” d’un article “limitatiu dels drets fonamentals”.

El fet que els implicats siguin presumptament “rebels” i que es trobin en les mateixes condicions que quan els va suspendre Llarena del Parlament permet als lletrats del Congrés sostenir que és aplicable el 384 bis, malgrat que en la seva literalitat l’article es refereixi a la suspensió de persones que ja estan exercint un càrrec públic quan se’ls decreta la presó provisional i esdevé ferma la interlocutòria de processament. I com justifiquen els lletrats actuar d’ofici però aplicant un article de la Lecrim? Per una banda, fent bona la via Llarena; i per l’altra, agafant-se a l’ordre implícita del Suprem, que el 14 de maig instava el Congrés a adoptar les “mesures necessàries per donar plena efectivitat a la previsió legal” i actuar “als efectes procedents”.

El PP es va atribuir ahir la “victòria” d’haver aconseguit la suspensió, per bé que va criticar que Batet la retardés intentant posposar-la fins després de les eleccions de diumenge. El secretari general de Cs, José Manuel Villegas, va assegurar que aquest episodi és una prova més que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias volen “humiliar Espanya beneficiant els independentistes”.

Efectes en la investidura?

La imatge de divendres, però, era la d’una mesa de majoria progressista en què el PSOE i Podem van exhibir divisió a les primeres de canvi. Amb tot, la portaveu del partit lila, Irene Montero, va manifestar que aquesta divergència no afectarà en les negociacions que hi ha obertes per la investidura. La setmana vinent la mesa tornarà a reunir-se per analitzar si la cambra es recompon i la majoria absoluta baixa a 174 diputats -en cas que els presos no deixin l’escó-. Això obriria un nou escenari per a Sánchez, que té lligats 173 vots favorables però que, després que Coalició Canària hagi dit que no està disposada a votar perquè no vol Podem al govern, podria seguir depenent dels independentistes, de qui podria necessitar com a mínim l’abstenció si no convenç els canaris o EH Bildu.