El projecte de llei d'educació deixa partits descontents a l'esquerra i a la dreta

PalmaEl projecte de llei d'educació de les Illes Balears que el Govern ha presentat aquest dimecres ha generat divergències tant entre partits de l'esquerra, que donen suport a l'Executiu, com entre formacions de la dreta, que han tornat a treure del calaix el fantasma de la imposició del català a les aules. A més, el PP ha continuat fent bandera de la llibertat, en aquest cas de les famílies per triar centre educatiu i la llengua vehicular dels seus fills. I això malgrat que la diputada popular Núria Riera ha deixat palès després de la reunió de la Junta de portaveus que la Conselleria d'Educació no ha convidat el seu partit a veure com arribarà la norma a la seva tramitació parlamentària.

"Ara mateix és una llei del Consolat que no coneixem", ha dit. Així mateix, Riera ha assegurat que el PP té "constància" que "no s'hi han inclòs reclamacions de l'escola concertada ni dels sindicats", així com "propostes que s'han fet en aquest Parlament durant aquests anys a la Comissió d'Educació", ha continuat. Riera també ha explicitat quines seran les línies i els principis educatius que defensarà el seu partit. "Llibertat dels pares per triar el model educatiu que volen per als seus fills; llibertat per triar centre; llibertat per triar la llengua materna al primer ensenyament; voluntat d'equilibri entre les dues llengües cooficials i trilingüisme i introducció de llengües estrangeres". Riera també ha subratllat que el PP "ofereix consens i diàleg".

Per la seva part, la portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, ha recuperat el discurs contra el català del partit taronja i ha assegurat que farà esmenes per "evitar la imposició lingüística i que se suprimeixi el castellà a les aules". La portaveu també ha criticat que "és una irresponsabilitat omplir d'ideologia una llei que hauria de ser un assumpte d'Estat i no de partits". A més, Guasp també ha explicat que el model de Cs és que hi hagi "tres llengües com a mínim" a les aules. "Valoram negativament que es blindi la immersió lingüística, perquè els pares no tindran dret a triar", ha continuat, a més de lamentar que "s'utilitzi la llengua com a arma i l'educació com a eina política".

D'altra banda, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, s'ha mostrat crític amb la norma per altres motius que no tenen res a veure amb l'ensenyament de la llengua pròpia. "Hi trobam a faltar molts d'aspectes essencials del pacte educatiu i del moviment Illes per un Pacte", ha comentat, a més d'assenyalar mancances com "la coordinació amb els consells i els ajuntaments; la participació activa de famílies i alumnes; la formació inicial del professorat; la regulació de la carrera docent; els dispositius per l'aprenentatge competencial dels alumnes; l'avaluació constant del sistema educatiu i la importància de l'educació no formal", entre d'altres. "És una llei que posa ordre a les coses que tenim, que integra elements dispersos, però no crea un sistema educatiu propi", ha continuat l'ecosobiranista menorquí, qui sí que ha reconegut que el text és més agosarat pel que fa a "l'autonomia dels centres". "Negociarem amb el Govern i presentarem esmenes per aconseguir que aquesta llei s'acosti al que va ser la pretensió del pacte educatiu, que és tenir un sistema adaptat als nostres temps", ha assenyalat.

Per part de Podem, Gloria Santiago ha demanat al Govern que destini el 5% del PIB a educació de manera immediata, en lloc de fer-ho de manera progressiva i esperar vuit anys, segons recull el projecte de llei. "Des d'Unides Podem lluitarem perquè el 5% s'apliqui de manera immediata", ha dit. A més, Santiago ha recordat que els Acords de Bellver inclouen que el material escolar sigui gratuït per als infants de les famílies amb rendes més baixes. "Ho vàrem signar als acords de Bellver, i els acords comanden", ha afegit.

En canvi, el portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha qualificat la llei d'educació de "fita històrica". "Formava part dels Acords de Bellver i és fruit d'un procés de molta feina", ha subratllat a més de remarcar que neix "d'un ampli consens de tots els que compartim una visió de l'educació com a puntal de la societat". Ensenyat sí que ha valorat de manera positiva que s'acabi destinant un 5% del PIB a educació de manera progressiva i en vuit anys. "La llei estableix com es finançarà", ha dit. Per acabar, el portaveu ecosobiranista ha considerat que "regular l'ús de la nostra llengua és una aposta important i de sentit comú".

Finalment, la portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha manifestat que el seu grup allarga la mà a l'oposició perquè la llei educativa tingui "el màxim consens", ja que "neix amb visió de futur i per perdurar en el temps".