Els debats encara tabú al Congrés
La llei d’amnistia podria no superar el filtre de la mesa, que blinda la casa reial i les forces de seguretat
MadridEl Congrés ha viscut un procés de transformació inèdit en poc més de cinc anys, el temps que ha passat des de la fi de la majoria absoluta de Mariano Rajoy. La cambra baixa ha passat de ser una institució aparentment prescindible, ja que el govern del PP imposava totes les decisions que prenia cada divendres al consell de ministres, a ser un poder decisiu en el qual una llei pot aprovar-se o tombar-se per un sol vot de diferència. L’entrada de Podem a l’hemicicle, així com el fet que l’independentisme tingui la clau de les majories -en el cas d’ERC i EH Bildu, que han volgut entrar en el joc de la governabilitat-, ha portat a la relaxació de certs codis i al rejoveniment de l’hemicicle. Però, tot i els canvis, hi ha qüestions que no canvien. Al Congrés encara hi ha tabús, i el vell bipartidisme -abans amb l’ajuda de Ciutadans a la mesa i ara de Vox- continua vetant algunes qüestions perquè ni tan sols es debatin a l’hemicicle o en comissió.
Si no hi ha cap canvi d’última hora, demà la llei d’amnistia de l’independentisme català desafiarà aquest filtratge de la mesa del Congrés. El PSOE té la clau per decidir si accepta l’admissió a tràmit de la llei i en permet almenys el debat de presa en consideració a l’hemicicle o bé el veta ja d’inici per objeccions d’inconstitucionalitat. Faria costat així al PP i a Vox, mentre que Unides Podem no té clar si s’abstindrà o bé hi acabarà votant a favor. L’argument de l’unionisme -secundat per bona part del món acadèmic madrileny-és que la llei d’amnistia del 1977 va ser prèvia a la redacció de la Constitució actual i que per això avui dia una amnistia seria inconstitucional.
El rebuig del PSOE a la llei és sonor, però en la decisió de demà també hi entrarà en joc el fràgil equilibri de la legislatura. Després del fracàs de la moció de censura a Múrcia i en plenes negociacions per formar govern a Catalunya, ERC porta dues setmanes elevant el to de les advertències a Pedro Sánchez, avisant-lo que els seus vots són imprescindibles i que no s’aferri a un “outlet de la dreta” com Cs que fa aigües, en paraules del portaveu republicà al Congres, Gabriel Rufián. De moment, tant el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, com la portaveu socialista, Adriana Lastra, hi han tancat la porta. “La figura de l’indult sí que és una figura legal que entra dins d’aquestes possibilitats, però tampoc es tracta de plantejar un indult general”, va dir el ministre de Transports, per bé que la mesura de gràcia continua congelada des del 14-F i les eleccions madrilenyes hi afegeixen incertesa com a solució a curt termini.
La mesa del Congrés també porta actuant de dic de contenció de tot allò que qüestioni la monarquia des que Sánchez va arribar a la Moncloa. Ja són deu les comissions d’investigació sobre els escàndols de Joan Carles I que el PSOE, el PP i Vox, coneguts com el “bloc monàrquic”, han vetat. El gran canvi des de l’abdicació de l’emèrit, i encara més amb la seva marxa a Abu Dhabi, és que l’assumpte es debat obertament durant les sessions de control. Queden lluny els plens en què es vetava qualsevol pregunta vinculada a la casa reial. Això ho coneix molt bé el que va ser portaveu del PNB fins al 2004, Iñaki Anasagasti, que explica a l’ARA com havia rebut pressions sobretot del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba perquè ni presentés preguntes. “Em deia que els incomodaven i que no les fes. Jo els vaig advertir que un blindatge com aquest se’ls acabaria girant en contra”, relata.
El paper dels socialistes
Per a Anasagasti, la situació al Congrés no canviarà fins que no canviï el PSOE. “Perquè de fer-ho s’admetria el mite i la mentida de la Transició”, detalla. Al seu parer, a la llista de temes tabú, a més de la monarquia, cal afegir-hi el paper de les forces de seguretat, així com el de l’exèrcit i l’Església. Les últimes setmanes s’ha viscut al Congrés també una bunquerització de la mesa per evitar que la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, donessin explicacions per la mort del conductor d’autobusos de Sant Sebastià Mikel Zabalza després que Público revelés uns àudios d’alts càrrecs de la Guàrdia Civil confirmant que va morir torturat. Va arribar al punt que fa just un mes el PP i Vox van vetar a la junta de portaveus -un mínim de diputats voten fer-ho en el cas de preguntes d’última hora- que EH Bildu preguntés sobre el tema a la sessió de control.
Finalment, el PNB va debatre amb Marlaska una interpel·lació la setmana passada. Però el ministre de l’Interior no va desviar-se del guió: va rebutjar desclassificar els documents de l’època i va negar-se a reobrir el cas al Congrés perquè “no procedeix una investigació paral·lela” a la judicial. Des d’EH Bildua assenyalen a l’ARA que faran tot el possible per retratar el govern de Sánchez, però que ja tenen poques esperances de poder avançar al Congrés en aquest assumpte.
El blindatge que no ha variat amb els anys és el dels secrets oficials. El quart intent per reformar-ne la llei, que encara és d’origen franquista, ja acumula nou mesos de retard. La desclassificació de documents reservats aclariria fets sobre la dictadura, la Transició, el 23-F i els GAL. Però el Congrés, en alguns assumptes, encara continua ancorat al segle XX.
